Després de setmanes d’assemblees i reunions, els quatre grups municipals que composen el govern local han fixat la seva posició respecte al relleu a l’alcaldia. Ara, s’enceta una segona ronda de contactes per acabar de prendre una decisió en aquesta delicada qüestió.
Segons els acords signats al novembre del 2015 per les quatre formacions que composen l’equip de govern, al juny del 2017 s’hauria de verificar el relleu a l’alcaldia que ara ostenta Juli Fernàndez. Durant les darreres setmanes s’han succeït les reunions internes i els contactes discrets entre els partits per tal de materialitzar o desestimar aquest compromís. Ara totes les forces polítiques implicades han posat parcialment les cartes sobre la taula en el que pot considerar-se la primera volta, segons el símil de les eleccions franceses o el partit d’anada en metàfora futbolística, d’aquest delicat procés.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Ha manifestat la seva disposició a fer honor al pacte, sempre que les altres tres formacions es posin d’acord amb el nom del candidat destinat a substituir a Fernàndez. Tanmateix, no han amagat la seva preferència perquè Fernàndez continuï al front de l’alcaldia argumentant la seva capacitat de consens i l’estabilitat de l’actual configuració del govern local. Per a ERC un relleu en l’alcaldia posaria en una posició incòmoda a Fernàndez que d’alguna manera es veuria degradat i podrien reclamar compensacions per assolir majors quotes de poder en la composició del cartipàs (més info: ‘Cap de setmana clau‘). Per a ERC seria molt dur haver d’abandonar l’alcaldia de la major ciutat catalana que governen i lògicament no posaran facilitats per verificar el relleu.
Unitat pel Canvi (UpC)
És, de moment, la formació que ha manifestat clarament la seva voluntat d’assolir l’alcaldia en la persona del seu cap de llista Joan Berlanga. Per a això argumenten que són, en número de vots, la segona força política de la ciutat i la primera del tetrapartit. Al seu parer, els acords de govern no deixen cap escletxa a altres interpretacions i de no realitzar-se es tractaria d’un flagrant incompliment dels acords que, fins i tot, podria justificar la seva sortida del govern municipal. Una possibilitat que sembla haver-se descartat en la darrera assemblea d’aquesta formació (més info: ‘UpC emplaça als socis a estar a l’alçada‘).
Guanyem
En aquesta correlació de forces, la decisió sobre el relleu a l’alcaldia està en mans de Guanyem Sabadell i Crida per Sabadell. La primera d’aquestes formacions va manifestar la seva oposició al canvi en l’alcaldia adduint que no aportaria cap element de millora i contindria el perill d’encarar el final del mandat amb inestabilitat (més info: ‘Guanyem es mostra en contra del canvi d’alcalde‘). Una determinació que, en primera lectura, sembla esvair les opcions de Berlanga ja que per accedir al càrrec ha de comptar amb el suport de tres de les quatre formacions que composen el govern municipal. En aquesta negativa s’ha de tenir en compte les disputes internes que precediren la constitució de Guanyem Sabadell. Marisol Martínez va ser expulsada d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), actualment integrada en UpC, després d’unes polèmiques primàries sent substituïda pel regidor Eduard Navarro. Així, doncs, resulta molt difícil que ara faciliti a UpC l’accés a l’alcaldia.
Crida per Sabadell
La Crida ha estat la darrera formació en pronunciar-se mitjançant un comunicat on es mostra favorable a “facilitar el relleu a l’alcaldia”, però amb un condicionat que sembla concebut per a què Berlanga no ho pugui acceptar. Es tracta del compromís “inequívoc” amb un referèndum unilateral d’autodeterminació on els municipis haurien d’exercir, arribat el cas, la “desobediència” (més info: ‘La Crida recolza el relleu‘). Difícilment les bases d’UpC, que no són independentistes, podran acceptar aquesta condició. Especialment si tenim present que la negativa a incorporar-se a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), sense una consulta popular prèvia, fou uns dels motius esgrimits per aquesta formació per no integrar-se en un primer moment al govern municipal que, en principi, només va estar formar per ERC i la Crida. També, pel fet que aquesta condició es contradiu amb la postura d’Un país en Comú -l’operació liderada per Ada Colau i Xavier Domènech i on UpC ha manifestat la seva voluntat d’integrar-se- que defensa un referèndum pactat amb l’Estat i amb garanties democràtiques.
Dos alineaments
En aquest tauler de joc s’aprecien dos alineaments. D’una banda, ERC i Guanyem Sabadell que s’han decantat per la continuïtat de Juli Fernàndez; de l’altra, UpC i Crida que propugnen el relleu a l’alcaldia, però amb condicions.
Ara bé, si en el primer alineament no s’albiren masses possibilitats d’un canvi de posició, no es pot dir el mateix del segon. Tant UpC i Crida estan molestos per la sobrexposició mediàtica de Fernàndez que darrerament ha multiplicat els seus viatges: Rússia, Sàhara Occidental o Madrid. L’obstacle, que en principi sembla insalvable, del suport inequívoc al referèndum podria vorejar-se ajornant la decisió del relleu a l’alcaldia fins després de setembre quan previsiblement es sabrà si aquest finalment podrà celebrar-se. A més, com es desprèn del seu comunicat, un altre factor determinant per acabar de decidir-se és el grau de suport d’ERC o UpC a les municipalitzacions dels serveis públics que resulta la principal prioritat política de la Crida, juntament amb el referèndum. De manera que aquestes dues formacions podrien elevar els seus compromisos en aquest sentit per atreure’s el suport de la Crida.
En definitiva, a partir d’ara, quan els partits en el govern han descobert parcialment el seu joc, s’enceta una segona ronda de converses i contactes per a prendre la decisió definitiva. Tanmateix, sembla improbable que Juli Fernàndez sigui rellevat de l’alcaldia si Guanyem Sabadell no modifica la seva posició.
Una altra qüestió radica en si aquestes tensions comprometran l’estabilitat del govern quatripartit, ja que algun dels socis, segons la decisió que es prengui, podria estar temptar a abandonar-lo i passar-se a l’oposició. Una possibilitat que ara sembla improbable, però que, segons es desenvolupin els esdeveniments, no es pot descartar.
