Portada de Serena, de Dolors Garcia i Cornellà

Crítica literària: ‘Serena’, de Dolors Garcia i Cornellà

Serena, ens trobem davant d’una novel-la històrica que ens transporta a la Barcelona del segle XV a través d’un recorregut ple d’emocions que fan que no puguem parar de llegir-la fàcilment.

El dia de la Candelera de l’any 1428 Barcelona pateix un fort terratrèmol que provoca, entre d’altres coses, l’enfonsament del rosetó de l’església de Santa Maria del Mar. La Serena aconsegueix, a diferència d’éssers molt estimats per ella, salvar-se. El preu que haurà de pagar és molt alt. Amb tan sols 14 anys, s’ha de fer càrrec de totes les seves germanes, que en són set, i d’un negoci que ha de funcionar sigui com sigui.

Seran les ganes de fer les coses ben fetes i l’ajuda incondicional de la Gelvira la millor recepta per aconseguir superar tot el que el destí li té preparat.

A Serena hi trobem valors molt importants com la solidaritat, l’empenta, la capacitat d’esforç i treball, entre d’altres. Si al segle XV hi tenien cabuda tots aquests valors, com han pogut difuminar-se, alguns d’ells, en només sis segles?

Crítica feta per l’Isabel.

Comments are closed.