Amb el 96,8 per cent del vot escrutat a Sabadell i malgrat la manca de dades separades sobre els 13 col·legis en que es va dividir la ciutat, assajarem un anàlisi polític del vot al procés participatiu del 9N.
L’absència de dades territorials ens impedeix fer un anàlisi sociològic acurat sobre la composició del sufragi i poder comparar com han votat les dues polaritats identitàries i socials que articulen la ciutat: centre/classes mitjanes/llengua catalana, d’una banda i barris/classe treballadora/llengua castellana, de l’altra.
En realitat el procés participatiu del 9N ha servit per mesurar la força i l’eventual avenç del moviment independentista a la ciutat i al país. A Sabadell el cens electoral és de 151.548 persones, però puja a 173.426 si afegim a la franja d’edat compresa entre els 16 i 18 anys, que hauria d’incrementar-se per tal de comptar als immigrants extracomunitaris que en altres processos electorals no poden votar i que és molt difícil de quantificar.
A la consulta sobiranista del 30 de maig de 2010 van participar a Sabadell 24.061 persones que representaren un 15,3 per cent d’aquest cens electoral ampliat, dels quals 22.323 electors es van decantar pel sí (92,7 per cent del vot emès però només el 13,8 per cent del cens electoral).
Diumenge passat van participar 61.241 electors; és a dir, un 35 per cent del cens electoral ampliat, dels quals 47.984 van votar Sí-Sí (78,3 per cent del vot vàlid però el 27 per cent del cens electoral). Això vol dir que aquests quatre anys quasi s’han triplicat, en xifres absolutes, el suport a l’independentisme i s’ha duplicat en termes percentuals. El Sí-Sí a Sabadell (78,3 per cent) fou lleugerament inferior a la mitja catalana (88 per cent), però fou pràcticament igual a aquesta respecte al No (5 per cent), Sí-No (11 per cent) i altres o nuls (3 per cent).
Ara bé, si comparem aquestes dades amb les eleccions autonòmiques del 2012, l’avenç del sobiranisme resulta molt més moderat. Llavors els sufragis que van obtenir les forces que recolzen la independència (CiU, ERC, CUP i SI) van arribar a 44.901 vots. És a dir només 3.000 mil vots més a la consulta del 9N (47.984) que podrien sortir dels joves i dels immigrants que als comicis al Parlament de Catalunya no van poder votar.
Polaritats identitàries i socials
Malgrat, la manca de dades territorials a Sabadell, la comparació entre l’escrutini a Vic (Osona) i Cornellà (Baix Llobregat) -representatius de les dues polaritats identitàries i socials que articulen Catalunya- ens pot servir d’orientació indirecta per saber com van votat els districtes del Centre i dels barris de Sabadell.
A Vic el Sí-Sí va obtenir el 92 per cent del vots i a Cornellà només el 64,6 per cent; el Sí-No a la capital d’Osona fou del 3,7 per cent, mentre que a aquest municipi del Baix Llobregat arribà al 19,3 per cent. El no a Vic va treure només l’1,5 per cent i a Cornellà el 9,1 per cent, quatre punts per a sobre de la mitja nacional catalana.
Unes xifres molt significatives. Esperem, doncs, a disposar de les dates de l’escrutini dels 13 col·legis electorals a Sabadell per poder fer un anàlis sociològic de la composició del vot al 9N a la nostra ciutat.
Tendències de fons
L’extrapolació de les dades electorals entre diversos comicis resulta un exercici molt complicat i relativament fiable.
Tanmateix els resultats del 9N ens permeten aventurar que, malgrat la seva gran visibilitat política i mediàtica, l’independentisme té un gran tasca a realitzar si vol ser una opció majoritària a Catalunya. La gran mobilització entorn a la consulta ha aconseguit portar a les urnes a pràcticament la totalitat de l’electorat sobiranista, però això no ha significat un gran avenç respecte a les autonòmiques de fa dos anys. Un suport que no arriba al 30 per cent de l’electorat i que allunya la perspectiva d’una declaració unilateral d’independència. Tot i que l’immobilisme i la nul·la intel·ligència política del PP en el procés sobiranista havien creat un context extraordinàriament favorable per al creixement de l’independentisme.
També, xifres ens permeten deduir que en un referèndum de debò, amb una autèntic debat i amb les degudes garanties democràtiques, l’opció del No, com a Escòcia, seria la guanyadora.
Això, sense comptar que d’aquí un any podria haver un canvi polític a Madrid amb la formació d’un govern favorable a obrir un període de reformes constitucionals per tal de negociar l’encaix de Catalunya en l’Estat espanyol que podria marcar un punt d’inflexió en l’ascens del soberanisme a Catalunya.
8 Comments