La sala de plens va esdevenir l’escenari de les reivindicacions de diversos col·lectius de la ciutat. Així van concentrar-se a la plaça Sant Roc i van intervenir al plenari portaveus de l’Associació de la Zona Hermètica, del Centre d’Esports Sabadell, de la Clínica del Vallès i de la secció local de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC).
La sessió fou una mena de recopilació dels diversos malestars que travessen la ciutat, alguns dels quals derivats de la mala gestió dels governs de Manuel Bustos. Tret del cas de l’ANC, els portaveus dels altres tres col·lectius, que van intervenir abans del debats de les respectives mocions, acusaren a l’actual equip de govern de ser poc sensible a les seves reivindicacions.
Model d’oci nocturn
La discussió sobre la Zona Hermètica va palesar la manca de visió estratègica de gran part de les forces polítiques de la ciutat. El juny de 2011, PSC, CiU, Entesa i ERC votaren a favor de tancar aquest espai d’oci nocturn amb un termini de cinc anys per traslladar-ho a Sant Pau de Riu-sec, mentre que PP va votar en contra i ICV–EUiA va abstenir-se. Ben aviat va evidenciar-se que, en plena crisi, els empresaris del sector no tenien ni la capacitat econòmica ni la voluntat d’acatar aquesta resolució, fiant-lo tot als recursos judicials. Ara, quan el termini està a punt d’exhaurir-se i pendent de la darrera decisió del Tribunal Suprem, està clar que ningú ha plantejat cap alternativa per solucionar el contenciós, de manera que la ciutat pot perdre aquesta oferta d’oci nocturn. Això pot comportar que part del jovent de Sabadell hagi d’anar a altres poblacions veïnes per esbargir-se. La resposta de l’equip de govern, com ja s’ha fet habitual en aquests casos, fou prometre que elaborarien un pla per les activitats de les zones d’oci de la ciutat, però el fet és que, a partir de la propera setmana, començaran a obrir-se expedients sancionadors als locals que continuïn oberts.
CE Sabadell
El perill de desaparició del Centre d’Esports Sabadell, derivat dels seus greus problemes financers, va planejar sobre la sala, com a un indicador més de la profunda decadència econòmica de la ciutat. En el seu dia, els governs de Bustos van remoure cel i terra per assegurar la supervivència de l’entitat esportiva amb mètodes poc ortodoxes, com es pot llegir al sumari del cas Mercuri, on planeja que una de les condicions per l’atorgament dels contractes municipals era ser patrocinador del club. A diferència d’aquest comportament va ser d’agrair la claredat de l’alcalde, Juli Fernàndez (ERC), que assegurà que el govern municipal faria totes les gestions adients per salvar-lo, excepte injectar recursos econòmics. Aquí s’ha d’observar que, per primera vegada (en aspectes de ciutat), va trencar-se la disciplina de vot dels quatre grups que conformen el govern municipal. Mentre ERC, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell votaren a favor de la moció, Crida per Sabadell es va abstenir argumentant que el govern municipal no pot fer-se càrrec de la viabilitat econòmica de l’entitat esportiva.
La Clínica del Vallès i el Taulí
El punt més incòmode per l’equip de govern fou el relatiu als treballadors de la Clínica del Vallès per la situació generada por la decisió del conseller Toni Comín, de retirar-li les derivacions de l’Hospital Taulí. La presidenta del comitè d’empresa, Maite Toro, va denunciar les maniobres dilatòries de la tinent d’alcalde Marisol Martínez i del regidor de Salut, Ramon Vidal, per impedir que la moció arribés al ple. De fet, es va donar l’anòmala circumstància que els grups de l’equip de govern i els de l’oposició havien presentat dues mocions diferents sobre el tema que finalment van quedar sobre la taula.
El dia de la marmota i altres herbes
La sessió va abordar altres qüestions dignes de menció. Com ara les recurrents mocions sobre el soterrament dels FGC i el suport al dret a decidir que periòdicament són objecte de proposicions on es tornen a plantejar els mateixos arguments. A més, Lluís Monge, l’abanderat de Manuel Bustos als processos judicals mercurials, va prendre possessió de l’acta de regidor en una mostra de la voluntat renovadora i regeneradora del PSC. D’altra banda, el regidor de la Crida, Albert Boada i el portaveu de CiU, Carles Rossinyol, membres de formacions que formalment són socis al Parlament de Catalunya van embrancar-se en una picabaralla arran dels disturbis al barri de Gràcia. Mentre Boada es va solidaritzar amb els veïns i el moviment okupa, Rossinyol va fer el mateix amb els Mossos d’Esquadra. Josep Ayuso (PSC) no va voler ser menys i va trencar una llança pels comerciants de Gràcia.
One Comment