La sessió ha estat dominada per les tres mocions relatives a la situació política a Catalunya. A mig del debat d’aquestes ha circulat la notícia de la decisió de Puigdemont de dissoldre el Parlament i convocar eleccions per a evitar l’aplicació del 155.
La sessió ha palesat la situació d’aturada general de l’administració local arran de les turbulències del procés independentista. Així a la part resolutiva del ple només s’han aprovat qüestions de pur tràmit i l’autèntic debat s’ha produït en la part deliberativa destinada a la discussió de les mocions.
D’aquesta manera hi ha hagut una mena d’inversió dels papers institucionals, doncs la sala de plens ha semblat més una cambra legislativa que un òrgan d’administració municipal. El debat s’ha centrat en tres mocions.
- La primera aprovada d’urgència per Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell on es condemna l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i demana la no aplicació de l’article 155 de la Constitució (més info: ‘Sabadell rebutja el 155‘).
- La segona de Ciutadans en defensa dels funcionaris i treballadors municipals davant la perspectiva d’una desobediència de les administracions públiques catalanes davant l’esmentat article i d’una eventual Declaració Unilateral d’Independència (DUI).
- La tercera que exigeix fer efectiva la llei del referèndum i de transitorietat, és a dir la DUI, que en principi havia estat tramitada per CiU, però a la que s’han afegit els dos regidors no adscrits, ERC i Crida per Sabadell (més info: ‘Estèril moció a favor de proclamar la independència‘).
De forma insòlita les tres mocions s’han debatut de manera conjunta. El debat ha estat una reedició dels arguments abocats entorn a la qüestió de la independència. Com al ple passat, l’edil no adscrit Lluís Monge ha pronunciat un discurs abrandat de caràcter independentista, on no obstant això ha procurat llimar els aspectes més xenòfobs d’anteriors intervencions. Per la seva banda, el portaveu de Ciutadans (C’s), Adrián Hernández, ha enfocat la seva intervenció per criticar la posició d’Unitat pel Canvi i Guanyem pel fet de demanar la no aplicació del 155, però sense reclamar al mateix temps la retirada de la DUI. Al seu parer aquesta és la prova del seguidisme d’aquestes formacions, vinculades o properes a l’espai dels Comuns, respecte al bloc independentista. Ha quedat clar que amb aquesta dura crítica, C’s vol atraure’s a sectors de l’electorat dels Comuns majoritàriament no independentista, disconformes amb la línia política del partit que sol alinear-se amb el bloc secessionista.
Justament aquesta ha estat la mateix tecla que ha tocat, Josep Ayuso (PSC), a l’afirmar la seva posició d’equidistància: ni 155, ni DUI, Així ha criticat a Unitat pel Canvi i Guanyem que en la seva moció no es fes cap referència de rebuig a la declaració d’independència. Aquest doble atac ha obligat al portaveu d’Unitat pel Canvi, Joan Berlanga, a defensar la seva posició, reiterant que no són una formació independentista, però partidària d’un referèndum d’autodeterminació pactat i vinculant. Menys creïble ha estat la seva argumentació per a no incloure la demanda de no proclamar la DUI, adduint que ara la prioritat és impedir la aplicació del 155. En aquest sentit, ha reclamat sense èxit que el PSC es sumés a la seva moció.
Final abrupte
Les tres formacions nítidament independentistes, CiU, ERC i Crida, ha realitzat amb diversos matisos una dura crítica de l’actitud antidemocràtica de l’Estat espanyol i la voluntat de fer efectiva la DUI. En aquest sentit, ha mostrat un cartels amb el text ‘Nosaltres democràcia. Ells repressió’, on només es palesa el nucli de la seva argumentació, sinó la dicotomia ells/nosaltres típica de la ideologia nacionalista. Ara bé, quan els oradors secessionistes estaven pronunciant els seus abrandats discursos han començat a circular la notícia que el president Carles Puigdemont havia decidit dissoldre el Parlament i, sense proclamar la DUI, convocar eleccions autonòmiques.
Això ha caigut com un gerro d’aigua freda i s’ha pogut copsar en els rostres de profund estupor i decepció d’alguns regidors independentistes. Tant és així que, al segon torn de l’ús de la paraula, han escurçat tan l’extensió com el to exaltat del seus parlaments. En realitat, la notícia de la decisió de Puigdemont ha fet caducar totes les intervencions, tant dels defensors de la proclamació de la independència com dels partidaris del 155, com Hernández que moments abans l’ha qualificat de “medicina constitucional”.
D’aquesta manera, el ple ha finalitzat abruptament. La resta de mocions han quedat sobre la taula o retirades i ni tan sols s’han plantejat precs i preguntes com és habitual. Tothom tenia ganes de sortir per a informar-se de les darreres novetats.
Foto portada: la sala de plens, aquest dimecres.
