CARTES DELS LECTORS
Alex Cabrera, Robert Escusa i Jordi Amezcua, ex alumnes de l’institut Arraona
Una vegada deixes l’institut on has passat sis anys importantíssims de la teva vida, et pares a pensar. Penses si realment ha valgut la pena anar-hi. Si altres centres educatius t’haguessin ensenyat millor. Si altres instituts t’haguessin preparat millor per al teu futur,per a la teva vida. I, és clar, no és una tasca fàcil. Per poder reflexionar sobre aquestes qüestions t’has d’envoltar amb gent que està com tu, estudiant una carrera, un grau superior o simplement treballant. Si converses amb aquestes persones, t’adones del que has fet o has deixat de fer.
Després d’acabar batxillerat, tres ex alumnes ens hem reunit per valorar els temes anteriorment esmentats. I tots hem arribat a una conclusió: vam ser feliços mentre érem a l’Arraona. Vam ser feliços estudiant en un centre obert a tothom, respectuós i amb un ambient envejable. És ben cert que els problemes diaris entre marrecs hi són presents. Però tot es quedava en això, en una baralla entre nens. Estudiar en un centre on el nombre total d’alumnes entre ESO i Batxillerat no supera els 500 és tot un goig. L’assistència i el tracte amb el professorat és present gràcies als temps que ens podien dedicar.
D’aquesta manera, no només ens ensenyaven la matèria corresponent, sinó valors i actituds que ens servirien per a tota la vida. I que ens estan servint ara, a la universitat, treballant. Ens sentim orgullosos de formar part d’un centre on els professors deixen de ser-ho en moments puntuals per ajudar-te, aconsellar-te, meravellar-te. Com tots sabem, no tot s’aprèn anant a l’institut o cursant batxillerat. Però la cultur que adoptes en aquests casos és immensa. I molt més a l’Arraona, on els professors coneixen d’una manera exhaustiva la seva matèria, fent-nos reflexionar sobre temes d’actualitat i que ens serviran per saber-nos moure pel món que ens envolta. L’orgull de pertànyer a l’Arraona és, doncs, immens. I com hem dit, no només pel fet d’haver entrata la universitat, sinó pel fet d’estar tan preparats com els estudiants provinents d’altres centres.
L’Arraona és, a més, un centre que dóna suport a les iniciatives plantejades pels joves. Entre d’altes exemples, l’institut compta amb una radio pròpia i amb un taller de teatre. No és per penjar-nos cap medalla, però aquests projectes els vam idear nosaltres. Tot i això, sense el suport del centre i dels professors, res hauria estat possible. Personatges tan rellevants com Artur Mas o Jordi Pujol, Pere Navarro o Joan Laporta han passat pels estudis de Radiona, la ràdio de l’institut. Pel que fa al teatre, ja porta més de cinc anys en funcionament i cada vegada s’apunten més joves a aquest taller. Com podem observar, també existeixen altres mètodes d’ensenyament, molt més lliures i pedagògics, on també vam aprendre moltíssim. Fins i tot molt més que en algunes assignatures. Per nosaltres, haver comptat amb això i que ara altres nois ho puguin aprofitar és tot un repte assolit. I tornem a estar orgullosos del centre.
Un de nosaltres recorda estudiar castellà amb la professora de llatí en el període de recuperacions , en les hores lliures o bé enviant correus electrònics a la professora de mates per què em corregís exercicis dies abans de l’examen. Això, és el que crea clima de confiança i també la proximitat personal amb ells, i també destacar-ne la comunicació que tenen amb els pares, a través del que jo recordo el famós “Full Blau” en el que depenent del curs que hi estiguessis hi tenia un color de fulla diferent i en el que els pares observaven com era el nostre comportament al centre. També recordo la preavaluació, una cosa característica d’aquí i era abans d’acabar el trimestre li feien arribar als pares com unes “prenotes” per veure com anàvem i això et feia posar-te encara més les piles.
Com a conclusió tenim els amics que hem fet, les actituds i valors apresos. La nostàlgia veritablement hi és present. No és fàcil oblidar sis anys plens d’alegries i bons moments. No és fàcil deixar enrere relacions amb els professors que han estat molt productives, on l’ajuda mútua hi era present. L’orgull de pertànyer a l’Arraona és immens. Hem deixat el terreny preparat per als futurs alumnes. Qui ho sàpiga aprofitar, haurà escollit el bon camí. El camí de la professionalitat i dels reptes, de no arronsar-se davant de qualsevol problema, de superar tots els obstacles amb un gran rendiment acadèmic. I per què no dir-ho, amb un nivell d’estudis molt superior, on surten cada any molts dels millors alumnes de la ciutat de Sabadell. On el 99 per cent dels alumnes que es presenten a selectivitat aproven. On es premien els millors treballs de recerca de la ciutat. A Sabadell hi ha molts instituts, però cap amb la força i l’energia de l’Arraona. I qui ho vulgui comprovar, hi està convidat. Us assegurem que no us en penedireu.
