Passeig Manresa Sabadell

Cartes dels lectors: ‘Això és el Passeig?’

CARTES DELS LECTORS
Marc Valls, estudiant de Dret a la UAB.

Cada dia, al Passeig Manresa, juntament amb el Passeig de la Plaça Major, es fan desfilades d’autobusos. Cada un d’ells desfila al llarg de tot el trajecte com si d’una cavalcada de Reis es tractés, provocant que el vianant hagi d’estar pendent constantment del que fan les “carrosses”, no per si cau algun caramel, sinó, lamentablement, per travessar d’una banda a l’altra. Això és doncs, el Passeig de Sabadell, el Passeig dels autobusos. Però realment és aquest el Passeig que mereix la ciutat?

Sabadell mai ha tingut un casc antic potent, però el fet és que la capital del Vallès ara té una oportunitat d’or que no pot deixar escapar. Tots i cada un dels carrers, edificis i comerços que giren entorn del Passeig constitueixen l’esperit del centre de la ciutat. Malauradament, aquests són pocs i requereixen d’un punt de partida. El gran protagonista d’aquest eix vertebrador l’ha de presidir el Passeig, però a dia d’avui aquest és mort i ho continuarà sent mentre no sigui únicament pels vianants.

El fet que aquesta idea no tiri endavant es deu a tres factors principals. En primer lloc, els polítics locals. Cap dels partits polítics presents a l’Ajuntament ha proposat fer peatonal el Passeig. De fet, ni se’ls hi passa pel cap. Per ells això és impensable. El govern socialista, que està al capdavant de tot el projecte d’obres, no entén que la ciutat és, primer de tot, pels vianants. El que m’és li agrada són els cotxes, taxis, autobusos, l’asfalt i el fum. Ho demostra el gran tram que ha destinat pel pas del transport públic al passeig Manresa i que seguirà passeig avall fins desembocar a la Rambla.

Els polítics, però, no són els únics culpables. És aquí on trobem el segon factor clau: els comerciants. La major part d’ells, dels que tenen un comerç al Passeig, estant encantats amb el pas d’autobusos cada cinc minuts per davant del seu negoci. Estan erròniament convençuts de que afavorirà el comerç de la zona, augmentarà la clientela i conseqüentment s’incrementaran els guanys. No s’adonen que el poder d’atracció comercial del centre ha de ser la seva singularitat de casc antic i l’amabilitat que pugui oferir al vianant i que per aquells consumidors, que el que realment busquen és aparcament i facilitat d’accés, sempre actuarà amb desavantatge respecte dels grans centres comercials perifèrics.

Desconeixen el que passa a dia d’avui a l’avinguda Portal de l’Àngel de Barcelona. Doncs bé, quan antigament aquesta avinguda estava oberta al trànsit i l’Ajuntament va decidir fer-la únicament peatonal, molts comerciants s’hi van oposar. Ara, els pobrets, condemnats a aguantar únicament a vianants, resulta que es troben en el carrer amb el lloguer comercial més car de l’Estat espanyol, amb 3.180 euros per metre quadrat a l’any. I això a què es deu? Doncs a la importantíssima afluència de persones que passa per aquest carrer i a l’enorme quantitat de diners que aquestes generen als comerciants. Ara bé, això no hauria estat mai així si a dia d’avui encara hi circulessin cotxes, autobusos, motos, etc.

El tercer i últim factor clau és el propi ciutadà. Està a les nostres mans l’estat de la ciutat, i és que Sabadell serà allò que vulguem que sigui. Això sí, com a vianants que som hem de procurar fer un canvi de xip. No oblidem que estem parlant del centre de la ciutat, on el més adequat i necessari és que tota la ciutat s’hi mogui a peu i el senti seu. Els ciutadans hem d’aprendre a caminar i a gaudir de la ciutat i no podem demanar una parada de bus cada cent metres.

En definitiva, el projecte urbanístic que s’està portant a terme al Passeig deixa molt que desitjar i està molt lluny del que la ciutat es mereix. Ah! I per tots aquells que us hagueu perdut la cavalcada de soroll i fum no patiu, es repeteix cada dia des de que surt fins que s’amaga el sol.

One Comment