L’ocupació durant 24 hores de l’Ajuntament de Sabadell per una trentena de membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) ha generat aquest cap de setmana una situació insòlita que torna a plantejar la dissonància entre la representació política i la voluntat popular a la ciutat.
Els CDR venien anunciant des de feia temps a les xarxes socials la seva intenció de realitzar una acció d’aquestes característiques per tal d’obligar l’Ajuntament de Sabadell a comprometre’s més activament amb la implantació de la República i la lluita per l’alliberament dels polítics presos. Una acció que estava plantejada a altres municipis de la comarca com Cerdanyola del Vallès, Ripollet o Terrassa.
L’ocupació planteja tres greus contradiccions. En primer lloc, aquests comitès sorgits en vigílies del ‘referèndum’ de l’1 d’octubre com a Comitès en Defensa del Referèndum, es reconvertiren en defensa d’una república inexistent o només existent en la fantasia dels sectors més abrandats de l’independentisme. En segon lloc, aquesta ocupació va ser percebuda per molts sectors de la ciutadania com una mena d’autocupació, atès que l’alcaldia està ostentada per Maties Serracant, de la Crida per Sabadell, on està integrada la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). En tercer lloc, l’ocupació de la Casa Consistorial vulnera el principi de neutralitat política dels espais institucionals i assenta un precedent ja que legitima que qualsevol col·lectiu polític o ciutadà ocupi les dependències municipals per a defensar les seves reivindicacions.
Davant aquesta situació, l’alcalde Serracant i el regidor de Seguretat, Lluis Perarnau, també de la Crida, es reuniren amb els ocupants per demanar-los que “les activitats reivindicatives no afectessin la normalitat de la institució i els van convidar a replantejar l’acció per tal de preservar la seguretat de l’edifici i la integritat del bens municipals”. Tanmateix, no van aconseguir convèncer-los i els membres del CDR decidiren passar la nit a l’Ajuntament i continuar l’ocupació durant tot el cap de setmana. No obstant això i conscients de l’error que suposava l’ocupació, tampoc podien, com va fer l’Ajuntament de Terrassa, ordenar a la policia municipal el seu desallotjament quan des d’aquesta formació s’ha alimentat la retòrica de la desobediència, de les mobilitzacions a favor de la independència i la consigna dels “carrers seran sempre nostres”.
Com era d’esperar, els partits constitucionalistes exigiren el desallotjament immediat de les dependències municipals (més info: ‘Reaccions a l’ocupació‘). Per contra, les formacions independentistes, Junts per Cat, ERC i Crida, però també els socis no independentistes del govern municipal, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, guardaren un clamorós silenci. En el primer cas, atrapats per una fatal contradicció, doncs no podien donar suport explícit a una acció que evidentment els incomodava, però tampoc volien quedar com a traïdors de la reivindicació del compromís de l’Ajuntament d’implementar la República. En aquest cas, sembla aplicar-se la situació de l’aprenent de bruixot que no sap controlar les forces que ha invocat.
En qualsevol cas, les dues darreres accions dels CDR a la ciutat com la plantada de les creus grogues al Parc Catalunya i ara aquesta ocupació revelen que estem assistint a la fase terminal d’un moviment que deixa de tenir sentit quan l’independentisme està en camí d’abandonar la via unilateral.
D’altra banda, les dues formacions de l’àmbit dels comuns tampoc es pronunciaren atemorits per la perspectiva, si criticaven l’acció, de veure’s assimilats amb els partits constitucionalistes i d’eixamplar les seves discrepàncies a l’interior del govern municipal.
Dissonàncies polítiques
L’anunci que, diumenge al migdia, la líder catalana de Ciutadans, Inés Arrimadas, convocava a la premsa a la plaça Sant Roc va disparar totes les alarmes. En efecte, la seva presència hauria provocat una tempesta mediàtica a nivell estatal i hauria fet reviure la situació creada per l’informe Machado, la retirada de la bandera espanyola o la col·locació de creus grogues al Parc Catalunya.
Aquest perill va motivar que l’alcalde Serracant tornés a reunir-se amb els CDR i aconseguís convèncer-los de deposar la seva actitud, a canvi d’assumir les seves reivindicacions a nivell municipal. El comunicat de l’Ajuntament anunciant la fi de l’ocupació desactivava la temuda intervenció d’Arrimadas (més info: ‘El CDR acaba l’ocupació‘).
Aquesta ocupació pot qualificar-se com un involuntari tret al peu de les formacions independentistes a l’equip govern, però també d’Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell que els hi donen suport. Aquesta acció s’ha fet en el pitjor moment polític, quan després de la moció de censura que ha apartat al PP del poder, s’obre una panorama de distensió i de converses entre els executius espanyol i català.
La situació política de la ciutat està determinada per una aguda dissonància política. Sabadell no és Vic, ni Berga, Aquí, les forces independentistes no tenen majoria i sumen al voltant del 40 per cent dels vots, però a la mateixa vegada l’alcaldia ha estat ocupada per dos alcaldes independentistes, Juli Fernàndez (ERC) i Maties Serracant que han exercit com a tals. Aquesta dissonància entre representació política i voluntat popular tindrà un elevat preu polític quan es celebrin les eleccions municipals, que pot ser particularment dur per als Comuns.
