El ple de juliol va marcar el final del primer any de mandat de l’anomenat ‘govern de transformació’. Aquí procedirem a analitzar la situació i les perspectives de les vuit formacions representades al Consistori.
El terratrèmol provocat per l’esclat del cas Mercuri, que comportà la dimissió de Manuel Bustos i l’enfonsament electoral del PSC, encara continua tenint rèpliques que sacsegen amb diversa intensitat l’escena política local. La més important d’aquestes fou l’admissió a tràmit de la denúncia de la funcionaria Maite Morao i del portaveu socialista Josep Ayuso que va comportar la renúncia de Maties Serrancant, cap de llista de la Crida per Sabadell, a les seves responsabilitats de govern al front de l’àrea d’Urbanisme i la resposta de l’equip de govern de votar en contra de les mocions presentades pel PSC al ple municipal.
El complex i fragmentat mapa polític municipal sorgit de les municipals del 27 de maig del 2015 propiciaren la formació d’una majoria alternativa al PSC. Primer sota la forma d’un pacte bipartit, ERC i Crida per Sabadell, amb només vuit regidors, que posteriorment s’amplià a Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, assolint 14 regidors i la majoria absoluta que garanteix l’estabilitat institucional.
En aquest primer any de mandat la gestió del govern municipal ha estat per sota de les mateixes expectatives que havia generat. Sovint s’ha vist encallat per les inèrcies de la maquinaria institucional que no vol canvis i on continuen en els seus llocs de responsabilitat molts funcionaris bustistes. També per la manca de determinació del govern on s’aprecien de forma soterrada dos vectors contradictoris: un rupturista encapçalat per la Crida i un altre més contemporitzador liderat per ERC. Potser per combatre aquesta percepció el govern municipal va presentar la darrera setmana de juliol el Pla de Mandat per la resta de la legislatura per transmetre a la ciutadania el missatge que s’està treballant per transformar la ciutat i que necessiten més temps per a dur a terme aquesta tasca.
Avaluació partit a partit
En aquest sentit procedirem a detallar el posicionament, de major a menor, de cada formació representada al Consistori en aquest curs polític i les seves perspectives per a la resta del mandat.
PSC. La força més votada a les darreres municipals amb cinc regidors, encara té pendent la ruptura i la regeneració amb el passat bustista. No sembla haver-se notat massa la tasca de la comissió gestora liderada pel renovador Pol Gibert. El fet que el portaveu del grup municipal sigui Josep Ayuso, dofí de l’exalcalde, i que un notori bustista com Lluís Monge hagi pres l’acta de regidor després de la renúncia de l’independent Manel Giménez resulten indicatius de la gran influència que continua tenint Manuel Bustos en la secció local del partit. No cal ser un gran analista polític per preveure que, fins que el PSC no encari de debò la seva regeneració, està condemnat a tenir un paper marginal a la política local i no podrà teixir aliances amb la resta de formacions d’esquerres de la ciutat.
Unitat pel Canvi, la segona força en nombre de vots i quatre regidors, és un agrupament polític amb data de caducitat. Aquesta formació està composada per ICV, EUiA i un grup de militants de Podemos que foren expulsats del partit justament per haver pactar amb ICV i EUiA, desobeint la consulta interna on va guanyar la fórmula de l’Agrupació d’Electors i fent cas omís als reiterats advertiments de la direcció catalana de Podemos de no fer servir la sigla en aquesta coalició. Ara s’han celebrat les primàries a la direcció catalana de Podemos, on s’ha imposat Albano Dante i ha entrat en el Consell Ciutadà o executiva de la formació Miguel Lopera, que ostenta la coordinació de la gestora de Podemos a Sabadell, des de la dissolució de la mateixa i la destitució de Ramon Vidal, regidor de Salut de l’executiu local. Aquesta tardor està prevista la realització de les primàries per triar una nova direcció sabadellenca del partit on l’equip de Lopera té totes les de guanyar. Aquest serà el pas previ per constituir una versió sabadellenca de Barcelona en Comú, però amb les grans dificultats generades per les discrepàncies i la manca de sintonia entre l’eventual equip dirigit per Lopera i els dirigents d’ICV que van apostar per la coalició espúria d’Unitat pel Canvi.
