Amb la renúncia del regidor Miquel Soler, l’equip de govern intenta tancar una crisi que amenaçava la seva credibilitat política i que conduïa a un enduriment del conflicte amb la plantilla de Ràdio Sabadell.
La sessió, amb un ordre del dia més aviat de tràmit, estava pendent de l’últim punt dedicat a debatre la moció de tota l’oposició sobre Ràdio Sabadell on es demanava, entre altres coses, el cessament de Miquel Soler, regidor responsable polític de l’emissora municipal.
El ple va estar precedit per insistents rumors a propòsit del ‘gest’ que es faria des de l’equip de govern per desactivar aquesta perillosa moció. De fet, la situació de l’edil de Guanyem Sabadell s’havia fet insostenible des de la difusió del manifest de la plataforma de treballadors de l’emissora que en una setmana havia aconseguit més d’un miler de signatures, entre elles la del Col·legi i el Sindicat de Periodistes i l’adhesió d’Entesa per Sabadell, ara integrada a la Crida per Sabadell, i Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), que forma part del grup municipal d’Unitat pel Canvi.
Certament, si des del govern municipal no es prenia alguna mesura per apaivagar els ànims, el conflicte amenaçava amb endurir-se encara més, posant en qüestió tota la retòrica sobre el “govern del canvi” que, en aquesta matèria, havia promès desterrar les pràctiques dels governs Bustos. En efecte, sota la direcció de Marc Sabater, s’utilitzava la ràdio com a eina propagandística i s’aplicava un estricte control polític sobre els seus continguts.
Com era d’esperar, l’oposició va realitzar una duríssima crítica de la gestió de Soler i apuntà a la complaença de l’alcalde, formalment president del Consell d’Administració de Ràdio Sabadell, davant aquesta situació. Tanmateix, les intervencions del regidor no adscrit Lluís Monge, exsocialista i exportaveu de Manuel Bustos en els seves compareixences judicials, i del portaveu socialista Josep Ayuso s’endinsaren en el més pur cinisme polític. Ambdós defensaren la pluralitat del mitjà i denunciaren “les purgues estalinistes i la cacera de bruixes”, quan precisament aquesta va ser la pràctica habitual quan el PSC governava la ciutat i conduïa amb mà de ferro l’emissora.
La resta de portaveus de l’oposició van estar més afinats. Particularment, Adrián Hernández, (C’s) que va denunciar les amenaces de Soler a la plantilla, l’engany i l’ocultació d’informació al Consell d’Administració. Així mateix va reclamar coherència a als regidors d’Entesa i EUiA, per votar en congruència amb el seu suport al Manifest i va reblar el clau a l’assenyalar que el tècnic Manuel Guerrero havia estat acomiadat amb les condicions de la vilipendiada per l’esquerra reforma laboral del PP. Per la seva banda, Carles Rossinyol (CiU) reclamà l’assumpció de responsabilitats polítiques per una mala gestió.
Assignatures pendents
Al torn de rèplica, Miquel Soler fa ver el ‘gest’ posant a disposició de l’alcalde el seu càrrec, justificant la seva dimissió amb el peregrí argument que havia realitzat la tasca que li havia estat encomanada. Complementàriament, Gabriel Fernàndez (ERC) va desglossar les set línees d’actuació destinades a satisfer les reivindicacions laborals de la plantilla i esvair les acusacions d’ingerències i pressions polítiques als redactors de l’emissora. Joan Berlanga (Unitat per Canvi) no va estar gens afortunat a l’acusar l’oposició de voler “fer mal” amb aquesta moció, com si la tasca de l’oposició hagués de ser cantar les excel·lències de l’equip de govern.
Les reaccions de l’oposició a l’anunci de Soler palesaren l’escassa cintura política de molts dels nostres edils que sembla que portaven un guió escrit i no han sabut adaptar-lo a la nova situació. Així, Monge llançà un dur al·legat donant la impressió que no s’havia adonat que Soler havia dimitit. Esteban Gesa (PP) es va tirar a la piscina sense comprovar si havia aigua, a l’afirmar amb rotunditat que l’alcalde desestimaria el gest de Soler i li demanaria continuar en el càrrec. Ayuso va fer una intervenció de baix nivell al considerar la renúncia de Soler un “gest estèril” i que “no l’honora”. Hernàndez, pel contrari, va qualificar de “positiu” el gest Soler i va preguntar a l’alcalde si acceptava la seva renúncia. Finalment, la moció va ser rebutjada amb vots del quatripartit. Acte seguit, l’alcalde anuncià que acceptava la renúncia de Soler i que avui donaria el nom del regidor que el substituiria.
D’aquesta manera, l’equip de govern ha volgut solucionar una crisi que amenaçava la seva credibilitat en una àrea summament sensible, que havia estat un dels cavalls de batalla de l’oposició al bustisme, i que amenaçava amb que la plantilla de l’emissora emprengués accions més radicals. Col·lateralment, la seva dimissió pretén desmentir les imputacions sobre el suposat xantatge que els dos regidors de Guanyem Sabadell realitzaven sobre el govern municipal.
La renúncia de Soler, víctima dels seus errors, ha estat el primer pas per cauteritzar la crisi. Està per veure si aquesta mesura serà suficient per reconduir la situació. De fet, el govern municipal no ha acceptat el cessament de Carme Matamala, la cap d’operacions acusada de mentir al Consell d’Administració ni la readmissió de Guerrero, dues de les reivindicacions de la plantilla assumides per l’oposició.
Així doncs, l’equip de govern té pendents les dues qüestions de fons en aquest tema: la democratització de l’emissora local i unes condicions laborals dignes per a la seva plantilla. Una assignatura que mostrarà la capacitat política i la qualitat democràtica del “govern del canvi”.
One Comment