Aquí es realitza un repàs de la situació dels grups municipals, marcats per la recomposició dels espais polítics tant a nivell local com general. També s’apunten als seus efectes sobre l’administració de la ciutat.
L’any que ara acaba ha proporcionat nombrosos indicis de l’etapa de recomposició de les forces polítiques locals després de l’era Bustos i del tsunami que provocà, ara fa quatre anys, de l’esclat del cas Mercuri. En aquesta redefinició dels espais polítics operen factors d’ordre general derivats tant de la redefinició de les esquerres com dels efectes del gir independentista sobre les forces nacionalistes.
La majoria governamental es fonamenta en una coalició de quatre grups municipals d’esquerra que, excepte ERC, són agrupacions més o menys inestables. La més estable de totes és, sense dubte, Crida per Sabadell, formada per l’antiga Entesa per Sabadell i la CUP. Una fórmula que, en realitat, expressa l’absorció per l’esquerra independentista de la formació local que havia portat el pes de l’oposició al PSC de Bustos. A més, ara desenvolupa importants responsabilitats en el govern de la ciutat com són Economia, a càrrec d’Albert Boada (CUP) i Urbanisme, a càrrec d’un retornat Maties Serracant (Entesa). L’edil va renunciar a les seves responsabilitats de govern, arran de ser imputat per la denúncia presentada per Josep Ayuso i la funcionària Maite Morao per la cessió de Cal Balsach i per presumptes coaccions a funcionaris. Mig any després ha reprès les seves responsabilitats al govern local sense que s’hagi aixecat la investigació judicial, la qual cosa l’afebleix políticament.
Fragmentacions i unificacions a l’esquerra
Els altres grups municipals al govern de la ciutat, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, resulten agrupacions electorals i instrumentals que expressen la recomposició de l’espai a l’esquerra de la socialdemocràcia que històricament havia estat representat pel PSUC/ICV i que ara s’ha transformat radicalment amb l’eclosió de Podemos. Tant és així que aquestes dues formacions, que sumen sis regidors, van ascendir a les darreres municipals cavall del creixement de Podemos, com es palesà a la seva propaganda electoral. Actualment aquest espai està en vies d’unificació, si més no electoral, sota el lideratge indiscutible d’Ada Colau. Una formació que ha estat la primera força política de la ciutat a les dues darreres eleccions generals.
A Sabadell la situació encara és més complicada arran dels problemes interns de Podemos. A la tardor passada es celebraren primàries als Consells Ciutadans en un seguit de municipis d’Espanya on Podemos tenia problemes semblants als de la nostra ciutat. A l’última hora, Sabadell va quedar exclosa del procés i no es celebraren les eleccions internes. Així encara es manté una estranya bicefàlia. D’una banda, una gestora, reconeguda per la direcció catalana de Podemos i dirigida per Miguel Lopera. De l’altra, dos regidors, Elena Hinojo i Ramon Vidal (exsecretari general), expulsats del partit per la direcció catalana de Podemos i pendents d’una resolució de la Comissió de Garanties estatal. És a dir que la direcció local i oficial no disposa de representació al Consistori i els dos regidors, que es representen a sí mateixos, es mantenen emparats sota el paraigües d’Unitat pel Canvi. Una coalició instrumental on ICV es refugià fent servir les sigles de Podemos, entre altres coses, per apaivagar els efectes de la sorollosa sortida del partit de Carme García, la dirigent del partit a l’etapa d’oposició al bustisme, ara a l’òrbita d’ERC.
Tanmateix, la unificació d’aquest espai via Colau eliminaria per la via ràpida aquests obstacles ja que la secció sabadellenca de Podemos a la pràctica es fondria en el partit de l’alcaldessa de Barcelona i exportaveu de la PAH.
A més, a la nostra ciutat, tot resulta més enrevessat per l’existència de Guanyem Sabadell. Una aposta gairebé personal de l’exregidora d’EUiA Marisol Martínez, expulsada del partit coalitzat amb ICV després d’un procés de primàries que va acabar molt malament i que atorgà la direcció del partit i l’acta de regidor al jove advocat Eduard Navarro. Potser aquest grup busqui integrar-se en el partit de la Colau. Tenen al seu favor la carta d’estar al govern de la ciutat i ser decisius per mantenir la majoria governamental al Consistori. Així s’ha vist en el conflicte a Ràdio Sabadell on l’alcalde ha tancat files en defensa del regidor Miquel Soler. Això permet negociar la seva incorporació en bones condicions; en cas de no integrar-se en l’operació Colau les seves possibilitats d’obtenir regidors a les properes municipals són ben escasses.
La figura Juli Fernàndez
ERC, sense aparents problemes interns, juga totes les seves cartes locals en la capitalització mediàtica de Juli Fernàndez com alcalde de la ciutat, a la manera com ho feren –certament amb molt diversos estils, gairebé oposats- Antoni Farrés i Manuel Bustos cercant la identificació entre alcalde i ciutat. A la seva omnipresència a la vida pública local s’uneix a una notable participació en tots els actes polítics importants relacionats amb el procés independentista. No ve d’ara que ser l’alcalde d’una gran ciutat com Sabadell proporcioni un trampolí polític a escala nacional.
