Aquí s’analitzen les característiques del nou executiu municipal i les previsibles dificultats amb que s’enfrontarà en la seva singladura política.
La constitució del nou executiu municipal estava pendent de les converses amb Unitat pel Canvi (UpC) que finalment va rebutjar, per segona vegada, les condicions plantejades per ERC i Crida per Sabadell per entrar al govern.
L’organigrama del cartipàs, format per vuit regidors d’aquestes dues formacions, presenta dues característiques remarcables. D’una banda, les enormes atribucions que concentra l’alcalde Juli Fernández (ERC), que assumeix la Secretaria General, Relacions Institucionals, Policia Municipal, Serveis Centrals, Promoció Econòmica i Comerç, Consum i Turisme. A més, dependran d’ell la regidoria “transversal” de Transparència i la de Recursos Humans i Nova Economia.
D’altra banda, s’observa una simetria gairebé perfecta en la distribució de les quatre àrees del govern. Així ERC ostenta l’alcaldia i la tercera tinença d’alcaldia de les que depenen dos regidors de la Crida. La Crida ocupa la primera tinença d’alcaldia i l’àrea de Coneixement i Participació amb dos regidors d’ERC al seu càrrec. Aquesta mateixa simetria es trasllada a les set regidories de districte de les quals la Crida obté quatre i ERC tres, atès que el partit republicà té l’alcaldia. Si el nombre de districtes de la ciutat no hagués estat imparell, sens dubte, s’haurien distribuït al 50 per cent.
Respecte al repartiment de les àrees, ERC assumeix la direcció de les regidories econòmiques i la Crida les d’urbanisme i territori. Els departaments destinats a serveis personals estan repartides quasi al 50 per cent. ERC es queda amb Cultura, Educació, Salut, Serveis Socials, Cooperació i Solidaritat i la Crida, Participació, Esports, Drets Civils i Ciutadania.
Aquesta, simetria, queda descompensada per les grans atribucions que concentra l’alcaldia, però que es reequilibraria si d’aquí dos anys Maties Serracant (Crida) fos nomenat alcalde.
Cohesió i estabilitat
Certament, aquest equilibri mil·limètric serà d’una gran ajuda per la cohesió d’un executiu al que li manquen sis regidors per assolir la majoria absoluta que li haurien donat l’estabilitat necessària per governar sense ensurts.
Aquesta feblesa li obligarà a un gran esforç de diàleg i negociador per tirar endavant el seu programa de govern. Ara bé, fins i tot amb aquesta voluntat de diàleg, no es pot descartar que les altres forces d’esquerra, UpC amb quatre regidors i Guanyem Sabadell amb dos edils –amb qui sumarien majoria absoluta- posin en dificultats al flamant govern local per tal de millorar les seves condicions d’un eventual ingrés a l’executiu.
El primer ple ordinari pot ser un mostra d’aquesta feblesa en un tema, l’adhesió de l’ajuntament de Sabadell a l’AMI, que les circumstàncies li han conferit una gran rellevància política. En efecte, existeix l’elevada possibilitat que aquesta proposta sigui rebutjada ja que, de moment, només disposa d’onze vots favorables. PSC, Ciutadans, PP, Guanyem i el regidor d’Unió han anunciat que votaran en contra i resultaria estrany que els quatre edils d’UpC votessin a favor després d’haver-se negat, en primera instància, a ingressar en l’executiu justament a causa de l’adhesió a l’AMI.
Les esquerres no independentistes
El govern municipal està format per dues formacions d’esquerra i independentistes que assoliren el tercer i quart lloc a les recents municipals que van reunir plegades 23.536 vots (28%) i vuit regidores, recollits en la major part als districtes del Centre sociològic de la ciutat. Per la seva banda les forces d’esquerra no independentista PSC, UpC i Guanyem sumaren 30.959 vots (36,8%) i 11 regidors majoritàriament als barris perifèrics de Sabadell.
Ara be, l’acord entre aquestes formacions era i és políticament impossible. Mentre el PSC no trenqui amb el bustisme i es regeneri no podrà pactar amb cap partit ni a la seva esquerra i ni a la seva dreta. De moment, no s’observa cap moviment en aquest sentit que hauria de passar, per a ser creïble, per la dimissió de Josep Ayuso.
D’altra banda, Guanyem sorgeix de la ruptura del sector d’EUiA, encapçalat per la dirigent històrica d’aquesta formació Marisol Martínez, que manté unes pèssimes relacions amb UpC on s’ha integrat el sector oficialista d’EUiA. Tan és així que mentre UpC demanava l’ingrés de Guanyem al govern municipal, Guanyem considerava que UpC no hauria d’accedir al torn de l’alcaldia.
Finalment UpC, que hauria pogut pactar amb ERC i Crida, no ha sabut gestionar la situació generada per l’expulsió provisional dels dos regidors de Podemos integrats a la seva candidatura. En comptes d’entrar al govern amb dos regidors i esperar la resolució del recurs dels dos expulsats, han adoptat la postura maximalista del tots o ningú. Així, ni està al poder i difícilment podrà exercir l’oposició, atès que han signat el programa de govern que ara impulsarà el bipartit.
Aquestes circumstàncies exigeixen una recomposició de les forces de l’esquerra no independentista que malgrat ser majoritàries, des d’un punt de vista de suport electoral, estan condemnades a la inoperància política.
Perspectives incertes
En definitiva, el govern bipartit sembla començar la seva singladura política amb una elevada cohesió interna, però amb una notable feblesa tant pel que respecta a la seva composició política com sociològica.
Un executiu, que si no aconsegueix ampliar la seva base amb la incorporació d’altres formacions, pot experimentar serioses dificultats per acabar el mandat amb la seva actual configuració.
5 Comments