L’actriu Carme Sansa repassa els hits musicals que van acompanyar la comunitat homosexual.
Una trentena de persones assisteixen a l’acte central del Dia de l’Orgull Gai a l’Espai Àgora de Sol i Padrís.
Substituint per un problema greu de salut l’artista Núria Feliu, finalment va ser l’actriu Carme Sansa qui va protagonitzar un dels principals actes del Dia Internacional de l’Orgull Gai, Bisexual i Transexual a Sabadell, celebrat aquest dimecres a l’Espai Àgora, el cafè-teatre ubicat al centre cívic de Sol i Padrís.
Carme Sansa, no obstant, com estava previst, es va limitar a acompanyar la veritable protagonista de l’acte: la música que ha acompanyat la comunicat homosexual des dels feliços anys 20 del segle passat fins els anys 80, quan a Espanya es va aconseguir la despenalització a Espanya i la fi de la utilització de la coneguda com a llei de “vagos y maleantes” contra aquest col·lectiu. En aquest sentit, l’alliberament gai i lèsbic, amb la complicitat del progressisme i el femininsme, va coincidir amb la transició espanyola després de la mort del general Francisco Franco l’any 1975.
El repertori s’ha iniciat amb música francesa i ja cap a la part més contemporània, una de les cançons que s’han projectat és la següent: Yo no soy esa, de Mari Trini.
O també Noa Noa, de Massiel, molt ballada als locals d’ambient gai fa unes dècades.
El regidor de Drets Civils, Quim Carné, ha assistit a l’acte juntament amb una trentena de persones més, entre ells el funcionari municipal i activista pels drets dels homosexuals Jordi Petit.
Som com som presenta la traducció del mapa sobre el respecte a la diversitat sexual
El col·lectiu local per l’alliberament homosexual, Som com Som, ha presentat a l’inici de l’acte la traducció al català dels mapes informatius de l’Associació Internacional de Gais i Lesbianes (ILGA). El mapa presenta analitza i mostra de forma gràfica quin respecte a la diversitat sexual hi ha a tot el món. Mostra els set països on s’aplica la pena de mort als homosexuals i els més de 70 que dicten penes de presó contra la comunitat LGBT. També els països més respectuosos amb la diversitat sexual que a grans trets, són els europeus, bona part del continent americà i Oceania. 31 països permeten les unions de persones del mateix sexe, ja sigui amb el nom de matrimoni o d’unió civil. 14 d’ells permeten també l’adopció. Diversos països també tenen lleis contra la discriminació.
