La maratoniana sessió ha estat l’escenari de notables canvis de posicionament en determinats dictàmens on s’han invertit els papers dels grups municipals i s’ha palesat l’escassa cultura política del nostres edils.
Fa la impressió que els nostres edils estan entestats en batre el rècord Guinness de duració dels plens municipals. A la sessió d’ahir, de més de set hores de duració, han estat a punt d’aconseguir-ho.
El plenari ha començat amb l’aprovació del conveni mitjançant el qual l’ajuntament de Sabadell abona quatre milions d’euros a la Generalitat per millorar les urgències de l’Hospital Taulí. Curiosament va ser l’alcalde i no el regidor de Sanitat, Ramon Vidal, l’encarregat de defensar el polèmic dictamen; potser pels dubtes sobre la capacitat dialèctica de l’edil d’Unitat pel Canvi (UpC). Com era d’esperar l’oposició ha carregat contra el que han considerat un “regal” de Juli Fernàndez al seu company de partit Oriol Junqueras (ERC). Tanmateix l’alcalde ha argumentat que es tractava d’una mesura adient per resoldre un dels principals problemes de la ciutat i que, a canvi, la Generalitat es comprometia a construir el CAP de Can Llong i a elaborar un Pla Director de l’Hospital Taulí.
La resta de grups de l’equip de govern van intervenir per recolzar a l’alcalde. No deixa de causar estupor que certs grups, com la Crida per Sabadell, on està integrada Entesa per Sabadell, que en el passat havien criticat amb duresa que l’Ajuntament assumís despeses d’altres administracions, defensin el dictamen; però també que el portaveu socialista Josep Ayuso ho rebutgés quan aquesta era una pràctica habitual dels equips de govern de Manuel Bustos. Finalment, els grups opositors s’han abstingut, segurament per no ser acusats d’obstruir una inversió destinada a resoldre un problema endèmic de la ciutat. Llevat del PSC que va votar en contra en una enèsima mostra de l’escassa cintura política del partit que durant 16 anys ha governat Sabadell.
Joc de despropòsits
El debat de la moció sobre la municipalització i reforestació del Bosc de Can Deu, plantejat per PSC, Ciutadans i PP, a petició de la plataforma del mateix nom ha generat un crispat debat. Aquí es va produir una notable inversió de papers. Els grups de l’equip de govern, que propugnen la municipalització dels serveis i espais públics, han hagut de fer mans i mànigues per justificar el seu vot negatiu, alhora que els grups a la seva dreta l’han defensat. Així, Maties Serracant (Crida) ha assegurat que la titularitat pública del bosc no garantia la seva preservació, mentre que Joan Berlanga (UpC) ha criticat que els grups opositors utilitzen el tema com una “arma política” contra el govern municipal. Això li va valdre una dura rèplica de Adrián Hernández (C’s) que, sembla ser, que li ha pres la mesura dialèctica, com ja va succeir al ple del mes passat.
Finalment la moció va ser rebutjada, encara que, per tancar el debat, l’alcalde s’ha ofert a entrevistar-se amb els portaveus de la plataforma per solucionar el tema. Pels arguments emprats al debat va donar la sensació que els grups de l’oposició no van voler negociar el contingut de la moció amb l’equip de govern per erosionar-lo davant dels veïns dels barris del nord de la ciutat i que els partits de l’executiu local no van voler proporcionar una victòria a les formacions de l’oposició davant aquests amb la tesi que la seva pressió política havia aconseguit arrencar aquesta concessió al govern municipal.
La sessió ha continuat amb la moció de Ciutadans sobre el Passeig i les reformes al Centre. Una proposició que ha estat rebutjada, però que ha aconseguit parcialment l’objectiu de desgastar a l’executiu local al palesar que, malgrat haver passat any i mig, no han estat capaços de presentar una proposta sobre un tema de cabdal importància per a la ciutat.
La moció de la Crida, sobre la sanció dels Mossos d’Esquadra a un dels organitzadors de la multitudinària manifestació antifeixista del passat mes d’abril, a la que a última hora s’han afegit Guanyem Sabadell i Unitat pel Canvi, ha desfermat un joc de despropòsits. Dani Marcos, objecte de la sanció, va intervenir per introduir la moció tot denunciant que els Mossos havien utilitzat il·legalment dades per multar-lo. Un fet molt greu que no ha tingut la deguda consideració al debat. L’oposició va argumentar que la sanció estava motivada perquè la manifestació no havia estat notificada als cossos de seguretat. Des dels grups proposants i ERC es replicà que els Mossos tenien coneixement de la manifestació com demostra el fet que implementessin un dispositiu policial. Els grups proposants i ERC han argumentat que la sanció era un conseqüència de la Llei Mordassa, quan segons l’oposició l’obligació de l’esmentada notificació no té res a veure amb dita normativa.
Esteban Gesa (PP) ha fet gala de la seva escassa cultura política al posicionar-se contra el feixisme “d’extrema dreta i extrema esquerra”, quan tota la ciència política estableix que el feixisme és una doctrina d’extrema dreta. De fet, Hannah Arendt va encunyar el concepte de totalitarisme per definir les dictadures d’esquerra com l’estalinisme. D’altra banda, Adrián Hernández va sostenir, per no donar suport a la moció, que no és adient que un òrgan legislatiu s’interferís en les decisions del poder judicial, quan ni l’Ajuntament forma part del poder legislatiu (com sí que ho són els parlaments) sinó que és una institució administrativa no que legisla, ni es tracta d’una decisió judicial sinó d’una sanció administrativa a càrrec d’un cos policial. L’alcalde va posar punt final al debat anunciant que havia fet diverses gestions davant els Mossos i la conselleria d’Interior per revocar la sanció. De manera que el seu resultat serà una mostra de la seva capacitat d’influència davant d’aquestes instàncies.
En fi, estem a l’espera del proper ple per comprovar si els nostres edils superen la duració de la sessió i aconsegueixen el seu objectiu de figurar al llibre Guinness dels rècords.
4 Comments