‘Ovidi al cub’, amb David Fernández, Borja Penalba i David Caño

Nascuts enmig de la democràcia de l’amnèsia decretada i l’oblit planificat, tres joves que ja no ho són tant es troben, comparteixen i celebren humilment Ovidi Montllor a través de poemes, músiques i reflexions. Dir, cantar, pensar: claus encara de la condició humana.

Tres joves precaris dels Països Catalans –uns entre tants, és clar–.

Tres elevats al cub –i a la CUP– per vindicar els qui mai van callar ni cedir ni transigir, els qui saben que el sud continua essent el nord i els qui han ensenyat que, sempre i sota qualsevol circumstància, cal estar de part dels bons. En temps de manars i garrotades, doncs, un poeta, un músic i un periodista –un artista, un cantant, un pallasso– es retroben, assembleàriament, per continuar fugint cap a la llibertat. Amb l’Ovidi nostre de cada dia, és clar: aquell que no torna perquè mai no va marxar. El mateix que ens continua emparant, aixoplugant i protegint. A cada passa. I a cada contradicció.

David Caño, l’artista
Borja Penalba, el cantant
David Fernàndez, el pallasso.