El Vallès abans, durant i després de la Guerra de Successió

Premeu per veure mapa
Quan:
15 octubre 2014 @ 19:00 – 20:00
2014-10-15T19:00:00+02:00
2014-10-15T20:00:00+02:00
On:
Fundació Bosch i Cardellach
Carrer de la Indústria
18, 08202 Sabadell, Barcelona
Espanya
Preu:
Gratuït
Contacte:
Fundació Bosch i Cardellach

15 d’octubre.

La Guerra de Successió al Vallès Oriental: entre la llibertat i la submissió. Jaume Dantí, Centre d’Estudis de Granollers i Universitat de Barcelona

Per la situació del Vallès Oriental, com a lloc tradicional de pas des de França per Girona i cap a l’interior de Catalunya i situat entre Vic i Barcelona, va resultar un escenari on s’hi van manifestar tots els aspectes que van caracteritzar la Guerra de Successió: la memòria de fets precedents com la revolta dels Barretines i els darrers conflictes entre la monarquia hispànica i la francesa; les diferents causes per al decantament cap el bàndol austriacista o el borbònic; la incidència d’alguns capdavanters austriacistes com els Perpinyà de Granollers; les conseqüències del pas dels exèrcits; la dificultat de manteniment de l’exèrcit austriacista; la resistència a la repressió borbònica, tant militar com fiscal; i els efectes de la Nova Planta, que malgrat tot no impedirien la recuperació a partir de 1720. El Vallès va fer costat a l’Arxiduc de manera majoritària, excepte els pobles de la jurisdicció del comte de Centelles i aquells amb més vinculació amb capdavanters Barretines.

De mercès reials a exilis polítics. Domènec Miquel, Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat.

Quan baixem al detall, la Guerra de Successió té clars exemples de guerra civil. Al llarg de la contesa, el Monestir de Sant Cugat del Vallès va ser regit per dos abats. Ambdós van ser presidents de la Generalitat, els números 110 i 120. Ambdós van veure recompensada la seva tasca amb la mercè reial de ser proposats per un càrrec eclesiàstic superior al que tenien. I, ambdós també, per culpa d’aquest càrrec acabaran a l’exili. Baltasar de Montaner va ser elevat a abat de Sant Cugat per Carles II. Després, Felip V el nomenà bisbe de Vic i ha de marxar a l’exili madrileny. Solanell, abat de Sant Pere de Galligants fou promocionat a abat de Sant Cugat per l’Arxiduc i Felip V, i sobretot alguns monjos, el foragitaren del monestir, fins la Pau de Viena, el 1725.

A càrrec de Domènec Miquel i Serra
Nascut a Sabadell, encara que de família santcugatenca, va estudiar arqueologia i història a la Universitat de Barcelona, on també ha exercit de docent d’història econòmica i, a la UPC, de professor d’història de la ciència i la tècnica. Com arqueòleg ha col·laborat en diverses campanyes d’excavació a Catalunya i el País Valencià.
Dins el món dels museus ha realitzat nombrosos projectes museològics, museogràfics, i comissariat exposicions. Ha estat membre del Consell Assessor de Museus de la Generalitat i coordinador de la Comissió Tècnica de Museus locals. És membre del Consell Internacional de Museus. Com historiador ha treballat en els camps de la història econòmica i de la ciència, així com en temes locals, amb més d’una cinquantena d’articles publicats i participat en quasi igual nombre de congressos i altres reunions.

Actualment és membre del Consell de Cultura de Sant Cugat, del Consell Consultiu del Parc de Collserola, director de la revista Gausac i president de la Fundació Sant Cugat

22 d’octubre. La Guerra de Successió a Terrassa. Marc Ferrer i Murillo, Centre d’Estudis Històrics de Terrassa

Aprofundir en la Guerra de Successió, concretament en els fets succeïts a la vila de Terrassa. Dins la historiografia que existeix al voltant de la Guerra de Successió, des de principis del XVIII fins els nostre dies, pràcticament no hi ha cap estudi ni treball publicat que faci referència als fets esdevinguts en la vila de Terrassa entre 1697-1720. És per això que cal fer esment i donar a conèixer a fons i d’una manera detallada els fets bèl·lics, les conseqüències político-socials i econòmiques que van repercutir a Terrassa durant i després de la guerra, així com els seus principals protagonistes.

