Guàrdia Civil

‘L’estat de la ciutat (XVIII)’: El destí de la caserna de la Guàrdia Civil

L’ESTAT DE LA CIUTAT

La recent intercessió del portaveu del PP, Esteban Gesa, davant la direcció general de la Guàrdia Civil, per desencallar el tema de la caserna a Sabadell, ens brinda l’oportunitat de reconstruir la polèmica sobre la seva titularitat i el projecte del Parc de Salut, així com d’esbossar un anàlisi sobre l’estat de la qüestió.

La combativitat del moviment obrer local i particularment la virulència del conflicte social a la Setmana Tràgica (juliol de 1909) van impulsar a un grup de fabricants a comprar els terrenys del carrer Vilarrubies per oferir-los a la Guàrdia Civil amb la molt noble missió de reprimir els treballadors i mantenir l’ordre burgès.

Església de Sant Fèlix, després de ser cremada el 1909. Foto: Archivo Yasmine
Església de Sant Fèlix, cremada el 1909. Foto: Brangulí.

A tal efecte, al desembre de 1912, es constituí la Junta Constructora del Cuartel de la Guardia Civil per a gestionar les obres. Acabada la construcció, l’Ajuntament va acordar, al ple del 9 de març de 1928, cedir l’edifici per a l’ús i l’allotjament de la benemèrita sota la condició que quedaria sense efecte quan es deixés d’utilitzar amb aquesta finalitat i l’edifici retornaria al Consistori. El 1944 es va ratificar l’acord, i un any més tard la Junta Constructora va atorgar en escriptura pública la cessió dels terrenys i l’edifici al municipi en el ben entès que aquest ho destinava a l’institut armat.

El conveni de Farrés

El trasllat de la comandància de la Guàrdia Civil a Badia del Vallès va plantejar la manca de sentit de mantenir les seves àmplies dependències a Sabadell. En aquest marc s’obrí una negociació entre ajuntament i institut armat que culminà l’11 de juny de 1998, quan l’alcalde Antoni Farrés i el director general de la Guàrdia Civil, Santiago López Valdivieso del PP, signaren un conveni que donava per finalitzat el contracte del 1945. La direcció general de la benemèrita no s’oposava a la reversió de l’immoble al patrimoni de la ciutat i, el 2 de juny de 1999, el Registre de la Propietat nº 2 de Sabadell incloïa el ple domini l’Ajuntament de la finca de 8.000 m2 per títol de reversió. Una inscripció que ningú ha impugnat.

Al maig del 2000, l’alcalde Manuel Bustos i López Valdivieso signaren la pròrroga d’ús per part de la Guàrdia Civil de la caserna fins que s’acabessin els projectes per assignar un nou ús a l’immoble.

Entesa reversió caserna Guàrdia Civil
Fases per a la recuperació de la caserna. Font: Entesa per Sabadell

 

La idea era instal·lar el Parc de Salut. Un projecte que es va gestar el 1997 a iniciativa de l’Ajuntament de Sabadell, Corporació Sanitària Parc Taulí i Fundació Parc Taulí, amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat, que va rebre ajudes del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i del mateix consistori. El nou equipament preveia un espai per a la docència, la investigació i la innovació en l’àmbit de la medicina i la salut, on l’element clau seria el Centre per a la Innovació en Noves Tecnologies Aplicades a la Medicina (CINTAM) que actuaria com a pol d’atracció d’activitats relacionades amb aquest sector.

El Parc de Salut s’emmarcava dintre del projecte més ambiciós de Gran Via Digital que volia fer al voltant d’aquesta un eix de desenvolupament econòmic basat en el coneixement, aprofitant les “sinergies” amb la Facultat d’Informàtica del carrer Bonavista, l’ESDI o Fira Sabadell. Un altre dels grandiosos projectes de l’era Bustos que sembla ha quedat arraconat en l’oblit.