L’estiu de l’any vinent, a meitat de mandat, es comprovarà si es compleix l’acord de relleu a l’alcaldia. Tanmateix resulta improbable que Fernàndez renunciï al càrrec. Això requeriria d’un incert pacte entre els altres tres grups municipals que composen l’equip de govern. Així, doncs, Fernàndez pot resultar l’home de consens i el més adient per acabar el mandat sense disputes internes entre formacions tan inestables. En un altre ordre de coses, ERC té al seu favor els rèdits d’una hipotètica davallada electoral de l’antiga CiU, ara reconvertida en PDECat, de la qual ells serien els principals beneficiaris.
Panoràmica opositora
Ja que parlem del tema: l’antiga CiU també està en procés de recomposició després la completa amortització l’equip de Carles Rossinyol que ha estat cap de llista en les tres darreres les municipals. Rossinyol va liderar l’oposició al PSC, enfront a l’antiga direcció de CiU que havia governat amb Manuel Bustos. Ara, la formació ha realitzat un procés de primàries on ha resultat elegida Mireia Figueres. Tanmateix, tot apunta a que la lluita per succeir a Rossinyol és cosa de dues dones, l’exregidora i actual diputada a Madrid, Lourdes Ciuró i la regidora Sílvia Renom, la darrera incorporació al grup municipal de l’etapa Rossinyol. El resultat de l’elecció de la nova direcció local sembla afavorir les opcions de Ciuró. Altra qüestió col·lateral derivat de la recomposició de l’espai convergent radica en la quota de com a mínim d’un regidor a Unió que ara ostenta Antoni Font. Aquest edil ha abandonat el partit democratacristià i es manté com a regidor independent en un grup municipal que encara s’anomena CiU. Una coalició que no existeix entre dos partits desapareguts.
La implosió del grup municipal del PSC resulta el darrer pagament amb interessos de demora de l’elevada factura política de l’era Bustos, després de tants anys de poder absolut. Una responsabilitat atribuïble a la incapacitat tant de la direcció nacional del partit, com de la seva secció local per passar pàgina dignament del bustisme. La fractura del grup municipal, que la gestora que regeix el partit ha estat incapaç d’impedir, apunta a l’urgent necessitat d’elegir una nova direcció legitimada pels vots de la militància capaç d’engegar una nova etapa de regeneració del PSC. Des de diversos sectors del partit s’apunta a l’exregidora Marta Farrés, que s’enfrontà a Josep Ayuso en les darreres primàries socialistes, com a possible candidata per a liderar-lo.
En aquest repàs a les forces polítiques locals només ens falten Ciudatans i PP. A les darreres municipals C’s va irrompre amb força amb tres regidors i es va quedar a escassos centenars de vots per a obtenir quatre. Alhora que el PP perdia dos dels seus tres edils. Des de l’oposició, la formació taronja està exercint una notable tasca de fiscalització de l’executiu local, mentre que estan realitzant un persistent treball d’implantació en barris. Tanmateix el gir a la dreta de la direcció estatal de C’s pot jugar en la seva contra. Albert Rivera no només dona suport al PP de Rajoy, que ara el menysté, i alhora vol desprendre’s dels restes socialdemòcrates del seu programa. Una tessitura difícil per a un partit que vol implantar-se als barris de la ciutat que tradicionalment voten esquerres.
Per la seva banda el PP continua instal·lat en la rutinària gestió burocràtica d’Esteban Gesa i no s’endevinen signes de canvis en la formació, ara en una quota mínima de representació institucional.
Qüestions de gestió
Una darrera consideració. La inestabilitat política té efectes sobre la gestió municipal i alguns dels més greus problemes de la ciutat continuen pendents i sense resoldre’s.
Les urgències del Taulí continuen prestant un servei deficient, malgrat el préstec a fons perdut de l’Ajuntament a la Generalitat. El terrabastall del Passeig i per extensió dels problemes urbanístics del Centre persisteixen després de tants anys sense solució. La ciutat no disposa d’una ronda de circumval·lació i la Gran Via continua saturada. No existeixen indicis que es faci el soterrament dels FGC a Gràcia i Can Feu, ni la residència Geriàtrica del Sud, ni l’institut de Can Llong. La caserna de la Guàrdia Civil es manté abandonada i sense aportar res a la ciutat. Continua obert el contenciós del castell de Can Feu, no se sap res de l’edifici de Correus i persisteixen les queixes veïnals sobre l’estat del bosc de Can Deu. La Zona Hermètica està a punt de tancar sense oferir una alternativa clara a l’oci nocturn. S’espera que la Bassa de Sant Oleguer obri aquest estiu. Està per veure’s què queda del programa de remunicipalitzacions. La gestió de SMATSA de la neteja viària particularment als barris és manifestament millorable…En fi la llista podria ser més llarga.
La inestabilitat política pròpia d’aquesta etapa de recomposició dels espais polítics té efectes sobre la deficient gestió dels problemes que pateix una ciutat severament castigada per la crisi financera.
2 Comments