Ciutadans

El ple crític: ‘L’herència del bustisme i altres herbes’

La sessió, de marcat caire preelectoral, va funcionar segons les inèrcies de mandats passats, amb un duració maratoniana de gairebé sis hores, on van emergir certs aspectes foscos de l’herència del bustisme, i que fou l’escenari de durs xocs ideològics.

A diferència de les altres sessions, marcades per les incerteses dels suports del govern bipartit, en aquesta estava clar que el govern municipal tiraria endavant tots el punts com a conseqüència de l’anunciat acord d’ampliació de l’executiu local a Guanyem Sabadell i Unitat pel Canvi.

La part resolutiva del plenari va estar dominada pel que podríem anomenar herència del bustisme. Així, el ponent de la Crida per Sabadell, Albert Boada, va informar en el punt sobre la modificació del pressupost que s’hauran de destinar entre 600.000 i 700.000 per la reparació de les fuites d’aigua de la Bassa de Sant Oleguer i, el que és més greu, a demanar un crèdit de 20 milions d’euros per fer front a l’allau de sentències desfavorables d’expropiacions dutes a terme a la dècada anterior. Tanmateix, el ponent no va voler fer sang i gairebé va passar de puntetes sobre el tema que suposarà una greu càrrega financera per un ajuntament que ha passat per greus problemes econòmics. Encara més si, com insinuà el regidor socialista Carles Bosch, aquesta xifra fos insuficient per pagar les indemnitzacions. Seria interessant conèixer el llistat d’aquestes expropiacions.

L’herència del bustisme va tornar a planejar sobre la sala en el punt dedicat a la renúncia del contracte del servei energètic del manteniment d’instal·lacions elèctriques i tèrmiques que fou retirat al darrer ple mandat arran de la intervenció de Maties Serracant llavors regidor d’Entesa, ara tinent d’alcalde de la Crida i eventual candidat a l’alcaldia d’aquí dos anys. Aquí, l’equip de govern va ser més punyent. Serracant evocà com el punt fou deixat sobre la taula després que l’alcalde Juan Carlos Sánchez “va veure un paper”. Les acusacions d’opacitat i presumptes irregularitats obligaren al llavors responsable del tema, l’edil socialista, Cristian Sánchez a defensar –amb arguments poc convincents- la honorabilitat de la seva gestió.

Xocs ideològics

El debat de les cinc mocions propiciaren un escalfament del clima polític a la sala. Així, la proposició per tal que l’ajuntament ingressés els seus impostos a la inoperativa Agència Tributaria Catalana desfermà un agre debat entre els partidaris i contraris a la secessió de Catalunya. CiU, ERC i Crida, promotors de la moció, la defensaren com un pas més en la ruta a la independència del país, la qual cosa provocà, amb diferents matisos, l’oposició de PP, Ciutadans i PSC. L’abstenció de Guanyem i UpC, futurs socis de govern d’ERC i Crida, permeté que la moció fos aprovada en una altra mostra de la indefinició de les formacions a l’esquerra del PSC en la qüestió nacional i de la seva submissió ideològica als postulats dels nacionalistes.

La moció de Ciutadans sobre el canvi de nom del carrer Alfons XIII per carrer de la República desfermà una altra batalla política. El partit taronja va voler impedir aquest canvi, aprovat al passat mandat, amb el subterfugi de consultar als veïns d’aquest carrer. Si a la moció sobre la sobirania fiscal es van palesar les divisions en l’eix nacional, en aquesta van evidenciar-se les diferències en l’eix ideològic esquerra/dreta de manera que només PP, CiU i Ciutadans recolzaren la moció que fou rebutjada.

Concentració mental

Diuen els psicòlegs que la ment humana només funciona amb un grau òptim de concentració durant una hora o hora i mitja. El debat de la darrera moció sobre el manteniment de la via pública va donar raó d’aquestes tesis. Ja es portaven cinc hores de ple quan Xavier Guerrero (ERC) i Joan García (Cs) protagonitzaren una picabaralla surrealista. El primer, després de titllar “d’immoral” la nota de premsa de Cs sobre l’asfaltat de l’Avinguda de Barberà, va afirmar que amb el govern si està a bones es respondrà a bones, però que si s’està a males es respondrà a males. García va replicar que amb el pacte quatripartit de govern “ha deixat a la ciutat sense oposició” com si haguessin deixat d’existir els 13 regidors de PSC, CiU, Cs i PP.

Pel bé de la salut mental dels nostres edils, m’atreveixo a aconsellar-los que escurcin la durada dels plens. Així, a més, donarien compliment al compromís del seu programa de govern de fer més curts i àgils els plens municipals.

Foto portada: grup municipal de Ciutadans al ple d’aquest dijous. Autor: David B.

Comments are closed.