L’associació cultural Can Feu té una quinzena de membres que volen preservar aquest patrimoni.
Els seus impulsors faran un documental i denuncien la degradació continuada de l’espai.
Van començar com un grup de Facebook i després de veure l’interès d’un grup de ciutadans van donar el salt i es van constituir en associació fa uns mesos. L’associació Can Feu vol divulgar aquest patrimoni romàntic de la ciutat i frenar la seva degradació actual, denunciant també les bretolades que sovint succeeixen a l’entorn o dins del castell.
L’associació cultural Can Feu vol difondre i donar a conéixer la història del castell de Can Feu. Una entitat que lluita per la seva conservació en un estat decent. S’han constituit fa uns mesos. El seu president, Aleix Nicolás, que ha fet les visites guiades a l’equipament durant anys (tot i que ja no en l’actualitat), està gravant un documental anomenat Can Feu i l’últim Olzina, que explicarà la història del castell i el que va fer el bosc del seu voltant.
L’entitat es nodreix de les aportacions (10 euros a l’any) dels seus socis, que no arriben a la vintena, però sobretot el que volen és divulgar i lluitar per recuperar o si més no mantenir en el millor estat possible el castell. Un fet que, en temps de crisi econòmica, no sembla fàcil. I és que, segons l’entitat, en els últims anys l’equipament s’ha degradat, producte del pas del temps, la desinversió municipal i de la propietat i també per l’acció dels brètols que el fan malbé, com va succeïr fa unes setmanes.
La presumpta recuperació
El castell no viu el seu millor moment. Això malgrat que l’any 2006 l’Ajuntament anunciava la recuperació del castell mitjançant un acord amb els propietaris (la societat Mas Duran SL) i la seva posterior “recuperació”. Sense previsió de la despesa de rehabilitació ni manteniment i sense ús definit més enllà de ser l’espai inaugural d’una edició del festival 30 Nits i de diverses jornades de portes obertes, el castell es troba tancat i barrat, segons l’entitat, en contínua degradació.
De fet, la presumpta recuperació del castell va comptar des de l’inici amb el rebuig de part del consistori i el vot contrari de bona part del ple municipal, fins al punt que el ple va rebutjar el conveni amb el propietari per tirar endavant l’operació. Només un molt polèmic canvi de vot després del portaveu del PP, Jordi Soriano, va permetre tirar endavant l’operació castell de Can Feu, per la qual el consistori passava a ser el propietari i la societat tenia accés a unes requalificacions, entregant dos milions d’euros a l’Ajuntament per mantenir el castell.
Degradació a la vista de tothom
Si l’any 2006, el castell estava en un estat ruinós, anys després d’aprovar-se el conveni, els accessos i espais externs del castell encara tenen un estat pitjor. L’edifici annex, que en el seu moment va ser l’espai pels animals, i amb la porta trencada, ara és un brut punt de trobada accessible per a tothom, amb molts residus i brossa al voltant, farcit d’ampolles de vidre de cervesa i sangria. La brutícia s’acumula en els baixos de les cavalleries, on fins i tot hi ha un sofà i diverses cadires. Un espai que dista molt del que el llavors alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, destacava com a objectiu de la recuperació: “volem conservar la nostra història i cobrir a la vegada les necessitats del segle XXI”.
L’entitat i el seu president són conscients de l’estat de les finances municipals i del fet que no estan per a gaires inversions però lamenten la degradació del castell, que creuen que cal aturar abans que sigui massa tard. Volen, si més no, augmentar la seva protecció i que sigui inclòs com a Bé Cultural d’Interès Nacional (malgrat que altres espais de la ciutat inclosos en el catàleg, com el molí Mornau, encara estan pitjor conservats).
Un castell romàntic del segle XIX
El castell de Can Feu va ser construit durant el primer terç del segle XIX (tot i que no va ser acabar fins el segle XX) i és de naturalesa romàntica. Durant la Guerra Civil espanyola, va ser utilitzat com a institut obrer. Després, malgrat la presència d’alguns residents, el castell es va anar degradant mica en mica fins que el consistori va decidir anunciar la seva recuperació, que a dia d’avui s’ha traduït en poca cosa més que en unes jornades de portes obertes anuals.
4 Comments