La difusió del comunicat Ràdio Sabadell diu prou ha posat sobre la taula un malestar de la plantilla de l’emissora municipal que venia de molt lluny i ha esclatat com una bomba entre les mans del govern municipal.
Justament, l’estricte control polític de l’aparell bustista sobre l’emissora municipal executat per l’exgerent Montse Costa, dona de l’exalcalde Manuel Bustos, i l’exdirector Marc Sabater, havia estat un dels cavalls de batalla de l’oposició, que reivindicà la despolitització i la llibertat d’expressió pels treballadors d’aquest mitjà de comunicació.
Potser per això el canvi de govern va desvetllar moltes esperances en una plantilla que, en honor a la veritat, tampoc va fer públiques les seves queixes al dur règim de control polític i manca de llibertat d’expressió a que estaven sotmesos durant l’era Bustos. Un silenci potser explicable per la por de ser acomiadats com va succeir, només per posar un exemple, amb Ricard Ustrell.
Al darrer mandat de Bustos, el Consell Assessor i Consultiu de l’emissora, del qual l’autor d’aquestes línies formava part, va haver d’elevar el nom d’un candidat/a per a dirigir l’emissora i que havia de comptar amb el suport de dos terços del ple municipal, segons la normativa del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). L’esmentat consell va dividir-se en dues parts al voltant del candidat bustista, Manuel Garrido, recentment acomiadat de l’emissora, i Montserrat Pérez, que comptà amb el suport dels membres d’aquest consell que defensaven la renovació i regeneració democràtica d’aquest mitjà de comunicació municipal. Finalment, tots dos noms van ser portats al ple, però cap d’ells va aconseguir el nombre de vots preceptius i la ràdio va estar vora de dos anys sense direcció que fou assumida de facto pel gerent del moment, Josep Abellán, un altre notori bustista.
Amb el nou govern, i el canvi de majories al plenari, les coses van començar amb mal peu per la manera com va ser designada l’actual directora de Ràdio Sabadell. En comptes d’obrir un nou concurs per triar un nou director/a, sense la pressió bustista i en condicions de transparència, l’equip de govern va decidir portar de nou al ple el nom de Montserrat Pérez Creus que, havia obtingut un vot menys que Manuel Garrido, com candidata del Consell Assessor. De fet, la designació de Pérez fou una conditio sine quan non del regidor responsable de comunicació i periodista radiofònic Miquel Soler (Guanyem Sabadell) que fins i tot va amenaçar amb trencar el govern de coalició i deixar en minoria a l’executiu local si no s’avenien a acceptar el nomenament. Pérez Creus va obtenir els dos terços necessaris i va ser contractada com a nova directora.
Doble denúncia
El tarannà autoritari del regidor es va posar de relleu amb el projecte de modificació del Reglament de l’emissora per tal d’excloure als periodistes del Consell Assessor i substituir-los per representats de les entitats cíviques. Sota la retòrica de la participació ciutadana i fer una ràdio oberta a la ciutat, en realitat es volia apartar a uns professionals que podrien fiscalitzar i qüestionar els continguts de l’emissora.
Ara l’extens comunicat de Ràdio Sabadell diu prou ens ha permès conèixer la situació interna d’aquest mitjà de comunicació. D’una banda, es denuncia l’empitjorament de les condicions laborals amb jornades maratonianes i sous “mileuristes” que contrasten amb les elevades retribucions del personal directiu. Segons els treballadors de l’emissora, les seves reivindicacions laborals han estat contestades amb “coaccions i amenaces constants” per part del regidor. D’altra banda, també denuncien la “cacera de bruixes” i la “politització” de la ràdio amb les persistents interferències del regidor en la tasca informativa dels professionals que han arribat a l’extrem esperpèntic d’imposar fins i tot la música que s’ha d’emetre. En fi, de la lectura del comunicat es desprèn una situació intolerable que no té res a envejar a les pràctiques del bustisme i que, segons els treballadors de l’emissora municipal, fins i tot han empitjorat.
Bomba política
La difusió del comunicat va tenir l’efecte d’una bomba política, doncs resulta com una mena de torpede en la línea de flotació dels discurs sobre la transparència i la renovació democràtica de la ràdio municipal de l’equip de govern, però també sobre el compromís amb la millora de les condicions laborals i salarials dels treballadors.
Una circumstància que, com era d’esperar, ha estat aprofitada immediatament pels grups de l’oposició. CiU, Ciutadans i PP han demanat la convocatòria d’un consell d’administració extraordinari de la ràdio per tal d’analitzar la situació i que Miquel Soler doni explicacions. El PP va anar una mica més lluny a l’anunciar que també demanarà un informe del CAC. El PSC, com ja ve sent habitual, va posicionar-se de manera esbiaixada demanant les dimissions del regidor, de les dues responsables tècniques i la readmissió dels treballadors acomiadats; així mateix afirmaren que no aniran a cap programa ni tertúlia fins que no es resolgui el problema. S’ha de tenir molta barra per voler presentar-se com els campions de la llibertat d’expressió i la pluralitat informativa a la ràdio quan ells, en el temps que van tenir responsabilitats de govern, van exercir un control gairebé dictatorial sobre l’emissora.
Per part de l’equip de govern, la resposta ha estat un espès silenci en un tema que visiblement els incomoda. Únicament la Crida per Sabadell ha respòs manifestant la seva preocupació per la situació i afirmant el seu compromís amb els drets dels treballadors.
Des del punt de vista polític, la crisi a Ràdio Sabadell té una difícil solució. No cal ser un gran analista polític per endevinar que Miquel Soler amenaçarà amb sortir del govern i deixar-lo en minoria si, des d’alcaldia, es pretén adoptar mesures que qüestioni el seu poder sobre l’emissora. No és la primera vegada que Guanyem Sabadell ha utilitzat amb èxit aquest recurs, assentant un nefast precedent.
Tanmateix, el govern municipal no podrà evitar prendre alguna mesura per reconduir la situació a la ràdio. En cas contrari, el seu discurs de regeneració democràtica quedaria seriosament compromès en un tema de la seva estricta competència.
7 Comments