El plenari, on el govern estava en minoria, va estar determinat per dos moments de forta tensió entre l’equip de govern i els grups de l’oposició que van aprofitar la situació per aprovar dues mocions contra el criteri de l’executiu local.
La sessió, de més de sis hores de duració, va tenir com a preludi la roda de premsa dels quatre grups de l’oposició criticant que el quatripartit es negués a condemnar l’atac a la seu local del PP i va acabar amb una bateria de preguntes a l’alcalde dels portaveus dels mateixos grups instant-lo a condemnar aquest fet. Juli Fernàndez, en un joc d’equilibrisme, va respondre “no m’agraden els atacs contra els partits”.
Existia una certa expectació per a comprovar el comportament dels grups de l’oposició, atès que les baixes per malaltia de dos regidors de Crida per Sabadell, Glòria Rubio i Maties Serracant, deixaven al govern en minoria. L’oposició només va fer ús d’aquesta circumstància en la moció conjunta relativa a deixar sense efecte la moció de Guanyem Sabadell respecte a la municipalització dels serveis i la proposició de CiU per prendre mesures contra el vandalisme. En ambdós casos, foren aprovades amb els vots dels 13 regidors de l’oposició, inclosos els edils no adscrits Lluís Monge i Carles Bosch, contra els 12 del govern municipal.
La sessió va experimentar dos moments de gran tensió. Abans l’oposició va acarnissar-se amb el regidor de Salut, Ramon Vidal (Unitat pel Canvi), en els dos dictàmens relatius a la pròrroga d’un any del programa d’inversions de la concessionària del Cementi Torra SA. Particularment, Adrià Hernández (Ciutadans) va acusar-lo de haver cedit a les exigències de l’empresa malgrat que, a l’octubre del 2016, tots els portaveus de l’equip de govern havien amenaçat a la concessionària amb sancions i fins i tot amb la rescissió de la concessió si incomplien el programa d’inversions. Hernández va acusar a Vidal d’intentar enganyar al plenari a l’afirmar que l’empresa no havia fet cap proposta, que va rebatre mencionant un informe del govern municipal. A més, va observar que els seus companys d’executiu “l’havien deixat sol”.
Fundacions i municipalitzacions
El primer moment de tensió va produir-se en el debat del dictamen sobre ratificació dels estatus de la Fundació Privada Esport Innovació Sabadell, protagonitzat per Marisol Martínez (Guanyem Sabadell) i Josep Ayuso (PSC). El portaveu socialista va evocar amb duresa les dures acusacions de la regidora Glòria Rubio, quan era regidora d’Esports, respecte a les suposades irregularitats detectades a la Fundació de l’Esport, que havia estat presidida per Ayuso, que al seu parer havien quedat en no res i imputà a Rubio haver deixat ferida de mort l’esmentada fundació. Martínez va replicar-li que la mort d’aquesta no es derivava de les acusacions de Rubio, sinó del cas Mercuri i va deixar caure, sarcàsticament, que el millor que podia haver fet el portaveu socialista en el debat del dictamen era “anar al lavabo”. Ayuso. visiblement enfadat, replicà que esperava que Martínez sortís de la regidoria d’esport amb el “cap tan alt” com ell i l’acusà de utilitzar el cas Mercuri com a argument recurrent, quan la fundació no estava als jutjats. Martínez no va desaprofitar l’ocasió, va revelar que Manuel Bustos havia estat nomenat president vitalici d’aquesta Fundació i rematà la picabaralla amb la contundent afirmació: “vostè està imputat i jo no”.
L’altre moment de tensió s’experimentà amb la discussió de la citada moció sobre les municipalitzacions. Els quatre portaveus opositors desgranaren arguments molt semblants respecte als incompliments dels compromisos de l’equip de govern en aquesta matèria i demanaren que s’aparqués aquesta línea d’actuació. Albert Boada (Crida per Sabadell), visiblement indignat, va realitzar una duríssima requisitòria contra les formacions opositores a qui acusà de mentir, tant respecte a la pèrdua de llocs de treball en les dues úniques municipalitzacions que s’han dut a terme (grua i zona blava) com a la manca d’informació. Acte seguit afirmà que “s’havien tret la careta” i els acusà de ser “hipòcrites”. Al seu parer, aquests partits són uns ardents defensor de les privatitzacions i externalitzacions que vinculà amb la corrupció i amb el “capitalismo de amiguetes”. A més assenyalà que PP, Ciutadans i PDeCat havien votat, en el Congrés dels Diputats, a favor d’impedir la subrogació dels treballadors de les empreses municipalitzades quan ara es mostraven ferms defensors dels drets d’aquests treballadors. Així mateix va apuntar a “estudis econòmics demolidors” favorables a les municipalitzacions i reiterà el compromís del govern amb aquesta línia d’actuació. Els portaveus de l’oposició van intentar desmentir aquestes acusacions insistint en els incompliments del govern local, alhora que Ayuso el tractava de “justicier” i Carles Rossinyol (CiU) al·ludia al “comunismo de amiguetes”.
La sessió va tenir un final abrupte. Quan s’estava debatent la darrera moció, Elena Hinojo (Unitat pel Canvi) va partir un desmai que va obligar a aturar el ple i demanar un ambulància. Afortunadament, l’edil es va recuperar, encara que alguns van voler veure un element simbòlic en el seu esvaniment.