A càrrec de Marc Ferrer i Murillo
Nascut a Terrassa (1974) i llicenciat en Història per la UAB (2005). Membre de la junta del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa. Treballa a la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya i és bomber voluntari. És co-autor de dos llibres d’història relacionats amb els bombers: Història del Cos de Bombers de Terrassa (2004) i Bombers de Catalunya: història i present.

Sobre la Guerra de Successió a Terrassa, va fer la tesina de llicenciatura titulada: Canvi de poder a Terrassa. Dels Àustries als Borbons (UAB setembre 2001). L’any 2002 va publicar a la revista Terme, l’article El cas dels germans Bru: dos ciutadans honrats de Barcelona, segrestats a Terrassa per un escamot autriacista l’agost de 1713. Ha donat diverses conferències sobre la Guerra de Successió a Terrassa, i s’ha especialitzat en aquesta temàtica. Assessora històricament a la “Comissió 4 de setembre”. Enguany publicarà un llibre d’investigació sobre la Guerra de Successió a Terrassa.

Cartes del duc de Berwick als consellers de Sabadell (21 juliol 1714 – 7 d’octubre 1714). Josep Abad i Sentís, Fundació Bosch i Cardellach.

A l’Arxiu Històric de Sabadell (G82 23. Cartes del duc de Berwick) es guarden les cartes que el duc de Berwick va adreçar als consellers de la vila de Sabadell en el context del setge i posterior presa de la ciutat de Barcelona. Són un total de 14 cartes que, cronològicament, van del 21 de juliol al 7 d’octubre de 1714.

A nivell local, aquesta correspondència ens mostra com els consellers de Sabadell passaren d’un austriacisme militant durant tota la guerra (encara en la Junta de Braços de juliol de 1713 el representant de la vila de Sabadell vota a favor de la resistència a ultrança), a una actitud de col·laboracionisme en els mesos finals d’aquesta. Actitud que obeeix a la situació desesperada a tots nivells -econòmic, polític i militar- en què es trobava immersa la vila de Sabadell els mesos finals de la guerra.

Alhora, i nivell nacional, aquesta documentació ens mostra explícitament com el comandant en cap dels exèrcits borbònics amenaça els pobles que no es sotmetin a l’autoritat de Felip V amb castigar-los amb l’últim rigor, saquejant-los i cremant-los.

A càrrec de Josep Abad i Sentís
Llicenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història, l’any 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2002 publica la tesina Les municipalitats catalanes davant la guerra Patriòtica o dels Segadors: el cas de Sabadell, que dóna lloc l’any següent al llibre La vila de Sabadell davant la guerra Patriòtica o dels Segadors (1598-1659).

Ha publicat articles a les revistes Manuscrits, Arraona, Recerca, Terme... Ha realitzat transcripcions per a la Fundació Bosch i Cardellach i per al Palau Güell.

El 2012 i principis de 2013 col·labora en l’apartat d’història del programa A bona hora de Ràdio Sabadell. El 2013/14 coordina el dossier temàtic de la revista Arraona sobre Sabadell durant la guerra de Successió i l’època Moderna. Actualment està fent una recerca sobre Sabadell a l’època de la guerra de Successió.