 L’operació urbanística

Les coses semblaven anar rodades fins el 2004, en plena expansió de la bombolla immobiliària, quan el govern municipal va aprovar la segregació de 1.700m2,  un 22% del total de la superfície del solar, qualificat com a equipament, per a la construcció d’habitatges de renda lliure per valor d’11 milions d’euros. La superfície restant es destinava al Parc de Salut.

Les cavalleries són ara un solar a l'espera de destí. Foto: J.d.A
Les cavalleries són ara un solar a l'espera de finalitat. Foto: J.d.A

Entesa per Sabadell fou l’únic grup municipal que s’oposà a la requalificació i denuncià públicament l’operació que va quedar aturada amb la posterior presentació del recurs contenciós-administratiu. El portaveu en aquell moment de l’Entesa per Sabadell, Isidre Soler, va publicar l’article Habitatges privats a la caserna al D.S:

Els 11 milions obtinguts amb la venda tampoc no tenien la finalitat de ser invertits en algun equipament o espai públic, tal i com va succeir en l’operació de l’Eix Macià, on els diners obtinguts amb la venda dels solars municipals edificables van ser destinats per a finançar la urbanització del Parc Catalunya. Tot el contrari, els diners obtinguts amb la venda del solar de la Caserna anaven al pressupost general de l’Ajuntament, caracteritzat per les enormes despeses innecessàries de caire protocol·lari i propagandístic”.

La negociació de Bustos

Han circulat nombroses especulacions sobre els efectes d’aquesta operació urbanística sobre la direcció general de la Guàrdia Civil que hauria reclamat la seva part del pastís. Tanmateix, a l’estiu del 2006, com es va saber després, l’alcalde Bustos i Juan Carlos Sánchez, tinent d’alcalde d’urbanisme, van mantenir una dura negociació a Madrid amb les màximes autoritats del Ministeri de l’Interior encapçalades pel company de partit Alfredo Pérez Rubalcaba.

El llavors ministre Rubalcaba i Bustos, signant el conveni. Foto: Ràdio Sabadell
El llavors ministre Rubalcaba i Bustos, signant el conveni. Foto: Ràdio Sabadell

El desenllaç es produí a l’octubre de 2006, quan l’alcalde Bustos i el ministre Rubalcaba signaren el conveni per la cessió de l’edifici on també hi assistiren el delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, el president de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Pere Fonolleda, el president de la Fundació Parc Taulí, Ramon Pasqual, i el president de l’extinta Caixa de Sabadell, Lluís Brunet.

El conveni estipulava que l’ajuntament hauria de cedir un solar d’uns 5.000 m2, valorat en 5 milions d’euros, al parc empresarial de Sant Pau de Riu-Sec i pagar al ministeri 3 milions d’euros, en tres terminis d’un any, per finançar el cost de les dependències on la Guàrdia Civil volia traslladar la unitat del delictes mediambientals (Seprona) i de la tramitació de permisos d’armes de foc, les úniques que actualment continuen en servei a la caserna.

 El recurs contenciós-administratiu

Diverses fonts apunten que el mateix Farrés va indicar a l’Entesa la importància de l’assumpte. En qualsevol cas, la plataforma cívico-política va presentar, dintre el termini legal, un recurs contenciós-administratiu, argumentant que la caserna era propietat municipal i que no s’havia de pagar res per la cessió. No tenia cap lògica –afegien- que una administració de rang inferior financi les despeses d’una superior.

Al febrer del 2007, a tres mesos de les eleccions municipals, el recurs fou presentat públicament amb el suport de CiU, ICV-EUiA i ERC que denunciaren l’opacitat de l’equip de govern al valorar el solar amb cost zero per tal de no haver de debatre el conveni al ple municipal i poder aprovar-ho amb un decret de l’alcaldia.

Contenciós Guàrdia Civil Sabadell
Els portaveus de Entesa, CiU, ICV-EUiA i ERC van presentar un contenciós.

