La llarga sessió va estar determinada pel baix nivell tant dels dictàmens del govern municipal com per l’escassa entitat de les mocions presentades per l’oposició. Tot contradint els bons propòsits del començament del mandat de fer uns plens més àgils i operatius.
La sessió va tenir una durada injustificada de cinc hores llargues. L’equip de govern va portar només vuit dictàmens de pur tràmit i que excepte un, relatiu a la modificació del pressupost prorrogat on es va abstenir tota l’oposició, foren aprovats per unanimitat.
Així doncs, el gruix del plenari va estar dedicat al debat de les mocions plantejades per l’oposició, però també pels partits que conformen l’executiu municipal. D’aquesta manera es va produir la situació paradoxal que la part deliberativa i de control, amb sis mocions ja que dos van quedar sobre la taula, ocupés més espai que la part resolutiva; tot un símptoma de que alguna cosa està fallant en el plantejament dels plens municipals.
Tampoc les mocions aportaren gran cosa. Algunes, com la plantejada pels quatre grups del govern municipal més el PSC en defensa de l’escola pública o la proposada per Ciutadans a la que s’afegí el quatripartit per limitar els càrrecs públics, depassen l’àmbit de competències de l’administració local. A l’igual que d’Unitat pel Canvi i Crida per Sabadell contra els procediments judicials oberts contra alguns piquets de la vaga general de 29 de març del 2012. A la moció sobre la defensa de l’escola pública s’ha d’anotar que CiU va votar de forma separada. Mentre els edils convergents, com el del PP, van abstenir-se, el regidor d’Unió va votar en contra, ubicant -se en aquest tema a la dreta dels populars.
A les altres mocions, on l’Ajuntament té competències, van produir-se situacions properes al surrealisme polític. Així, a la proposició de CiU sobre la conversió el Vapor Pissit en Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, s’hi van sumar tots els grups i el PSC va modificar el seu programa electoral, de manera que hauria estat més lògic tractar la qüestió no en una moció, sinó en els òrgans addients del govern. Tot plegat va donar la impressió d’un brindis al sol.
PP i CiU van presentar una moció per tal d’elaborar un nou Pla Director de biblioteques i obrir noves sales d’estudi a l’època d’exàmens que fou rebutjada amb els vots del quatripartit i el suport de tots els grups de l’oposició. Aquí els partits proposants van cometre l’error de plantejar dos temes diferenciats en una mateixa moció, però el govern tampoc va demostrar la suficient cintura política per anunciar que acceptava proposta relativa a les sales d’estudi. Tot i que, com va recordar el portaveu del PP, Esteban Gesa, apel·lant directament a Joan Berlanga, ICV havia presentat una petició similar en el mandat 2007-2011. Curiosament fou la regidora de Cultura, Montserrat Chacón qui va defensar la posició de Berlanga que, malgrat ser un professional de l’ensenyament, va estimar-se més no replicar.
El Petit príncep i els pressupostos municipals
La moció que tenia major intencionalitat política fou la presentada per tota l’oposició reclamant a l’equip de govern la presentació del pressupost del 2016. Ara bé, va ser prèviament desactivada per l’alcalde, Juli Fernàndez, que anuncià que ja s’havia reunit amb els grups municipals per mostrar-los les línies mestres del comptes municipals que serien debatuts en el ple extraordinari del proper 18 de març.
Malgrat la seva petició de retirada de la moció, l’oposició la va mantenir aprofitant l’avinentesa per carregar durament contra la “semiparàlisi” de l’equip de govern que “no acaba d’arrencar” i que funciona per “inèrcia”. Afortunadament, Xavier Guerrero (ERC) va salvar els mobles de l’executiu local amb la lectura d’un passatge del Petit Príncep d’Antonie de Saint-Exupéry que, sembla ser, serà la guia intel·lectual pel debat del Pressupost Municipal.
La traca final fou la moció de Ciutadans per tal que Sabadell s’afegís a la commemoració del quart centenari de la mort de Cervantes que fou rebutjada amb els vots de l’equip de govern i CiU i el suport de la resta de grups de l’oposició. Una discussió que va estar travessada per supòsits identitaris i on la figura de l’autor d’El Quijote de la Mancha va servir de munició espúria en el plet sobre la qüestió nacional.
Un suggeriment i una observació
En el primer àmbit, i per tal de contribuir al projecte del Passeig de la Plaça Major, recomano la instal·lació d’un molí de vent, on estava abans el sortidor, que no només serviria per commemorar a Cervantes i donar satisfacció a la petició de C’s, sinó també com un símbol de la situació política de la ciutat i on els sabadellencs podrien carregar els seus malestars.
En el segon àmbit, vaig observar que al saló de plens, abans presidit pel retrat d’Artur Mas, no hi ha ningú. Sembla ser que encara no ha arribat el de Carles Puigdemont, anomenat el Playmòbil pels gironins. Potser caldria que accelerin la tramesa ja que 16 mesos passen volant i sabria greu que les properes sessions del ple no poguessin gaudir de la seva estampa.
One Comment