“Vivim en una cabana al mig del bosc”

La manca de telefonia i d’internet als pisos de Manuel de Falla condiciona el dia a dia de la Sílvia Romero, una estudiant de la UNED que s’ha hagut d’idear mil alternatives per a poder trampejar la situació a l’espera d’una solució definitiva.

 

La Sílvia Romero va arribar a la promoció de Manuel de Falla (Can Rull) el juliol de 2011. Vuit mesos després i més de 500 euros gastats en intents de posar internet i fix a casa, la seva conclusió és clara: “sembla mentida que en el segle de la societat de la comunicació, on estem tots fardant dels avenços tecnològics, estem vivint en una zona semicèntrica de Sabadell i realment és com si estiguéssim en una cabana al mig del bosc”. Ella té aquesta sensació.

Estudia Educació Especial a la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) però no ho pot fer ni al despatx que va habilitar. De fet, per estudiar a casa té poc més de dos metres quadrats. En concret, l’espai més proper a la finestra exterior. Si es mou, la connexió d’internet que té a través d’un USB ja no funciona. “El meu dia a dia és un passeig entre el sofà i el despatx, ordinador cap a dalt ordinador cap a baix”. Té un despatx però només l’utilitza per estudiar amb llibres “mètode anys 80”, diu. A més, a la UNED s’estudia molt a partir de fòrums, xats i correus electrònics, amb la qual cosa el despatx el trepitja poc perquè gairebé mai estudia dels llibres.

SBD Lloguer Social
Sílvia Romero, al despatx a mig gas de casa seva

Ha intentat tenir internet i telèfon amb Ya.com, amb Vodafone, amb Telefonica, amb Jazztel, amb Orange… La solució? “Cap ni una”, assegura. L’únic que ha aconseguit és pagar 50 euros mensuals per tenir un mòdem USB, una connexió insuficient i estar tot el dia passejant del menjador al despatx. A sobre, assegura que està inclosa en les llistes d’impagats perquè es nega a pagar les penalitzacions que les empreses estableixen al donar-se de baixa, malgrat que siguin aquestes empreses les que no poden prestar el servei. Porta més de 300 euros acumulats en penalitzacions.

Urgències sense resposta

El més greu és que al no tenir ni fix ni cobertura de mòbil perquè la façana de ferro talla la cobertura algun cop no ha pogut respondre les trucades. “He tingut el cas d’un familiar malalt que m’ha necessitat i no m’ha pogut trobar”. Malgrat tot, s’ho pren amb un ressignada ironia: “Estic pensant en aprendre a fer senyals de fum si tinc alguna urgència… això o sortir al pati de llums i fer un crit perquè algú m’escolti”.

Notícies relacionades:

“Som jubilats i paguem el doble o el triple en mòbil que abans”
Cent famílies viuen sense telèfon en pisos nous des de fa un any

2 Comments