9N

Anàlisi: ‘Aproximació sociològica al 9N’

Aquí s’assaja un anàlisi de la composició social del vot del 9N a Sabadell a través de les dades dels col·legis electorals de la ciutat que demostren que la reivindicació soberanista és un assumpte de les classes mitjanes. Per a més informació sobre els resultats per centres podeu consultar ‘El resultat del 9N a Sabadell a cada punt de votació‘.

A nivell de ciutat el cens ampliat era de 173.426 potencials electoral i la participació en termes globals es situà al voltant del 35 per cent del cens electoral. Ara bé, com ignorem el cens electoral de cadascú dels 13 col·legis en que es va dividir la ciutat resulta impossible fer una valoració acurada de la participació per sectors.

Ara bé, la comparació entre l’escrutini entre l’institut Escola Industrial on va votar el Centre, l’IES Joan Oliver dels barris del Nord i  l’IES Ribot i Serra de la zona Sud pot ser útil per analitzar el comportament de les dues polaritats identitàries i socials que articulen la ciutat: centre/classes mitjanes/llengua catalana, d’una banda i barris/classe treballadora/llengua castellana.

Foto portada: percentatge de vot punt de votació per punt de votació a Sabadell. Elaboració pròpia
Percentatge de vot a cada punt de votació de Sabadell. Elaboració pròpia

A l’Escola Industrial es va donar una elevada participació, la més alta de la ciutat, amb 10.517 vots, pel contrari al Joan Oliver i Ribot i Serra, en zones densament poblades fou de 3.060 electors i de només 2.723, respectivament.

A l’Escola Industrial el Sí-Sí va obtenir el 87,6 per cent dels vots, mentre als barris del Nord la xifra minva fins al 54 per cent i als del Sud al 65 per cent. Pel contrari, els vots negatius foren del dos per cent al Centre, el 13 per cent al Joan Oliver i del 14 per cent al Ribot i Serra. Respecte al Sí-No, assimilable a la tercera via federal o confederal, es segueix una pauta semblant, al Centre foren només del set per cent, al Nord del 21 per cent i al Sud del 14 per cent.

Altre dada interessant són els vots denominats ‘altres’ que a unes eleccions normals serien qualificats de vots nuls. Mentre que al Centre només foren del 1,3 per cent, aquests es disparen al Nord (9,8 per cent) i al Sud (8,6 per cent) de la ciutat.

Instantània social

Aquestes dades ens tornen a mostrar el caràcter dual de la nostra ciutat. Així el Centre va votar, més o menys, com Vic (Sí-Sí 92 per cent, Sí-No 3,7 per cent, No 1,5 per cent) i els barris com Cornellà (Sí-Sí  64,6 per cent, Sí-No 19,3 per cent, No 9,1 per cent,).

Unes xifres que desmenteixen la propaganda independentista sobre la suposada transversalitat i interclassisme del moviment sobiranista. En realitat, l’escrutini del 9N demostra que la reivindicació independentista és un assumpte de les classes mitjanes on es va donar una elevada participació i un resultat aclaparadorament favorable al Sí-Sí. Pel contrari, als barris dels treballadors la participació fou baixa, mentre que el Sí-No i el No van obtenir percentatges molt rellevants.

Així, doncs, si el moviment independentista vol assolir una clara majoria social a Catalunya ha de realitzar una gran tasca per a convèncer a les classes populars dels hipotètics beneficis de separar-se d’Espanya.

Foto portada: una mesa per facilitar trobar la urna, a l’IES Les Termes. Autor: J.d.A.

3 Comments