Maties Serracant

‘Anàlisi’. El retorn de Maties Serracant al govern

La tornada de Maties Serracant a les seves responsabilitats de govern al front de la tinença d’alcaldia d’Urbanisme planteja diverses qüestions d’ordre polític i ètic que aquí s’aborden.

Maties Serracant, cap de llista de la Crida per Sabadell, va ser investigat (abans imputat) ara fa sis mesos arran de les denúncies interposades per Maite Morao, excap de Planificació de l’Ajuntament, i posteriorment per Josep Ayuso, portaveu del grup municipal socialista. Les denúncies foren trameses per la via penal per suposades coaccions a la funcionària i presumptes irregularitats en la tramitació de la cessió al Casal El Tallaret d’una part de Cal Balsach, a la Creu Alta. Tot plegat va tenir l’aspecte una revenja política ja que Morao i Ayuso estaven prèviament imputats per les presumptes il·legalitats comeses a Ca l’Alzina i denunciades per l’Entesa per Sabadell, ara integrada a la Crida.

La primera reacció de la Crida al fer-se pública la condició d’investigat de Serracant va ser apartar-lo de les seves funciones executives. Una decisió en certa mesura obligada per coherència amb el discurs del mandat anterior i la insistència d’aquesta formació en demanar la dimissió dels regidors socialistes imputats en el cas Mercuri. Llavors els portaveus de la Crida van assegurar que Serracant continuaria sense responsabilitats en l’executiu quatripartit mentre no s’aclarís la seva situació judicial, alhora que la seva companya Glòria Rubio assumia les seves competències i Serracant era compensat sent designat portaveu del grup municipal. Què ha canviat des d’aleshores perquè la Crida hagi modificat en aquest criteri?

  • En primer lloc per raons d’ordre polític, motivades per l’ampliació de la denúncia dels socialistes fa algunes setmanes per probablement evitar que la causa judicial fos arxivada als sis mesos d’obrir-se. Un desenllaç que hauria estat percebut com a una victòria política per l’equip de govern i una derrota gairebé de caràcter personal d’Ayuso, que està experimentant una notable contestació interna al seu partit. De fet, off de record, alguns dirigents locals socialistes valoraren com un greu error que Ayuso hagués interposat personalment la denúncia contra Serracant sense consultar-ho gaire al partit. Això, quan el PSC local està greument implicat pel cas Mercuri i Ayuso va ser nomenat cap de files del partit en unes polèmiques primàries amb el suport explícit de Manuel Bustos.
  • En segon lloc per qüestions d’ordre institucional. L’actual equip de govern no està sobrat de regidors amb coneixements en les seves respectives àrees de govern (se’m permetrà que no digui noms que estan la ment de tothom). Serracant és un dels edils qualificats en una àrea estratègica de l’administració local com és l’urbanisme i, com ha confessat el mateix alcalde Juli Fernàndez, resultava molt onerós prescindir d’una persona de les seves característiques de les quals va tan escàs el seu govern.  Tant és així que l’alcalde ha reconegut que fou un error acceptar la renúncia de Serracant i caure en el parany del PSC.

Les circumstàncies estan agreujades pel fet que la Crida suporta gran part del pes de l’executiu local a l’ostentar un altre regidor d’aquesta formació, Albert Boada, la cartera d’Economia, una altra de les grans àrees estratègiques de l’administració municipal. D’altra banda, el manteniment de la investigació a Serracant dificultarà el relleu a l’alcaldia l’estiu vinent.

Qüestions ètiques

A banda d’aquestes raons d’ordre polític i institucional, el retorn de Serracant suscita diverses qüestions d’orde ètic. La Crida, al posar en un graó tant elevat el seu nivell d’exigència ètica respecte als càrrecs electes imputats, ha estat víctima de les seves pròpies paraules.

Certament, la imputació a Serracant -com argumenta la Crida- no respon a una actuació vinculada a pràctiques corruptes, sinó a una qüestió de procediment que no s’hauria de resoldre en l’àmbit penal sinó en el terreny contenciós-administratiu. A més, resulta de difícil explicació que el PSC amb una mà recolzés la cessió, votant afirmativament al ple, i amb l’altra mà interposi una denúncia penal per irregularitats en el procediment. A més, sobre la denúncia per coaccions de Maite Morao graviten seriosos dubtes respecte a la seva credibilitat si tenim en compte que la funcionària està sent investigada per una denúncia signada per la formació on milita Serracant.

En qualsevol cas, la determinació de la Crida de reincorporar al seu cap de llista al govern municipal l’ha obligat a rectificar i a baixar el llistó respecte a les seves exigències ètiques inicials. Una decisió no exempta de contradiccions que, a ben segur, proporcionarà munició als grups de l’oposició que utilitzaran l’argument de les dues vares de mesurar.

Aquesta dura picabaralla resulta il·lustrativa que la crispació provocada pel cas Mercuri dista molt d’haver-se superat.

Foto portada: Serracant, i Glòria Rubio, en un ple municipal recent. Autor: David B.

6 Comments