L’ESTAT DE LA CIUTAT
Les propostes de la federació nacionalista per resoldre la profunda crisi política oberta per l’Operació Mercuri revelen una miopia política i una manca de sentit de responsabilitat institucional que podrien allargar indegudament la sortida de la situació de bloqueig en què es troba l’Ajuntament de Sabadell.
El tradicional esmorzar del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), la segona força política de la ciutat i primera de l’oposició, per valorar l’any 2012 va centrar-se, com no podia ser d’altre manera, en els efectes polítics de l’Operació Mercuri.
Carles Rossinyol, cap de llista de la federació nacionalista, va responsabilitzar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), “aïllat” i sense socis, de la paràlisi a l’Ajuntament. Una situació derivada de “l’obstinació de l’alcalde” d’incomplir els acords del ple del 4 de desembre que l’instava a apartar “temporalment” de les seves funcions executives als càrrecs electes i de confiança imputats en la presumpta trama de corrupció urbanística.
L’enroc dels socialistes, al negar-se a complir els acords del Ple, és la principal causa del bloqueig institucional, com s’evidencià amb el rebuig als pressupostos Municipals i les ordenances fiscals del 2013. Així doncs, per desencallar la situació el PSC ha de moure fitxa per tal de treure l’administració municipal de la paràlisi.
Moció de censura
Segons el cap de llista convergent, li correspon al PSC, que va obtenir un ampli suport a les municipals del 2011 i només a un regidor de la majoria absoluta, governar la ciutat. Però amb un equip sense les persones imputades pel jutge instructor.
Aquest fou un dels seus principals arguments per mostrar-se refractari a pactar una moció de censura amb la resta de grups de l’oposició. Una “mala solució” per la ciutat, donada la heterogeneïtat política de les cinc formacions opositores que, per un altre camí, també conduiria a un escenari d’ingovernabilitat davant dels molts desacords que anirien sortint al dia a dia de la gestió.
Fins i tot, en el cas que Manuel Bustos tornés a l’alcaldia passades les festes, CiU no donaria suport a la moció de censura i s’estimarien més una estratègia de desgast aprofitant que les forces de l’oposició sumen una majoria absoluta de 14 regidors.
Antoni Font, d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) i número dos del grup municipal, prengué el relleu de Rossinyol per explicar els detalls d’aquesta posició que implicaria, per exemple, canviar les majories a les empreses i organismes municipals i prendre mesures per reduir progressivament el marge de maniobra de l’equip de govern.
L’oposició no està per salvar els mobles del PSC -va venir a dir Font- que ha d’assumir per ell mateix la tasca de netejar l’Ajuntament. De moment, prefereixen cremar a foc lent a un executiu afeblit i desacreditat.
Miopia política
Podríem entendre aquesta estratègia des del punt de vista dels seus interessos partidistes, amb l’objectiu de recollir els rèdits electorals d’un PSC pulveritzat a les municipals del 2015.
Ara bé, sembla que els dirigents de la federació nacionalista no són conscients que la ciutat, amb 20.000 aturats i sumida en una profunda recessió econòmica, no pot permetre’s el luxe de dos anys llargs de desgovern. Així, mentre s’aprofundia la crisi política, el BBVA sembla disposat a liquidar Vantoureix, la promotora de Sant Pau de Riu-sec i AGBAR fer-se amb el control de CASSA.
La posició de CiU revela una enorme miopia política i una gran manca de responsabilitat institucional, ja que subordina els problemes de la ciutat als seus interessos electoralistes.
CiU té raó quan afirma que la millor solució a la crisi política passa per mantindre a un socialista no imputat a l’alcaldia, per respecte a la voluntat popular expressada a les urnes. No obstant, si el PSC continua encastellat i es nega a cessar als edils imputats, l’oposició es veuria obligada a plantejar-se seriosament formar un govern de coalició per abordar dues tasques que no poden esperar fins a les llunyanes eleccions municipals.
La primera radica en un programa de regeneració democràtica per eradicar les pràctiques populistes i clientelars de l’anomenat estil Bustos. La segona en una operació de neteja de les eventuals pràctiques de corrupció a l’administració pública.
Certament, es tracta d’una fórmula difícil i complicada, començant per l’elecció de la persona encarregada d’ostentar l’alcaldia. Tanmateix, la ciutadania entendria un executiu d’aquesta naturalesa donada l’excepcionalitat de la situació i per l’imperatiu d’higiene democràtica d’apartar del poder a persones imputades per greus delictes en l’exercici de la seves funcions.
Danys col·laterals
Fins i tot, des del punt de vista dels seus interessos partidistes, aquesta estratègia podria resultar perjudicial per a CiU. En efecte, amplis sectors de les seves bases electorals no entendrien que la federació nacionalista fos la responsable de mantenir als imputats al govern local i deixar podrir una crisi política que precipita la ciutat al desgovern.
Això podria provocar-li un sever correctiu a les properes municipals, davant la seva manca de capacitat per col·laborar constructivament en la sortida de la crisi. Cal, doncs, que els dirigents de CiU reflexionin a fons sobre la seva errada estratègia.
8 Comments