Analitzem la situació generada per la decisió unilateral de la Crida per Sabadell de despenjar la bandera espanyola de l’edifici consistorial el passat divendres. S’ha palesat la debilitat política de l’alcalde de la ciutat.
Divendres passat es va succeir un joc de despropòsits arran de la resposta dels regidors de la Crida per Sabadell de despenjar la bandera espanyola com a mesura de protesta per la detenció de Montserrat Venturós, alcaldessa de Berga, de la CUP, i que fou reposada unes hores després. L’incident resulta paradigmàtic de les contradiccions de l’anomenat procés sobiranista.
En primer lloc, caldria matissar que la detenció a càrrec dels Mossos d’Esquadra de Venturós es produí per la seva negativa a prestar declaració davant el jutge de Berga. L’alcaldessa està imputada per un presumpte delicte electoral per penjar l’estelada a l’Ajuntament durant els dos darrers comicis. Es podria discutir si aquesta imputació resulta exagerada; ara bé, l’objecte del requeriment judicial no era ingressar-la a presó, sinó declarar davant el jutge instructor del cas que fins i tot podria, després d’aquest tràmit, arxivar la causa. Així doncs, aquesta actitud no li deixava al magistrat altre opció que cursar l’ordre de detenció. En cas contrari, s’hauria crear un precedent i qualsevol ciutadà de Berga podria negar-se a declarar davant del jutge acollint-se al cas de l’alcaldessa.
Això ens porta a una de les contradiccions desfermada pel procés soberanista que pivota sobre la desobediència dels càrrecs electes a les resolucions judicials, com succeeix també amb Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya. En un Estat de Dret els ciutadans tenen el dret, atenint-se a les conseqüències, a desobeir les lleis –l’anomenada desobediència civil- però se suposa que els representants públics, sobretot si tenen responsabilitats executives, han de complir i fer complir les lleis, ja que difícilment després podran obligar als ciutadans a que obeeixin les seves resolucions.
Tanmateix pot donar-se el cas, molt freqüent a la història, que es produeixi una contradicció entre justícia i legalitat. És a dir, com va observar Aristòtil fa 2.500 anys, que una llei sigui injusta i, segons el filòsof grec, la justícia sempre ha de prevaler sobre la legalitat. En els països democràtics les protestes i les mobilitzacions ciutadanes resulten un factor determinant per obligar als representants polítics a modificar les lleis injustes. Una situació diferent es dona en els processos revolucionaris quan una legalitat és violentament substituïda per una altra.
En el cas de Venturós i Forcadell, la desobediència deriva d’una posició política que considera que la legalitat espanyola no regeix a Catalunya. Ara bé, en el cas de proclamació de la República catalana elles serien les primeres en exigir l’estricte compliment de la legalitat i de castigar a aquells que la incomplissin.
Incongruències polítiques
Divendres passat a Sabadell aquestes contradiccions van adquirir característiques esperpèntiques. Els regidors de la Crida –segons els comunicats de la mateixa organització i de l’Ajuntament- van decidir manera unilateral i sense consultar a la resta de companys de l’equip de govern despenjar la bandera espanyola. Una determinació manifestament insolidària ja que, en un tema tan sensible i de tanta repercussió mediàtica, comprometia legalment a l’alcalde, Juli Fernàndez (ERC), últim responsable polític d’aquesta actuació.
Poc després, Esteban Gesa, únic regidor del PP, en una sobreactuació espanyolista, demanà una entrevista a l’alcalde per lliurar-li una bandera espanyola i avisava que havia posat en coneixement de la Delegació del Govern a Catalunya l’incomplement de la llei de banderes. Finalment, l’alcalde va decidir reposar la bandera espanyola argumentant que, donada la importància del tema, això s’havia de decidir en un ple municipal.
Una postura incongruent i farcida de contradiccions. Així, d’una banda, Fernàndez admetia de facto la manca de respecte de la Crida a les decisions col·legiades, pròpies d’un executiu de coalició, sense anunciar mesures per prevenir que això tornés a repetir-se. Una determinació que palesa la seva debilitat política i la seva dependència dels seus socis de govern, ja que per menys d’això s’han trencat governs de coalició. Una trencadissa que no pot resoldre’s amb el recurs de penjar un pancarta amb el lema “defensem les decisions del poble” al balcó de l’Ajuntament.
D’altra banda, l’equip de govern podria endinsar-se en un problema d’envergadura si el ple municipal decidís retirar la bandera espanyola, doncs s’incompliria la llei de banderes i precipitaria la intervenció de la Delegació del Govern a Catalunya obrint un altre front polític-judicial en un tema d’alt voltatge simbòlic i identitari.
El sainet va acabar en una concentració de solidaritat amb Venturós amb la presència de regidors dels quatre partits que conformen el govern municipal. Es va tornar a palesar la submissió dels regidors d’Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell als postulats de l’independentisme, doncs la defensa de l’alcaldessa es superposà a la reivindicació secessionista.
En fi, en aquest incident s’han posat de relleu les contradiccions del procés sobiranista i la feblesa política de l’alcalde de Sabadell.
