ARTICLE D’OPINIÓ
Sebastià Ribes, membre d’Entesa per Sabadell.
A Sabadell anem cap avall arran de viure una situació política doblement anòmala. Les dues forces majoritàries es comporten menyspreant els interessos de la ciutat. Per una banda, la taca i la paràlisi provocada a l’Ajuntament pel vergonyós cas Mercuri que directament o indirecta ha tocat a una bona part del grup municipal del PSC. Per l’altra, l’organització local de CiU que, tot i sent majoritària a l’oposició, refusa la batalla política per l’alcaldia.
No cal argumentar el primer punt, se n’ha parlat prou i de quan en quan s’amplien els fets en nous pessics en els mitjans de comunicació, a més a més tothom sap que significa el resultat de les recents primàries del PSC. Més desapercebut és el comportament de CiU, el segon grup municipal més nombrós amb cinc càrrecs electes.
Al 2012, a l’esclatar el cas Mercuri, CiU va eludir el planteig d’una moció de censura i és evident que sense la coalició convergent la proposta no era viable. Recordem que el conjunt de l’oposició és majoria davant el govern del PSC. Es va perdre així la primera possibilitat de fer un canvi de rumb a Sabadell substituint a l’imputat Bustos per un alcalde o alcaldessa de tall democràtic i sense relació amb el singular afer.
El mes següent, amb tota l’oposició, es va aprovar una moció on s’instava al nou alcalde a cessar els càrrecs electes i de confiança imputats. L’alcalde accidental no només no ho va fer, sinó que declarà la intenció de no fer-ho, controvertint així l’acord democràtic aprovat pel Ple. En qualsevol consistori on prevalen els principis democràtics de la majoria, negar-se a fer-ho en un afer polític d’aquesta magnitud, hauria estat motiu d’una moció de censura. A Sabadell, per segona vegada, CiU no es fa capdavantera de la proposta.
Podríem pensar que la coalició convergent no volia precipitar-se i esperava copsar la magnitud real del cas Mercuri, però un any després, quan ja es fa vergonyós veure a uns càrrecs electes i càrrecs de confiança instal·lats com si res hagués succeït, s’amplien judicialment els fets relacionats amb el Mercuri. Es presenta una nova moció, similar a la comentada, i a pesar d’obtenir la majoria l’alcalde no l’executa… i CiU, la principal força de l’oposició, mira cap a una altra banda. Es perd així la tercera possibilitat de canviar de soca-rel la política local a Sabadell.
Però més enllà de les accions polítiques, pròpies dels rols de les votacions, hi ha altres comportaments que refermem el desinterès de CiU per l’alcaldia de Sabadell. Mai presenta al·legacions en els temes urbanístics en tràmit d’exposició pública i sovint fa de crossa al PSC amb acords de govern sense obligar-lo canviar la seva proposta programàtica, es conforma amb què li voti a favor mocions sense una transcendència cabdal.
Tot plegat ho justifica en ares a facilitar la governabilitat de la ciutat, quan realment la presumible governabilitat rau en què Sabadell es proveeixi d’un nou govern, que sense estar lligat de mans pels sumaris judicials i la barroera gestió municipal li permeti acabar amb aquest anquilosament que no li possibilita definir el seu futur davant d’una crisi que farà època.
En una paraula, CiU no és bel·ligerant amb un govern ideològicament contrari, esquitxat de corrupció i en minoria. I així CiU, dia a dia, a pesar de ser la força més nombrosa, es mostra com l’organització política menys interessada en un canvi de govern a la ciutat. I com si amb la seva actitud no fos suficient, anuncia reiteradament que després de les properes eleccions municipals no tindria cap inconvenient en fer un pacte de govern amb el PSC, afirmació que és l’antítesi política de qui vol optar seriosament per una alcaldia.
De confirmar-se l’última notícia veurem com CiU, després d’haver demanat el tancament de la ràdio, ara pacta amb el PSC per a facilitar que la ràdio municipal estigui dirigida per una persona de l’absoluta confiança dels germans imputats, la qual no va ser capaç d’assolir el visiplau del Ple. Una altra vegada CiU prioritzaria els seus pactes amb el PSC i donaria l’esquena als interessos de la ciutat.
En resum: sigui per qüestions personals (ja estan bé amb els càrrecs que ostenten a la Diputació i al Parlament i no volen complicar-se la vida amb una alcaldia com la de Sabadell), sigui perquè mantenen complicitats amb el PSC a nivell nacional (tu no molestes aquí i jo no molesto allà), mantenen una actitud política fàcil, còmoda i de supervivència. Res a veure amb el caràcter dinàmic que s’espera d’una força política que des de la seva majoria aspira legítimament a l’alcaldia de la ciutat.
