La maratoniana sessió va estar dominada per la delicada qüestió de la pretensió de l’equip de govern de revertir la concessió a SMATSA i pels reiterats atacs de l’oposició a Maties Serracant.
Els nostres edils continuen entestats en batre el record Guinness de duració del plens. A la sessió de dijous passat, de gairebé set hores de durada, s’hi van acostar molt. L’extraordinària durada dels plenaris s’explica no tant per la importància dels temes tractats, sinó per una pulsió d’autocomplaença que bordeja l’autisme polític. Tanmateix, la sessió va estar dominada per la presència de nombrosos treballadors de SMATSA que no s’estalviaren d’increpar o aplaudir les intervencions segons fossin els hi agradessin o no. A llarg del maratonià plenari es va poder copsar com, cada cop més, els grups de l’oposició coordinen els seus esforços tant pel que respecta a les argumentacions com al sentit del vot.
Així es va fer palès en els reiterats atacs a Maties Serracant (Crida per Sabadell) que tornava a exercir les seves responsabilitats executives després d’haver renunciat al càrrec arran de la seva investigació (abans imputació) per la cessió de Cal Balsach. Els portaveus opositors van aprofitar el primer punt de l’àrea d’Urbanisme on va intervenir Serracant per passar-li la factura. Això es va fer encara més evident en la discussió de dues mocions relatives a la personació com acusació particular de l’Ajuntament en els processos judicials de Ca l’Alzina on està imputat el portaveu socialista, Josep Ayuso i en el de Cal Balsach. En una mostra d’escassa finezza política, Ayuso, sent jutge i part, va defensar la posició del PSC, procurant equiparar el cas Mercuri i Ca n’Alzina amb Cal Balsach amb l’argument que en tots ells hi havia càrrec electes imputats per l’administració de justícia.
Una tesi difícilment assumible ja que, com va reconèixer el portaveu socialista, el problema de Cal Balsach radica en un defecte en la tramitació administrativa (el canvi de qualificació que exigia una modificació del Pla General) que, com va indicar Glòria Rubio (Crida) s’hauria d’haver substanciat per la via del contenciós-administratiu. A més, com li va recordar Marisol Martínez (Guanyem Sabadell), l’Ajuntament només pot personar-se com acusació particular en el cas que existeixin danys a l’administració local, circumstància que es dona en Ca l’Alzina, on es va malmetre el rodal, però no en Cal Balsach, on no s’ha detectat cap perjudici. A tot això, el debat de la moció de Cal Balsach va estar precedit per la intervenció d’Eva Grau, portaveu de El Tallaret, que va fer una duríssima crítica a tots els grups municipals, tant el govern com de l’oposició, manifestant el malestar d’un sector de l’opinió pública local amb els nostres representants polítics.
Per si la cosa no havia quedat clara, al punt de precs i preguntes, Esteban Gesa (PP) va insistir en la situació de Serracant, evidenciant que per l’oposició la imputació a aquest regidor es percebuda com un veritable taló d’Aquil·les del govern municipal.
Gestió de les expectatives
Sens dubte, el plat fort de la sessió va ser el punt relatiu a l’inici dels tràmits per a la revocació de la concessió a SMATSA, concessionària del servei de neteja viària a la ciutat. Xavier Guerrero (ERC) fou l’encarregat de defensar la postura de l’equip de govern qui no va encertar en el to de la seva intervenció, provocant els crits d’indignació dels treballadors de l’empresa. Albert Boada (Crida) va ser més curós i amb to més adient va intentar diferenciar entre les presumptes irregularitats comeses per l’empresa de la defensa dels llocs de treball i els drets laborals de la plantilla.
Els grups de l’oposició no desaprofitaren l’ocasió per carregar contra el govern, acusant-lo de voler escampar una cortina de fum per tapar la seva mala gestió de la neteja viària de la ciutat, objecte de nombroses crítiques de la ciutadania. Tots ells coincidiren en demanar que el dictamen es deixés sobre la taula a l’espera que l’interventor emetés un informe sobre les conseqüències econòmiques de l’eventual nul·litat de la concessió que Carles Rossinyol (CiU) va avaluar entre 20 i 40 milions d’euros. Unes intervencions que gaudiren dels aplaudiments dels treballadors, especialment l’histriònica requisitòria de l’exregidor del PSC, Carles Bosch més pròpia del teatre La Faràndula que de la sala de plens i que teatralment va aixecar-se de l’escó per demanar la dimissió de l’alcalde.
En aquesta delicada qüestió, no podem oblidar que les eventuals irregularitats en la renovació de la concessió del servei al mandat anterior, ja que l’empresa presta els seus serveis a Sabadell des del 1982, estan sent investigades en la peça 28 del cas Mercuri. Així, doncs, s’hauria de destriar molt clarament l’hipotètica mala gestió de l’empresa que, segons Guerrero ha costat sis milions d’euros a la ciutat, de la defensa dels llocs de treball de la plantilla. Tanmateix, a la concessionària no li serà difícil atiar el temor dels treballadors a que una eventual reversió del contracte, que podria comportar la municipalització del servei, posa en perill els seus llocs de treball. El govern municipal haurà de fer un gran esforç per esvair aquestes pors si, finalment, l’informe de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que exercirà les funcions d’àrbitre en el contenciós, dona la raó a les tesis de l’equip de govern.
El punt d’SMATSA va estar precedit pel punt relatiu a la imposició d’una sanció de 54.800 euros per les obres al Despatx Coromines que havia estat un dels cavalls de batalla de l’Entesa per Sabadell, ara integrada en la Crida, a l’anterior mandat.
D’aquesta manera, sembla ser que el govern municipal vol combatre la decepció d’amplis sectors de l’electorat respecte a les expectatives que va aixecar a l’arribar al poder amb mesures expeditives. A la vista de les escasses realitzacions que pot mostrar quan ens acostem a l’equador del mandat.
