La sessió, que només havia d’aprovar les actes dels plenaris anteriors, va aplegar com a les grans ocasions a nombrosos representants dels partits polítics i les entitats de la societat civil que ompliren el vestíbul i el saló de plens.
En efecte, existia una gran expectació per sentir els parlaments de comiat dels setze regidors que no repetiran en el càrrec. Especialment, hi havia morbo per comprovar si l’alcalde Juan Carlos Sánchez i els edils socialistes del sector “renovador”, que recolzaren a Marta Farrés a les primàries del PSC i que no han estat inclosos a la candidatura liderada per Josep Ayuso, manifestaven el seu malestar.
Aquestes expectatives no van ser defraudades. La més explícita fou Marta Farrés, que demanà disculpes per la manca d’autocrítica durant el cas Mercuri i per l’absència de mesures contundents per part del seu partit. Així mateix, va afegir que deixava una porta oberta per tornar a la política local. Ramon Burguès, de manera més críptica, va tocar la mateixa tecla. L’alcalde Sánchez, en un to més institucional i amb cert regust d’amargura, va reconèixer la seva solitud dintre de l’equip de govern per exercir el càrrec en un període que qualificà de “curt, intens i no sempre satisfactori”. A l’altre extrem, Lluís Monge, va agrair a tots els seus companys socialistes, en al·lusió velada però entenedora, als germans Bustos, el nom dels quals no va ser pronunciat per cap membre del grup socialista, com si estiguessin marcats per un malefici.
Potser, si en comptes d’apostar pel continuisme, aquest sector hagués encapçalat la candidatura socialista els resultats haurien estat molt diferents i fins tot haguessin pogut retenir l’alcaldia. En qualsevol cas, després de la sessió d’investidura del proper dissabte podrien haver moviments a l’executiva local del partit.
Els comiats de la resta de regidors dels altres grups municipals estigueren marcats en termes generals pels agraïments i un discurs políticament correcte. Això amb notables excepcions. Antonio Vega, regidor no adscrit i cap de llista del PP a les anteriors municipals, aprofità l’ocasió per criticar el buit que li havien fet la resta de formacions de l’oposició i agrair al grup socialista haver-lo acollit al costat de la seva bancada.
Joan Mena (ICV-EUiA) va mostrar les seves excel·lents relacions amb Marisol Martínez i Miquel Soler, recentment expulsats del seu partit, i va trencar un llança per la unitat de l’esquerra sense vetos que ha d’interpretar-se com una petició per tal que els dos regidors de Guanyem Sabadell-Sí se puede s’integressin al futur govern municipal. En aquest mateix sentit, va posicionar-se el regidor convergent Jordi Font al demanar un govern sense exclusions ni sectarismes. Per la seva banda, Virgínia Domínguez (Entesa per Sabadell) va eludir els formalismes i feu un dura crítica a l’alcalde Sánchez per incomplir els mandats del ple respecte al càrrecs electes, de confiança i funcionaris imputats en el cas Mercuri.
Incertesa a les rotllanes
Acabada la sessió la plaça Sant Roc fou l’escenari de nombroses rotllanes dominades per les incerteses respecte a la investidura de l’alcalde i la composició del nou govern municipal.
Pràcticament totes les converses giraren en torn de la situació creada pels advertiments de Guanyem i CiU en el sentit que no donarien suport al pacte tripartit entre ERC, Unitat pel Canvi i Crida per Sabadell, pràcticament segellat, però a que li manquen dos regidors per assolir la majoria absoluta. Uns avisos que de complir-se donarien l’alcaldia a Josep Ayuso com a número 1 de la llista més votada. Dona la impressió que el pacte no es tancarà fins a la matinada del divendres.
One Comment