El ple crític: ‘Passió sobiranista’

El primer ple ordinari del mandat estava envoltat de molta expectació arran de la moció d’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que fou rebutjada. Un tema que va ser,  amb molta diferència, el  més rellevant d’un ordre del dia amb dictàmens de pur tràmit.

Juntament, la qüestió de l’AMI va congregar a la sala de plens a militants de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) favorables a la secessió de Catalunya i membres de les cases regionals, agrupades a la FECUS (Federación de Entidades Culturales de Sabadell), contràries a la independència. Una mobilització ciutadana que revela la creixent i preocupant fractura de la societat catalana entorn a aquest tema.

La moció va ser portada al ple per ERC, Crida per Sabadell i CiU tal i com s’havien compromès a la campanya electoral. Totes les formacions representades en el consistori, excepte Unitat pel Canvi (UpC), s’havien posicionat i avançat el sentit del seu vot. De manera que era previsible que l’adhesió no fos aprovada, ja que les formacions impulsores de la moció només sumaven dotze vots, dels quals s’havia de descomptar el vot de l’únic edil d’Unió que finalment va abstenir-se. D’aquesta manera va escenificar-se la divisió del grup municipal de CiU, tota una anomalia política doncs representa a una federació de partits que ja no existeix i que concita seriosos dubtes sobre la seva continuïtat.

Foto portada: votació, aquest dijous. Autor: David B.
Regidors votant a favor de l’entrada a l’AMI, aquest dijous. Autor: David B.

Per la seva banda, el cap de llista d’UpC, Joan Berlanga, sense desvetllar el sentit del seu vot, va entonar un discurs summament ambigu. Així va afirmar que a la seva formació convivien independentistes i federalistes, la qual cosa semblava indicar que es decantaria per l’abstenció. Un posicionament que hagués provocat un empat a 11 regidors entre els contraris i partidaris de l’adhesió a l’AMI. Una circumstància que hagués activat el recurs al vot de qualitat de l’alcalde per trencar l’empat i que no va ser necessari degut a que finalment UpC va votar en contra de la  moció. Berlanga va centrar la seva argumentació en qüestions de procediments, al reclamar que la decisió fos presa mitjançant una consulta popular.

En va la representant de la Crida, Miriam Ferràndiz va instar al regidor d’Unió, Toni Font, a que complís l’acord programàtic i votés a favor de la moció i al grup d’UpC a que dos dels seus regidors fessin el mateix per tal de representar al sector sobiranista de la seva formació.

El debat va transcórrer en un clima de tensió. Tant és així que l’alcalde va haver de reclamar en diverses ocasions respecte per les interrupcions a les intervencions dels portaveus del PP i Ciutadans del públic independentista. La crispació continguda va esclatar quan la votació va atorgar una majoria de 15 vots en contra i només onze a favor de la moció. Des del sector del assistents al ple partidaris de la independència, concentrats al vestíbul de la sala de plens, es va aixecar una gran cridòria cobrint d’improperis als representants dels partits contraris a la secessió i que va obligar a l’alcalde a suspendre la sessió durant uns minuts. Una reacció contradictòria amb els parlaments dels portaveus de les formacions independentistes que havien argumentat amb èmfasi sobre el caràcter democràtic i pacífic del procés sobiranista. Pel que es va veure les seves bases no van saber acceptar de grat el resultat d’una votació democràtica.

En realitat, el resultat de la votació va expressar amb fidelitat el fet que a Sabadell no existeix una majoria social i política a favor de la secessió.

One Comment