Feia molts mesos que la sala de plens deixava d’esdevenir el punt de cita de col·lectius ciutadans o laborals per expressar, amb pancartes, les seves reivindicacions. No crec que el fet que el plenari es celebrés, el dimarts 13, tingui res a veure. De fet, va durar tres hores i mitja. Molt més curt que les maratonianes sessions a que ens te acostumats la nostra Corporació Municipal.
L’ordre del dia, amb només set punts, va contribuir a escurçar els tràmits. La sessió s’inicià amb les tarifes de les vacances a la gent gran, una de les joies de la corona del bustisme. Per cert, amb preus, segons els regidors de l’oposició, més cars que al mercat. Un tema on ningú va gosar a anomenar linnombrable encara que el nom de l’empresa Zoetrope travessaria la ment d’alguns regidors.
La cosa va animar-se amb el tema de Can Gambús. L’equip de govern tornava a presentar a aprovació un punt que havia estat rebutjat al ple anterior. En aquest cas, Maties Serracant, d’Entesa, es va atrevir a anomenar l’innombrable a l’esmentar la promotora Nuñez i Navarro. El dictamen fou aprovat amb els vots negatius del Carles Marlés (no adscrit), ICV-EUiA y Entesa.
Potser que el ple es celebrés en plena temporada de rebaixes va ajudar a que tres de les quatre mocions presentades fossin relatives a la situació del comerç local. Dues de CiU i una d’EUiA més aviat genèriques i sense massa substància.
El plat fort de la sessió fou la moció d’Entesa per tal de deixar sense efecte el conveni del castell de Can Feu, propietat de la societat Mas Duran. Un tema pelut, on va planejar els fantasmes de Jordi Soriano i Manuel Bustos. I on potser Entesa hauria d’haver impulsat una moció conjunta de tots el grups de l’oposició. Justament al ple del 2009 va desfermar-se un gran escàndol, quan els dos regidors del PP votaren en contra de l’adquisició municipal del Castell, invalidant l’operació. Immediatament, Bustos va dictar un recés de deu minuts sense precedents i es va tancar amb Soriano al seu despatx. Al reiniciar-se la sessió, l’alcalde va anunciar, adduint que el portaveu PP li havia demanat, la repetició de la votació i el PP va canviar de vot. Una mostra, com indicà Serracant, de l’impudícia del mètodes del bustisme que, sense guardar el més mínim respecte a les formes democràtiques, gosava ensenyar-los cruament en un ple municipal.
La maledicció del castell va tornar a funcionar. Si llavors fou Soriano qui facilità l’operació, dimarts fou Antonio Vega, regidor no adscrit i cap de llista del PP a les passades municipals. L’abstenció de Vega, que no va fer ús de la paraula per explicar el sentit del seu vot, propicià un empat a 13 regidors i una segona votació, on el vot de qualitat de l’alcalde Sánchez va girar la truita a favor del govern local. De fet, l’adquisició del castell fou un dels temes que Bustos aprofità propagandísticament fins a la sacietat, com evocaren diversos portaveus de l’oposició.
Regidors no adscrits
Vega va aprofitar l’ocasió per passar factura per la seva condició de apestado que fou aprovada pel conjunt dels grups municipals quan va deixar el PP. A diferència de Marlés, que intervé en els temes importants, Vega no parla mai als plens i acostuma a abstenir-se adduint manca d’informació. En aquest cas, no va saber o no va voler mesurar les conseqüències del seu vot. I no perquè afavorís a l’equip de govern, sinó perquè no alliberà a la ciutat d’un mal conveni, lesiu pels interessos públics.
El ple va finalizar amb un prec de Marlés a l’alcalde per demanar igualtat en el tractament als regidors no adscrits. Juan Carlos Sánchez va respondre’l suament, reconeixent el dret a la informació, però recordant-li que un regidor no adscrit no podia equipar-se als portaveus dels grups municipals.
5 Comments