La històrica jornada d’ahir, malgrat la brutal i desproporcionada actuació de les cossos de seguretat de l‘Estat, no va mostrar grans canvis sobre les tendències de fons respecte a la correlació de forces entre partidaris i contraris a la independència.
Ahir l’independentisme va aconseguir una gran victòria política a Catalunya i Sabadell. No solament perquè, malgrat les afirmacions del govern espanyol, van haver-hi urnes, paperetes i col·legis oberts, sinó perquè l’actuació brutal i desproporcionada de les forces de seguretat de l’Estat van provocar un rebuig general i que molts ciutadans que no tenien pensat votar s’acostessin a les urnes. A més, la repressió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va donar arguments a aquells que pensen que no es tracta d’una qüestió d’independència sinó de drets civils i democràcia.
Això és va reflectir, si ho comparem amb el procés participatiu del 9N, no tant en l’increment de la participació que va ser molt semblant amb un augment d’una mica més d’un miler de sufragis, sinó en els dels vots favorables a la independència. Respecte a la participació s’ha de tenir pressent que al 9N podien votar els joves entre 16 i 18 anys i els immigrants i ara no, circumstància que fa difícil avaluar la participació. D’altra banda, els suports a la independència van sumar ahir, en números rodons, 54.000, mentre que en el 9N foren 48.000 i en les ‘plebiscitàries’ del 27 de setembre de 2015 van ser de 49.000, sumant els suports a Junts pel Sí i la CUP.
Una anàlisi de les dades que s’ha de fer amb molta prudència degut a les escasses garanties respecte a l’escrutini que quasi ens obliga a practicar un acte de fe.
Ara bé, les tendències de fons no s’han modificat apreciablement. La participació va ser del 40 per cent, un mica inferior a la mitjana catalana, però continua situant-se per sota del llindar del 50 per cent. Els contraris a la independència no van anar a votar, ja que només s’escrutaren 6.865 vots negatius (10,9 per cent) que no reflecteixen l’autèntica proporció dels ciutadans contraris a la secessió, si ens atenem als resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya a la ciutat on les forces independentistes assoliren al conjunt de la ciutat el 41,67 dels vots.
Aquestes dades es corresponen al que es va succeir al conjunt el país on al 9N, al 27S i l’1-O els suports a la independència es mantenen en torn als dos milions de vots. Però, amb una diferència molt significativa: mentre els sectors independentistes estan molt organitzats i mobilitzats, no passa el mateix amb la ciutadania no independentista.
El cens universal implementat en aquest referèndum impedeix realitzar un anàlisi sociològic i territorial del vots dels sabadellencs, especialment quan l’administració tampoc els ha proporcionat, almenys fins ara. No obstant això, tant pels precedents com per l’observació sobre el terreny, ens permeten afirmar que el gruix de la participació i del vot favorable a la independència es concentraren a les zones cèntriques de la ciutat i l’abstenció ho va fer als districtes perifèrics. Així als comicis plebiscitaris del 27S, al Centre (districte 1) les forces independentistes van gaudir una clara majoria del 65,37 per cent (JxSí, 55,03 i CUP 10,34). Als barris del Nord (districte 3) només obtingueren el 17,89 per cent (JxSí, 12,77 i CUP 5,12). A Torre-romeu (districte 7), el seus suports foren del 14,22 per cent (JxSí, 10,18 i CUP 4,04).
Jornades històriques
Tanmateix, la propera setmana ens esperen jornades històriques i on la tensió podria incrementar-se. Dimarts està convocada una vaga general que té tots els elements per a ser un èxit i amb l’element inèdit de ser convocada no només pels sindicats, sinó també per les patronals PIMEC i CECOT, la qual cosa li confereix un contingut patriòtic. Dimecres, està prevista la realització d’un ple al Parlament de Catalunya on el president Carles Puigdemont va anunciar que podria fer una declaració unilateral d’independència, on el moviment sobiranista s’arrisca a perdre part dels suports que ha aconseguit aquest dies amb la política repressiva del govern, i que podria provocar que l’executiu del PP apliqués l’article 155 de la Constitució espanyola.
Això sense comptar, a nivell local, amb les incògnites obertes sobre la declaració pendent al jutjat de l’alcalde Maties Serracant pel decret de cessió de locals al referèndum.
