Gent a la Rambla. Foto: David B.

Carta dels lectors: ‘Descentralitzar Sabadell per a viure tots millor’

CARTA DELS LECTORS
Marc Torras

He tingut la immensa sort de viure dos anys i mig a Amsterdam. Un autèntic privilegi fer vida en una ciutat pensada per a les persones, que pugna per ser el referent en mobilitat i sostenibilitat. On el cotxe és una nosa i la bici i el transport públic un plaer. Anar a sopar, a fer esport, al supermercat, a treballar… tot sense necessitar el cotxe, sense fums, sense sorolls i sense embussos. I, més concretament, he gaudit vivint al barri d’Indische Buurt (‘Barri Indi’ traduït). Amb una amplia majoria immigrant i més de 100 llengües parlades, és sense dubte un lloc molt llunyà al que seria l’estereotip clàssic holandès. I s’hi viu molt bé. I tant. Té un parc impressionant (Flevopark), un cinema diferent, lloc de concerts, el lloc de referència per a prendre cervesa artesana… I, òbviament, està ben connectat. A uns quatre quilòmetres de plaça Dam (o uns 12 minuts en bici), compta amb diverses parades de tramvia, autobús i tren (el Metro no hi arriba però realment no cal). A la nit hi segueix arribant el transport públic i els pocs semàfors que hi ha s’apaguen, tampoc són poc necessaris. I és un gueto? Al contrari, cada cop és més atractiu per a la resta d’habitants.

El millor, però, és que aquest barri no és una excepció. Al barri d’Amsterdam Noord, que està separat per un immens canal, t’hi porten vaixells gratuïtament cada pocs minuts, i també hi ha molta vida. De fet, l’antiga drassana s’ha reconvertit en un espai de creació i nous artistes. Ara bé, la palma se l’endú el districte més llunyà i amb més alt percentatge de persones immigrades: Amsterdam Zuidoost. Està tan allunyat que ni tan sols limita amb la resta d’Amsterdam, sinó que es troba entre dos altres poblacions. Qui es sentiria part de la ciutat vivint tan apartat? I per què hi ha d’anar la resta a una zona amb tan mala fama? Doncs perquè hi ha l’estadi de l’Ajax, la facultat de Medicina, l’equivalent al Palau Sant Jordi, les principals grans superfícies, una gran zona peatonal… Evidentment, està ben connectat i quan vius a la ciutat hi vas sí o sí per un motiu o per un altre.

En resum, tot i que m’allargaria de gust, Amsterdam és una ciutat força equilibrada, amb vida cultural, parcs, zones peatonals, oferta d’oci i més escampats arreu de la ciutat. I ben comunicats. Clar que hi ha espais més cars que d’altres, però no es concentra tot en un sol punt.

Terrassa com a no exemple

Sovint se sent el comentari que el Centre de Terrassa és millor que el de Sabadell. I, en certa manera, pot ser. Hi ha molts carrers per a vianants i pel cotxe és infernal. Ara bé, això ha beneficiat la mobilitat de la ciutat? Ha ajudat a cohesionar-lo? A mi no m’ho sembla. Segueix molt saturada de cotxes, amb alts índexs de contaminació. A més, tinc la impressió que és el típic exemple de diferència abismal entre Centre i Perifèria. Tot concentrat en una zona, cara i massificada i als barris les sobres.

I Barcelona?

Altre rumb és el que pren la Ciutat Comtal. Aturant la concessió de llicències hoteleres al centre, donant protagonisme a altres zones com Sant Martí o invertint en carrils bicis que la travessen de punta a punta, tinc la sensació que precisament el que fa és oxigenar-se.

Sabadell, gran oportunitat

A casa nostra tenim bons indicadors, com el plantejament de fins a 169 quilòmetres de carril bici el 2020 o les futures estacions de tren, i molts interrogants. Si mirem en perspectiva, aquesta segueix sent una ciutat centralitzada i centralista. Centralitzada per estructura i centralista per funcionament. Tenint en compte les actuals estacions de tren, d’autobusos, teatres, zones d’oci, restaurants, la Rambla, el Passeig, els espais públics on fer tràmits administratius… la conclusió és clara: algú de Ca n’Oriac ha d’anar sí o sí al Centre i gairebé mai a l’inrevés. Difícilment algú de Can Rull veurà teatre al seu barri. No només per on es troben aquest centres, sinó perquè l’agenda d’actes socials i culturals també es concentra en el mateix punt.

I això és realment el que volen els habitants tant del Centre com de fora? Ho dubto. Quan alguns veïns del Centre volen tancar el pàrquing del carrer Creueta i barrar el pas als cotxes, en el fons el que reivindiquen és tranquil·litat i qualitat de vida. És que aquesta no sigui una zona massificada, cara i explotada. El problema és que la necessitat de desplaçar-se massivament al Centre seguirà existint mentre no es transformi la ciutat.

I per a canviar molts aspectes no cal grans inversions, només canviar el punt de vista. Sense anar més lluny, per Sant Jordi l’Eix Macià era completament buit i al Centre gairebé no s’hi cabia. Tan agosarat seria plantejar actes culturals d’envergadura fora dels espais de sempre? O fer nous carrers per a vianants en d’altres barris? Un altre exemple seria tallar l’Avinguda Matadepera, com succeeix a la Rambla. Jo n’estic convençut que ens cohesionaria més com a ciutat i com a societat. Tot va lligat, bones comunicacions i equilibri d’oferta. I, en aquest mateix sentit, probablement està molt bé el Pla de Mobilitat pel Centre, però pensant en tots, penso que el que cal és un enfocament estratègic per aconseguir una ciutat equilibrada, en benefici de tothom.

Foto portada: la Rambla, aquest diumenge de rebaixes. Autor: David B.

One Comment