CARTES DELS LECTORS
Alba Mas Molina
Des de fa uns anys o, més ben dit, des de que vaig tornar de passar una temporada al país de les bicicletes, combino el transport públic, la bici i el caminar pels meus desplaçaments habituals.
Així, que després d’experimentar qualsevol temporal o meteorologia diversa acompanyada de la meva estimada bici holandesa, de mida també holandesa i per tot el país holandès, Catalunya no em seria difícil adaptar-m’hi. Bé, això era el que pensava, ja que Catalunya i, concretament, el meu municipi me’l coneixia. Sabia de primera mà que no era el país per excel·lència de les bicicletes, però que anar-hi tampoc seria molt difícil.
Poc després d’aterrar i començar a moure’m amb el meu nou transport made in England de dues rodes, l’ajuntament de Sabadell va decidir adaptar la ciutat pels ciclistes. Sí, sí, molt maco de primera notícia, però, com tot, a l’hora de la veritat no va resultar tan atractiu. El nou pla de mobilitat amb bicicleta va resultar ser: pintar pels carrer de la ciutat (alguns) el símbol de la bicicleta i posar més aparcaments bici. Però en cap cas es va pensar adaptar carrils bicis! Per tant, vas la mar de tranquil·la amb la bicicleta per un dels pocs carrils bici que han quedat des de temps immemorials quan de sobte et trobes una parada de bus plantada just al mig (fotografia).
Conclusió: ja no només és greu que la gent ja no et respecti quan vas amb bici, sinó que ja ni el propi ajuntament, que hauria de mirar pel bé dels seus ciutadans, faci coses tant il·lògiques o incomprensibles com anar posant parades dels autobusos sobre mateix dels carris de bicis.
