Foto portada: operatiu policial a la Kasa de la muntanya de Barcelona, aquest dimarts.

Calendari particular: ‘Alerta: anarquistes!!’

Algú ha vist explotar alguna bomba a prop? Heu sentit dir si hi ha hagut segrestos, atemptats, accions violentes en nom de l’ideal llibertari? Algú s’ha trobat afectat per allò que els clàssics anomenaven ‘propaganda pel fet’ a principis del segle XX? I pistolers d’una banda o de l’altra? Us han disparat, des d’una casa ocupada o des d’un ateneu o local freqüentat per joves que no són el llefiscós Nicolàs aquell?

Ho pregunto perquè estic sorprès per l’acció fulminant d’aquest jutge justicier i tot el seu aparell que s’ha proposat desmuntar el contuberni okupa-llibertari-alternatiu, segurament perquè li han ordenat que ja n’hi ha prou i que no suporten veure ni un segon més com se’ls escapa el país de les mans, com la gent deixa de creure-se’ls i els comença a considerar xoriços barruts, poca-vergonyes desgraciats, estafadors i delinqüents, quan fins ara havien tingut sempre el tractament de senyor, excel·lència, il·lustríssim, honorable o majestat.

Ens atipem de constatar dia rere dia com van sortint a la llum tota mena d’estafes i robatoris d’encorbatats i enjoiades que s’apropien dels diners públics recollits amb els nostres impostos, per gastar-los en rellotges, si l’estafador és cutre king-size, o en cases, objectes, juergas i inversions de luxe, si l’estafador és més o menys il·lustre.

Són perillosíssims, els anarquistes, són descreguts que no respecten res! S’han d’empresonar. Ara, els barruts que plomen bancs i caixes des dels consells d’administració, que buiden de diners els ajuntaments des dels consistoris, que roben el diner dels impositors o dels contribuents amb benedicció de bisbes, aquests no van a la presó. I si un negoci amanit entre tots aquests no rutlla –sigui banc o sigui extracció de gas- es fa pagar a la gent normal, tot augmentant els impostos, perquè si no no hi haurà d’on robar.

És lògica, la inquietud d’aquests gàngsters legitimats per unes urnes que ara també amenacen d’escapar-se’ls i girar-los l’esquena. Només faltava que la gallina ponedora, Catalunya, vulgui abandonar el seu galliner i instal·lar-se en una granja pròpia, sense tenir en compte ni l’honor, ni la gallardia, ni l’orgullo i l’ardor guerrero d’un exèrcit que només guanya les guerres que fa contra el seu poble. Per això han dit prou.

La perversitat dels catalans, ara secundats pels anarquistes terroristes, els porta a voler acabar amb la sagrada unitat del desastre de l’honra sin barcos. I no, de cap manera. Havien inventat un remei pijet, uns Ciutadanos que havien de recollir el descontentament dels ‘oseaaa’. I s’han estancat. Llavors han tret el de la cueta i la seva tropa malafaitada per ressuscitar, des de l’altra banda, la socialdemocràcia, ara que el Guerra plega i els traspassa la franquícia perquè la reciclin, que ha entusiasmat alguns vivales de la cantonada mateix, que han vist la pitança a tocar del nas i ja trempen, ensumant les parets de l’Ajuntament.

Però els autòctons de la barretina som tan perversos i malvats, que no ens donem per vençuts ni amb aquestes dues propostes tan distretes i mones. Per això cal tirar al dret. Si no va bé Lerroux, hi enviem els pistolers i els infiltrats. I que peti!

Alerta: Anarquistes! , han cridat perquè tothom apreti a córrer. Però en realitat el crit d’alarma hauria de ser: Alerta: l’Estat!!, que aquest sí que terroritza tothom.

Així ens fan la guerra. Munten un sidral ridícul, hi impliquen els Mossos (que ja em direu què fan…), esveren la gent, espanten els joves i, sobretot, provoquen aldarulls (el sr. Trias va donar una pista, fa uns mesos…), per acabar amb l’actitud pacífica de què hem anat presumint en les mobilitzacions independentistes del país. Ja és fàcil imaginar Sorayas, Cospedals, Sánchez, Chacons, i tot el ramat de per aquí xisclant de por com rates esfereïdes per les bombes que esclaten a cada pas i per la inseguretat que amenaça de fer-los caure el botox.

I el missatge implícit a tota la població que si no es deixa tot a mans dels partits “de tota la vida, gent d’ordre, escolti!”, les coses van degenerant fins que vénen a posar-les en ordre els policies ben armats, que sort n’hi ha…

A part d’això, que els mitjans de comunicació d’aquí (la televisió, sobretot) tractin la cosa com un fet ‘marginal’, sense cap anàlisi política (tants opinadors i tertulians com analitzen enfollits si una o dues llistes; si un discurs d’aquest o de l’altre! si tres vies o dos trens!) i són incapaços de parlar clar d’aquest atac al sentit comú, i de donar pistes del que pot significar tot això, no sé si per por o per ignorància.

Convé no perdre de vista que, a l’endemà de la independència, tindrem una feinada a desemmascarar lladres, estafadors i grimpaires, que és per això, que urgeix construir un país nou. Però per fer-ho hem de saber per què passen aquestes coses…

Algú es recorda de les detencions de ‘Sant Garzón’ pels Jocs Olímpics i, sobretot, de l’Scala (1978) i les seves conseqüències…? L’aparell de l’Estat sí, que té memòria. I la utilitza!

Foto portada: operatiu policial a la Kasa de la muntanya de Barcelona, aquest dimarts.