ERC, tercera força política amb quatre regidors, ostenta l’alcaldia per una sèrie de circumstàncies que difícilment es repetiran. La composició sociològica de Sabadell, on els barris de la perifèria tenen un pes determinant per la formació de les majories polítiques, dificulta extraordinàriament que un partit independentista com ERC es consolidi com a primera força política i pugi optar a reeditar l’alcaldia. Justament aquest imponderable explica la sobreexposició mediàtica de Juli Fernàndez que vol compensar aquesta feblesa estructural amb la seva continuada presència als mitjans de comunicació com alcalde de Sabadell. Precisament, aquesta necessitat i les previsibles desavinences entre els socis del quatripartit, poden resultar determinats perquè no es compleixi el pacte de relleu en l’alcaldia, i Fernàndez acabi exhaurint el mandat com alcalde de Sabadell.
Crida per Sabadell, quarta forca política amb quatre edils, és el resultat de l’acord entre Entesa per Sabadell i la CUP. Hores d’ara sembla que aquesta fórmula s’ha consolidat i previsiblement serà reeditada en properes eleccions locals. Ara bé, l’èxit electoral d’aquesta formació va estar condicionat per les picabaralles internes de les forces a l’esquerra del PSC, com va succeir amb Podemos, però també amb Guanyem Sabadell sorgida de una escissió d’EUiA. Una eventual recomposició d’aquestes formacions pot debilitar electoralment el projecte de la Crida. Això sense comptar amb el desgast de la CUP en el procés sobiranista derivat del seu suport a Junts pel Sí i a Carles Puigdemont.
CiU, cinquena força política, s’enfronta a una situació molt complicada. En primer lloc, per les conseqüències de la seva situació interna a nivell català. Així, el nom del grup municipal, CiU, representa a una coalició que no existeix, amb un regidor, Toni Font, que ha abandonat Unió i amb tres regidors que han deixat de ser de CDC per a passar a ser del PDC. D’altra banda, el seu portaveu Carles Rossinyol està protagonitzat una erràtica tasca d’oposició que sembla més dictada per la rancúnia personal per no haver entrar a l’equip de govern que per una estratègia opositora coherent. L’equip liderat per Rossinyol és la tercera vegada que es presenta a les municipals. El fet que, en un context d’enfonsament del PSC, CiU no només no augmentés els seus suports electorals, sinó que perdés un regidor és un avis en tota regla per tal de renovar la seva representació municipal.
Ciutadans, sisena força amb tres regidors, s’estrena en el Consistori i és la formació que està desenvolupant la tasca opositora més coherent en l’àmbit institucional, però que també està realitzant un notable treball d’implantació als barris de la ciutat. Això afegit a l’erràtica estratègia opositora del PSC i pel fet que la resta de formacions de l’esquerra estiguin al govern, pot propiciar el seu creixement electoral a la ciutat. A expenses, això sí, de l’evolució de la formació a nivell català i espanyol que podrien beneficiar o perjudicar aquestes expectatives, segons la marxa dels esdeveniments.
Guanyem Sabadell, setena força amb dos regidores, és també un grup polític amb data de caducitat. Es tracta d’una formació nascuda per la voluntat de l’exregidora d’EUiA, Marisol Martínez, després de la seva expulsió del partit, i que va tenir l’habilitat de crear una marca electoral que molts electors van confondre amb Podemos. Ara bé, aquest recurs només pot ser utilitzat amb èxit en una ocasió. Una feblesa política que explica la seva sobreexposició mediàtica per tal d’assegurar el seu coneixement per la ciutadania. Tanmateix no es pot descartar que al proper congrés d’EUiA, Martínez retorni, qual filla pròdiga, al seu expartit. Si això fos així, podria tenir el seu paper en la recomposició de l’esquerra local, en la citada operació de Sabadell en Comú. Un oferta política que, si es fan bé les coses, podria optar a assolir la majoria política a la ciutat.
El PP, vuitena força amb un regidor, sembla condemnat a tenir un paper marginal a la política local. A diferència de l’etapa de Jordi Soriano, quan els vots dels regidors populars eren determinats per decantar les majoria. El PP va patir una severa garrotada electoral, passant de tres a un regidor, en un mandat farcit de picabaralles internes que menaren a ingressar en el grup de no adscrits a Antonio Vega, el seu cap de cartell electoral l’any 2011. Malgrat aquesta trajectòria negativa no sembla que Esteban Gesa estigui disposat, a mig termini, a impulsar la necessària renovació de la representació municipal del seu partit.
En definitiva, tot sembla apuntar a que ens trobem en un mandat de transició on s’assistirà a una recomposició de les forces polítiques de la ciutat i d’on sorgirà una nova majoria en funció tant de l’evolució de la situació política del país com del comportament en el pla local dels grups polítics actualment representants al Consistori.
3 Comments