Les protestes de diversos col·lectius ciutadans i barris de la ciutat, així com el debat sobre la situació de la caserna de la Guàrdia Civil i la mobilitat al Centre van determinar una sessió d’extraordinària duració que pot considerar-se un avís en tota regla al govern municipal per redreçar el seu rumb.
La sessió va estar determinada per les protestes de diversos col·lectius i barris de la ciutat que anaren al ple per manifestar de forma airada el seu malestar contra el govern municipal. Així succeí amb els treballadors municipals, els veïns dels barris de Poblenou, Espronceda i Campoamor, els treballadors de la Zona Hermètica i els de Promoció Econòmica. Una autèntica enciclopèdia d’alguns malestars que travessen la ciutat i als quals el “govern transformador” no està sabent donar resposta.
La primera part de la sessió va ser molt difícil de seguir a causa del soroll dels treballadors municipals i els veïns de Poblenou. Això davant la impotència de l’alcalde, Juli Fernàndez (ERC), que no va saber conduir la situació, fins al punt que la regidora Marisol Martínez (Guanyem Sabadell) li demanar que posés una mica d’ordre ja que d’aquesta manera no hi havia forma de continuar el debat. L’esbroncada arribà al paroxisme quan els treballadors de la Zona Hermètica pujaren fins al hall del saló de plens i es posaren a cridar: ¡No al cierre, queremos trabajar! i van fer una sonora xiulada que va obligar a l’alcalde a ordenar el tancament de les portes de la sala.
L’exasperació de les múltiples protestes contrastà amb el to ultrapolíticament correcte d’alguns dictàmens, com l’ordenança reguladora de la tinença, el benestar i la protecció dels animals, on va donar la impressió que els edils de l’equip de govern viuen en una realitat paral·lela molt allunyada de les preocupacions reals de la ciutadania.
Caserna i Centre
Els plats forts de la sessió foren el relatiu a la caducitat del procediment per la reversió de la titularitat de la caserna de la Guàrdia Civil i l’inici d’un nou procediment a tal efecte i la proposta de millores a la mobilitat en el Centre.
Respecte a la caserna, l’oposició, que portava les eines esmolades, es va mostrar implacable contra la “negligència” i “desídia” del tinent d’alcalde Maties Serracant (Crida per Sabadell) que havia deixat passar els terminis. Unes crítiques que pujaren de to quan tots ells li imputaren haver impulsat la ocupació de l’equipament per tapar la seva incompetència. Com en el cèlebre western Solo ante el peligro, Serracant no ha comptat en aquesta ocasió amb el suport ni de l’alcalde ni de cap portaveu dels grups municipals que composen l’executiu local. El tinent d’alcalde d’Urbanisme va adduïr en la seva defensa que el termini de sis mesos per a realitzar la gestió era molt curt. Tant és així que s’ha canviat la normativa per ampliar-ho a tres mesos més, però va reconèixer que les coses es “podien haver fet millor”. Tanmateix no va poder estar-se de recriminar al PSC per la situació de la caserna. Ayuso va defensar-se lloant les excel·lències del projecte del Parc de Salut. La resta de grups van recordar a Serracant que la responsabilitat per no haver tramès correctament el procediment era exclusivament seva.
La qüestió de la millora de la mobilitat del Centre va ser explicada pel mateix Serracant i pel regidor d’Espai Públic, Xavier Guerrero (ERC). El primer va fer una extensa i filosòfica exposició sobre els plans del govern municipal per a la reforma del Centre de la qual la mobilitat només era una primera fase. Serracant va apel·lar de forma reiterada al “consens” i al “diàleg” per entomar el tema. Per la seva banda, Guerrero va recitar un llistat de les actuacions que tenen previst emprendre de manera immediata. L’oposició, que un quart d’hora abans del ple havia demanat en roda de premsa la retirada d’aquest punt, va insistir de manera unànime en la mateixa reclamació atesa la manca de consens polític, però també social derivat de la manca d’acord amb la Cambra de Comerç, l’Oficina de Dinamització del Centre, Comerç Centre i la Fundació Bosch i Cardellach en l’acte realitzat el passat dimarts al Col·legi d’Advocats. Adrián Hernández (Ciutadans) va indicar la contradicció que suposava demanar consens i participació alhora que es presentava un conjunt tancat de mesures a aplicar de forma immediata. Carles Rossinyol (CiU) i el regidor no adscrit Lluís Monge criticaren que aquestes mesures es fessin sense un estudi seriós de la mobilitat al centre i quan encara està per aprovar el Pla de Mobilitat de la ciutat. Finalment, el dictamen fou aprovat amb els vots del quatripartit.
Avís per a navegants
Per si aquest conjunt d’entrebancs no fos suficient, Marisol Martínez, que va portar a aprovació les tarifes del programa de vacances per a la gent gran, va haver d’escoltar la lectura de l’acta de la passada legislatura a càrrec de Toni Font (CiU), on ella mateixa desqualificava de manera contundent un programa qualificat de clientelista.
La sessió va continuar, passada mitjanit, amb la surrealista discussió arran de la moció dels regidors no adscrits respecte al Centre Obert del Nord. El ponent, Carles Bosch, va fer una llarga exposició per explicar perquè la retirava, atès que el govern havia satisfet la reivindicació dels veïns de la zona, circumstància que va donar peu a que l’alcalde concedís un torn de paraula compensatori als grups municipals.
El ple va finalitzar amb moció del PSC, però plantejada per les associacions de veïns dels barris d’Espronceda i Campoamor, on denunciaren els greus problemes de seguretat al barri i demanaven un pla de xoc per solucionar-lo. En el curs del debat es va evidenciar la manca de resposta del govern local a aquest problema que no només afecta a aquests barris. En una mostra d’absència d’habilitat política, l’executiu local va rebutjar la moció, argumentant que estava treballant en el tema, sense ni tant sols proposar la creació d’una comissió ad hoc per a estudiar-lo o que l’alcalde, responsable de la Policia Local, s’oferís a reunir-se amb els representants veïnals per entomar el problema.
La sessió de dijous pot considerar-se com un avís en tota regla al ‘govern transformador’. Travessat l’equador del mandat, s’acumulen els malestars de diferents sectors socials i barris de la ciutat i s’estén la impressió que el govern municipal no està a l’alçada per resoldre els greus problemes que pateix la ciutat. Resulta d’una particular gravetat l’acumulació de reivindicacions de diversos barris de la ciutat que potser, des del punt de vista electoral, no hauria de preocupar massa a ERC i Crida per Sabadell, que obtenen la major part dels seus sufragis del Centre en el sentit sociològic del terme; però que hauria de preocupar seriosament a Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, que treuen els seus suports electorals dels barris de la perifèria. Tanmateix, ERC i Crida tenen un problema al Centre ja que, com es va veure a dimarts passat i a la sessió d’ahir, tampoc sembla que estiguin recollint masses èxits en la seva gestió del desgavell d’aquesta zona de la ciutat.
Ara bé, està per veure si els grups que composen el govern municipal tindran la suficient capacitat autocrítica per adonar-se d’aquesta situació o, pel contrari, continuaran instal·lats en una realitat paral·lela d’autocomplaença. Per acabar, no tot han de ser crítiques, s’ha de felicitar als nostres edils perquè estan a punt d’aconseguir batre el record Guinness de duració d’un ple municipal, en el d’ahir van posar el llistó en set hores i mitja.
