A mesura que avança el mandat es perfila amb més nitidesa les línees que separen al tetratripartit al govern i als quatre grups de l’oposició. La sessió d’ahir va ser l’escenari de l’acció coordinada de les formacions opositores en el punt relatiu al Programa de vacances de la Gent Gran i a la moció conjunta sobre la remunicipalització dels serveis.
Respecte a la primera qüestió els quatre partits de l’oposició es posaren d’acord per a llençar un dur atac coordinat contra Marisol Martínez (Guanyem Sabadell) que, en anteriors mandats, havia estat una de les més fermes detractores de les vacances de la gent gran com a un instrument electoralista i populista de l’exalcalde Manuel Bustos. Per reblar el clau es llegiren amb delectació les actes de les anteriors sessions on Martínez desfermava fortíssimes crítiques contra aquest programa al que no s’havia de dedicar ni un sol euro.
Martínez va intentar salvar els mobles com va poder argumentant que les seves anteriors crítiques anaven dirigides no al programa en sí, sinó a la seva utilització partidista. A més, va adduir que s’havia reunit amb nombrosos representants de la tercera edat que li havien manifestat el seu desig que aquesta activitat es mantingués i que els polítics havien de “asumir lo que la gente pide”. Tot plegat va donar la impressió que el govern municipal no vol entomar el cost polític i electoral entre aquest sector de la població que suposaria liquidar aquest programa.
Filibusterisme i al·lusions
Tanmateix aquest xoc fou l’aperitiu del punt més polèmic de la sessió on va tornar a planejar del fantasma de Manuel Bustos. Tots els grups opositors acusaren al govern municipal d’incomplir la moció, aprovada per unanimitat el 30 de juliol de 2015, on l’equip de govern es comprometia a tramitar en el termini de sis mesos els informes jurídics i de viabilitat econòmica de la remunicipalització de certs serveis.
El debat es va crispar quan Albert Boada (Crida per Sabadell) va donar lectura a un passatge del sumari del cas Pokémon on s’entenia que Paco Bustos havia cobrat comissions per la concessió del multimilionari contracte de SMATSA, empresa del grup Vendex, amb l’Ajuntament. Carles Rossinyol (CiU) i Josep Ayuso (PSC) van replicar que el govern local havia de deixar d’utilitzar el cas Mercuri per amagar els seus errors. El cert és que, des de l’executiu municipal, no es va saber respondre perquè no havia fet arribar els esmentats informes. En comptes de tirar de Mercuri hagués estat més honest confessar que la complexitat del tema havia retardat la presentació d’aquests informes.
Fernàndez perd els papers
En qualsevol cas, la duresa del debat, en un dels temes estrella del govern municipal, va propiciar que l’alcalde, Juli Fernández (ERC), perdés els papers. Així, després de les dúpliques va prendre la paraula per desmentir algunes de les acusacions de l’oposició i per desfermar una dur atac contra Ayuso a qui va acusar -amb raó- de ser el representant d’un grup que al mandat anterior havia incomplert sistemàticament les mocions sobre els imputats del cas Mercuri. Fins aquí tot va ser correcte, ja que l’alcalde té la potestat d’intervenir sempre que ho consideri oportú. Però no ho va ser tant quan es va negar amb un to aspre a concedir la paraula per al·lusions a Rossinyol i Ayuso, quan aquests eren proposants de la controvertida moció.
Al punt de precs i preguntes, els quatre portaveus de l’oposició no van deixar l’ocasió de recriminar-li aquest “tic autoritari”. Així van recordar-li que aquest era un recurs habitualment emprat per Bustos per contestar les crítiques quan l’oposició no podia replicar. Tots coincidiren en assenyalar que mai s’havia donat la circumstància que els proposants d’una moció no haguessin pogut tancar el debat i Rossinyol va anar més enllà acusant-lo d’un “filibusterisme” que recordava els “vells temps”. Anteriorment, el portaveu convergent havia denunciat la tàctica dels grups del govern municipal de votar en contra de les mocions de l’oposició si no acceptaven ser proposants de les mateixes. L’alcalde, sense el menor indici d’autocrítica, es va refermar en la seva postura i va assegurar que actuaria de la mateixa manera sempre que ho considerés oportú.
2 Comments