Amb una enorme participació del 83,03 per cent del cens electoral, s’ha verificat el pronòstic que donava una àmplia majoria a Ciutadans a Sabadell, com a la resta de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Aquesta és una de les paradoxes del procés sobiranista. Després de cinc anys, ha atorgat la condició de partit més votat, en nombre de vots i escons, a la força política nascuda contra el nacionalisme català.
A la nostra ciutat Ciutadans passa del 20,62 per cent dels vots al 28,07 per cent dels sufragis (més info: ‘Ciutadans guanya a Sabadell‘). Aquest espectacular increment del seus suports electorals es produeix per la concentració del vot constitucionalista en la formació taronja. El principal damnificat és el PP que cedeix a la nostra ciutat més la meitat del seus vots passant del 6,94 per cent al 3,7 per cent. El PSC no ha experimentat l’increment significatiu dels seus suports; si bé es cert que ara han aconseguit el 16 per cent dels vots i a les ‘plebiscitàries’ del 2017 van obtenir el 14,5 per cent, però a aquesta dada s’ha de sumar el 2 per cent que va obtenir Unió fa dos anys que actualment anava integrada a la candidatura socialista.
Tanmateix aquests comicis han significat a la nostra ciutat un increment dels suports del bloc constitucionalista que, si sumen els suports de C’s, PP i PSC, ha passat del 44 al 47,7 per cent dels vots.
Un altre dels damnificats han estat els ‘comuns‘ que han cedit 3,25 punts percentuals, encara que és difícil atribuir on han anat a parar aquests vots, potser han contribuït a evitar una caiguda superior del PSC, però també és possible que també hagin fugit cap a Ciutadans. De fet la seva posició intermèdia entre ambdós blocs era extremadament complicada de sostenir unes eleccions tan polaritzades.
ERC s’imposa entre l’independentisme
En el bloc independentista, a Sabadell, a diferència de la resta de Catalunya ERC se ha imposat com a primera força independentista per a sobre de Junts per Catalunya, però per una curta diferència de tres punts percentuals. Per segona vegada, a nivell català, se li escapa el sorpasso de l’hegemonia dintre del camp independentista. Fa dos anys es van plegar a les pressions d’ANC i Òmnium per anar en la candidatura unitària de Junts pel Sí. Ara han pagat els plats trencats de la llista personalista i apartidista de Carles Puigdemont. Ara bé, dintre d’aquest bloc el gran damnificat ha estat la CUP, que a Sabadell ha passat del 7,94 al 3,7 per cent dels seus suports electorals. D’alguna manera li ha succeït de manera simètrica inversa al igual que al PP i han estat víctimes del vot útil dintre del camp independentista.
Els suports de l’independentisme, s’han quedat pràcticament igual a Sabadell. Al 2015, va obtenir el 41,67 per cent del vot i ara, malgrat l’augment de la participació, ha estat del 41,33 per cent. Tanmateix la majoria absoluta de les forces independentistes al país ha estat sentida com una gran victòria, encara que ens transmet una situació de profunda divisió de Catalunya, partida en dos, políticament difícil de gestionar i que augura una prolongació del conflicte de molt incertes perspectives.
Ara bé, l’anàlisi del vot per districtes ens proporcionarà un imatge més acurada del comportament electoral dels sabadellencs en aquesta històrica jornada,, però que ens mostrarà una ciutat partida entre un Centre, en el sentit sociològic del terme, on resideixen les classes mitjanes catalonoparlantes que vota en clau independentista, i uns barris perifèrics on viuen les classes treballadores de parla castellana i que vota en clau constitucionalista.