29 d’octubre. La Guerra de Successió a Cerdanyola, Montcada, Ripollet i Sant Cugat. Miquel Sánchez, Grup d’Estudis Les Feixes, Cerdanyola

La recerca s’inicia amb l’animadversió dels pagesos vallesans vers gascons i gavatxos en general, per estendre’s després als soldats francesos i castellans que, al llarg de la Guerra dels Segadors i les posteriors contra França, ompliren de greuges la contrada. L’oposició als soldats exacerba les posicions, agreujades per casos de pillatges i violències i per les talles i altres imposicions derivades del conflicte.

S’estudia el cas dels Marimon i el castell de Cerdanyola, fervorosos filipistes i la majoria de masos, austriacistes, com els de Sans, Santjoan i Torre Joana, de Montcada; Cordelles, Catà i Palau de Valldaura, de Cerdanyola; i Busquets, de Sant Cugat. Els austriacistes assenyalats que s’estudien són els Desvalls, els Sans, els Erill, els Cordelles, els Catà, etc. També l’ús dels camins de muntanya i els diferents encontres bèl·lics entre les dues forces contendents amb baixes entre 20 i 70 morts. S’acabaria amb unes conclusions finals de la recerca.

Miquel Sánchez

Enginyer i doctor en Història. Ha publicat Història de Cerdanyola (1977-84) (7 volums), Orígens històrics del Vallès (segles X-XI),(1992), La Segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola, 1931-1939 (1993), Sant Iscle de les Feixes: Història d’una parròquia de muntanya (segles X-XIX), dins de “Mil·lenari de Sant Iscle…(995-1995)”, Viena, 1996; Can Fatjó del Molí, 1144-1987. PTV, 1999; El Cister: i al principi fou Valldaura. Sta Mª Valldaura, 1150-1169. Cossetània. 2001; Història de Cerdanyola. Dels origens al segle vint. Ed. Montflorit i Ajunt. Cerdanyola, 2005; Sant Martí de Cerdanyola. Centenari de l’església nova (1906-2006), amb “Sant Martí de Cerdanyola. D’església romànica a parròquia urbana”. Ed. Casals. Barcelona, 2006; i Can Fatjó dels Xiprers. Edic. Forum-Grama. Cerdanyola, 2012.

Lluita antisenyorial a Santa Perpètua de Mogoda a la fi de la Guerra de Successió. Carles Díaz Martí, Cercle de Recerques i Estudis Mogoda.

L’allotjament ja havia estat un dels motius de revolta a mitjans segle XVII, amb l’estada de tropes castellanes a les terres catalanes. Durant la Guerra de Successió també va generar tensions. El fet que ocuparà al professor Díaz es concreta en l’aixecament vilatà que el 16 de maig del 1713 va forçar l’apertura del castell de Mogoda a l’allotjament de tropes austriacistes. Al voltant de cent homes, dones, joves i nens proveïts de pistoles, escopetes, bastons i lluquets van dirgir-se als masos de Mogoda per a forçar al masover dels cartoixants de Montalegre a compartir amb la pagesia local el feixuc pes de sostenir sobre el terreny les tropes de l’Arxiduc i els seus familiars i acompanyats.

La munió de gent que va protagonitzar aquest aixecament anti-senyorial és molt rellevant, cent persones, si ho correlacionem amb una població local de 202 ànimes en aquell any. Al moviment van afegir-se veïns de Martorelles , Sant Fost i Cabanyes, els altres pobles de l’antiga baronia de Mogoda de la qual era titular la cartoixa. Aquesta havia fet valer durant tot el conflicte el seu privilegi nobiliari i com a monestir d’exempció de sostenir tropes. Tot el pes, d’aquesta manera, va recaure sobre la pagesia. Després d’un seguit de topades, cada moment que calia recollit soldats i cavalleries, les autoritats locals van posar-se al capdavant de la revolta i van dirigir-la per tal de forçar el repartiment de les càrregues econòmiques de la guerra entre els poderosos i la gent del poble. Aquesta és la història del conflicte i com les noves autoritats borbòniques li donarien solució als tribunals.

 

Leave a Comment