Andi és una associació de pares i mares, amb seu a Sabadell, que el 2019 complirà 25 anys d’existència. Andi té com a finalitat sonar suport i acompanyar a les persones amb la síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals, per tal que assoleixin de la seva màxima autonomia i inclusió social.
l parlant de les persones amb la síndrome de Down, volem recordar que el dia el 21 de març (21-3) és el Dia de les persones amb la síndrome de Down, i tot i que s’ha evolucionat molt, encara cal reivindicar.
Per tal de celebrar aquest dia, des d’Andi hem organitzat dues accions que pretenen reivindicar els DRETS i LES CAPACITATS de les persones amb la Sindrome de Down o amb altres discapacitats intel·lectuals, a les que convidem a tothom:
- El dia 21 davant d’Andi hi haurà una parada on podreu trobar informació sobre la síndrome de Down.
- El dia 22 a les 17.30 h. a l’auditori Vapor Badia, tindrà lloc l’acte, que hem anomenat “Persones amb futur”, una sessió de cine fòrum i posterior debat sobre l’àmbit de la discapacitat intel·lectual, que serà conduit per persones amb síndrome de Down del grup d’autogestors CARAI d’Andi.
Per tal de donar visibilitat al col·lectiu que atenem i per a reflectir diferents aspectes de la seva vida quotidiana, hem realitzat entrevistes a set joves d’Andi: la Sílvia, el Bernat, el Gerard, la Sònia, el Nil, la Mª Carmen i la Laia.
Sílvia, em pots explicar que fas en el teu temps lliure?
M’encanta pintar, dibuixar i fer manualitats. També soc d’una colla de lleure d’Andi. Som deu persones, una voluntària i un referent. Ens trobem el dissabte a la tarda. Anem a berenar, al cinema… Ens comuniquem per whatsaap i sovint decidim les activitats que volen fer des del grup d’aquesta aplicació. És genial!
El que més m’agrada dels dissabtes de lleure és poder veure les meves amigues i compartir una estona divertida amb elles.
Bernat tu t’estàs formant a Andi, per anar a treballar a l’empresa ordinària. Què aprens a Andi?
A Andi aprenc moltes coses, faig matemàtiques, iniciació a les noves tecnologies, gestió dels diners… I espero que tot això em serveixi per entrar a treballar a una empresa. Abans havia fet cursos sobre hostaleria, i m’agradaria treballar en un restaurant, de cambrer o de cuiner. Aviat començaré a fer pràctiques a un restaurant de la rambla de Sabadell. Estic molt content i en tinc motles ganes!
Gerard em pots explicar que fas als matins?
Ja fa cinc mesos que vaig començar pràctiques al Decathlon City de Sabadell. Hi vaig tres dies de 8 a 12 hores. A les 8 entro puntual, em canvio i normalment espero que vingui el camió i que descarregui. Jo m’encarrego de classificar la roba a botiga. Hi ha molt bon ambient de treball i n’estic molt content. A la llarga si que m’agradaria poder treballar-hi, però de moment estic aprenent. Al principi venia sovint la preparadora laboral per supervisar la feina que feia i em guiava si tenia algun dubte. Ara ja no ve tant perquè ja he après la feina que em toca fer.
Sònia, em pots explicar on treballes i des de quan?
Actualment treballo a la botiga Stradivarius de la Rambla, a Sabadell. Abans però ja havia treballat molts anys a la botiga de Visionlab de Sabadell. Primer vaig començar fent pràctiques i el mes de febrer vaig firmar el contracte de treball indefinit. Les feines que faig són de reposició i classificació de complements, com bosses de mà i cinturons. Per mi treballar és important per poder guanyar diners i pagar les despeses de la casa ja que visc sola amb un amic. Treballar em fa sentir útil i ocupada.
Nil, amb qui vius ara?
De diumenge a divendres visc a una casa a Sabadell que li diem pis de formació, on cuinem, anem a comprar, fem les tasques de la llar… Comparteixo pis amb la meva companya, l’Eva. Aquest és el segon any que hi som. Una educadora ens dona suport. Al pis també el compartim amb un estudiant, que és un més de la casa.
M’agrada formar part d’aquest projecte perquè m’ensenya a conviure i moltes a altres coses. M’agradaria molt anar a viure sol o compartir pis amb un amic o amiga.
Mari Carmen em pots explicar un dia de la teva vida?
Ja fa dos anys que visc sola en un pis a Sabadell. Normalment em llevo a les 7:15 i al matí faig ioga i vaig a Andi. A la tarda faig informàtica, teatre emocional o percussió.
M’encarrego jo tota sola de les tasques de la casa (anar a comprar, fer rentadores, planxar, fer el menjar, etc) i dos cops a la setmana ve una tècnica d’Andi i em dona suport en aspectes que pactem com per exemple fer la compra online. Viure sola m’aporta autonomia, independència i evito la sobreprotecció de la família. Sóc molt feliç.
Laia, explica’m la teva experiència com a voluntària.
Si jo sóc del grup de Voluntaris d’Andi “VolA”. Al grup som unes 10 persones que fem voluntariat a diferents llocs de Sabadell. Cada 15 dies anem a una residència d’avis i allà fem jocs de taula, manualitats, juguem al quinto, participem en festes o sortim a passejar amb els avis i àvies.
També fem de voluntaris a la festa del riu de l’Adenc, a diferents festes d’Andi com Sant Jordi, la festa de Nadal o la d’estiu. També ho fem a festes i trobades de la ciutat o d’altres entitats que ens ho demanen. A mi m’agrada molt fer de voluntaria perquè en sento molt bé ajudant als altres.
I, després d’aquestes breus explicacions, podem dir sense cap mena de dubte que les persones amb la síndrome de Down o altres discapacitats intel·lectuals són: PERSONES AMB FUTUR!
