ARTICLE D’OPINIÓ
Jordi Serrano, rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya
El dia 5 de novembre l’ajuntament de Sabadell va aprovar per una ampla majoria que el Centre cívic de Can Deu dugui el nom “Centre cívic Doctor Josep Maria Plans”. Què va fer per la ciutat Josep M. Plans?
Ben aviat, tenia només 14 anys, comença el seu vincle amb els veïns d’un dels barris amb més mancances de la ciutat: el Torrent del Capellà. Va ser un metge engagé, compromès, d’una raça que ja no en queden. De jove va militar en organitzacions catòliques i, poc temps més tard, en el PSUC. Era tan comunista que en la seva taula de consulta hi tenia una petita estàtua de Lenin.
Junt amb altres companys va organitzar l’any 1960 l’escola del carrer de Gràcia (després al carrer Sant Quirze) on moltes persones sense mitjans anaven a aprendre a llegir i escriure i, posteriorment, fins i tot a seguir els cursos de batxillerat.
Durant uns quants anys organitzà i galvanitzà la Coordinadora de Sanitat del moviment veïnal, on hi participaven representants de les vocalies de sanitat de les AAVV, realitzant tasques d’informació, educació i prevenció de la salut. L’any 1972 va atendre els treballadors de Clima Roca en vaga de fam, exemple que expressa la seva vinculació estreta amb el moviment obrer de la ciutat. Va idear i va tirar endavant l’Escola i Assessoria de Prevenció d’Accidents Laborals a CCOO l’any 1978. A més, era metge en un dels barris més difícils de la ciutat: La Planada del Pintor. Atenia gent humil que no sabien a qui recórrer. Ho feia gratuïtament i els derivava amb cartes cap a amics seus, per tal que tinguessin un bon tracte. Algunes vegades, alguns individus, sabedors de la seva generositat, li prenien el pèl i els diners. També hi anaven dones quan els anticonceptius eren il·legals. No fa tants anys, no us penseu. La dictadura franquista tenia aquestes coses.
Quasi totes les reivindicacions antifranquistes a la ciutat de Sabadell en defensa de la salut van ser obra seva: denúncies, informes, estudis. Eren els temps en què el carrer era nostre.
Quan les eleccions municipals de 1979 va ser regidor. Potser era el càrrec menys discutit en les llistes: Plans regidor de sanitat. Qui, si no? Eren temps on no sabíem què era governar un Ajuntament. Va fer un programa sensacional, amb més de 200 pàgines que el seu amic Joaquim Clusa va convertir, per a sorpresa de tots, en un full on hi era tot. El Quim les té, aquestes coses. La presentació del programa al Col·legi de Metges va suposar un xoc ciutadà: resultava que qui en sabia més de sanitat a la ciutat era… un comunista.
Ja a l’Ajuntament li va faltar temps per analitzar totes les aigües de la ciutat, segons comentava amb sornegueria, no sabia com no teníem morts pel carrer! Va tancar moltes fonts. El més increïble és que molta gent protestava pel tancament. Va muntar el primer centre d’atenció a les drogodependències quan aquest era ja un tema sagnant. Fins i tot, va aconseguir tenir llits per a les cures de desintoxicació. Substitueix el dispensari municipal per les oficines sanitàries per la prevenció i control de la higiene ambiental i munta el Centre de Planificació Familiar. Les dones, per primera vegada, tenien un servei públic que les ajudés en les seves decisions. Va crear també el Centre de Salut Mental i el Servei de Salut Escolar.
Va participar al Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) en l’àmbit de sanitat, on es van posar els fonaments de les polítiques de salut públiques de les noves institucions nacionals. L’any 1978 formula i publica la proposta de creació del “Centre de Salut Comunitària Can Deu, Plana del Pintor”. Són les idees que concreta l’any 1981 en la publicació editada per l’Ajuntament de la ciutat: L’assistència primària de la Seguretat Social a Sabadell. Idees, reivindicacions i propostes que culminaran l’any 1984 en la primera realització pràctica de centres d’assistència primària, amb tres experiències. D’aquí n’ha sortit la reforma de l’assistència primària a Espanya. Essent coordinador del CAP de Can Deu, no va estalviar-se d’organitzar accions de protesta en defensa de la sanitat pública.
Va proposar l’any 1981 la creació d’una xarxa d’atenció primària social i sanitària integrada en un únic sistema. Una qüestió, en aquells moments, d’avantguarda en la lluita per la salut pública i de qualitat. Aquesta proposta va ser efectiva finalment l’any 1984 amb l’acord entre l’Ajuntament i el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, i que va ser proposada com a model a Sabadell en les Jornades Sociosanitàries d’octubre de 1986. Un any abans proposà la creació de les nou Àrees Bàsiques de Salut de la ciutat que recull l’Institut Català de la Salut (ICS). Tots els serveis creats a iniciativa del Dr. Plans des de l’Ajuntament passen a integrar-se en l’àmbit de l’ICS en aquesta mateixa època.
Va culminar la seva tasca cívica com a regidor amb la posada en marxa del Consorci Hospitalari del Parc Taulí. Un salt de gegant en l’atenció hospitalària de la ciutat.
Totes aquestes activitats les va realitzar creant equips il·lusionats i molt compromesos, on la seva motivació fonamental era la vocació i el servei a la ciutat.
Essent regidor a l’Ajuntament mai no va deixar d’exercir com a metge al CAP. A mitjans dels anys 80 això creava incomoditat als companys regidors. Amb mitja jornada en tenia prou per haver revolucionat la salut pública sabadellenca. Per què havia de ser-hi tot el dia i deixar la seva professió? Però els temps estaven canviant i va deixar de ser regidor, inexplicablement, l’any 1987. Un dels episodis grisos de l’etapa Farrés. Potser la raó és que, essent coordinador del CAP de Can Deu, no va estalviar a Jordi Pujol una manifestació cada vegada que s’acostava al barri.