La notícia va desfermar una forta turmenta política i es convertí en un dels plats forts de la campanya electoral. Justament, a la recta final d’un mandat molt crispat que comença amb els incidents del Bemba, les protestes contra la taxa d’escombreries o la crisi de la pegatina. La presentació del contenciós en roda de premsa conjunta mostrava la voluntat dels grups de l’oposició –excepte el PP– d’articular un pacte multipartit per desallotjar a Bustos del poder si l’aritmètica electoral ho permetia.

L’alcalde, en gest característic de la seva personalitat, va ordenar l’endemà, el 20 de febrer, la suspensió preventiva de les obres d’enderroc per tal de no arriscar-se a una impugnació judicial i apel·lava a la responsabilitat dels quatre partits per tal que retiressin un contenciós que posava en perill el Parc de Salut. Una postura comptà amb el suport de Jordi Soriano, cap de llista del PP, de la direcció del Consorci i la Fundació Taulí, a més del regidors dissidents d’Unió Francesc Xavier González i  Paco Fernández d’ICV que acabarien marxant o sent expulsats del seus partits.

Patronat Parc de Salut
El patronat del Parc de Salut, presidit per l'alcalde, va mantenir que el projecte estava en perill.

Els líders de l’oposició reiteraren el suport a l’enderroc de la caserna i rebutjaren aquestes acusacions amb l’argument que el contenciós no demanava la paralització cautelar del conveni, sinó únicament el pagament i la cessió del solar. En realitat, el responsable havia estat l’alcalde qui, al signar el conveni amb Rubalcaba, bloquejava el Parc de Salut.

Per la seva banda, Joan Carles Sánchez, justificà la negociació amb Madrid adduint que, segons la Llei de patrimoni de les administracions públiques, Valdivieso no tenia competències per a autoritzar el traspàs i el conveni ratificat pels dos alcaldes seria declarat nul pels tribunals si el ministeri l’impugnava. Més val un mal acord que un bon plet.

Tanmateix, a finals del 2007 es constituïa la Fundació Parc de Salut com a òrgan gestor del projecte. Un any després, al 2008, es van cedir a l’Ajuntament els terrenys de la primera fase del Parc de Salut, corresponents a les cavalleries de la caserna. El govern municipal, però es va negar a iniciar les obres fins que els tribunals es pronunciessin sobre el contenciós, amb la qual cosa el projecte quedava paralitzat. Per aquestes dates, ERC va desvincular-se del contenciós, la qual cosa li va valdre dures crítiques d’Entesa.

n ple valorant la sentència, i els portaveus de l'oposició. Foto: Ràdio Sabadell
El govern valorant la sentència, i els portaveus de l'oposició. Foto: Ràdio SBDl

Finalment, el 14 d’abril de 2010, el TSJC va desestimar-ho per un defecte de forma, de manera que no es pronuncià sobre el fons de l’assumpte.

 La intervenció del PP

Després de l’esperada resolució judicial es va esvair l’hipotètic obstacle per encetar el Parc de Salut. Ara bé, en plena recessió, ni l’Ajuntament, ni Consorci Hospitalari, ni el Ministeri han semblat massa interessats en impulsar el projecte.

Així estaven les coses, fins que el portaveu del grup municipal del PP, Esteban Gesa, comunicà, el 27 de juny, als mitjans de comunicació que s’havia reunit, amb coneixement de l’equip de govern, amb el director general de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa, per tal de “desencallar” el tema.

La diputada Montserrat, el director de la Guàrdia Civil i Gesa, recentment.
La diputada Montserrat, el director de la Guàrdia Civil i Gesa, recentment.

Segons Gesa, la Guàrdia Civil està disposada a renegociar el conveni per tal d’ajustar les seves condicions als temps actuals. En aquest sentit està prevista, pel proper mes de setembre, una reunió tècnica amb tots els agents implicats per tractar del tema. Arsenio Fernández va manifestar la voluntat de permanència de la benemèrita a la ciutat i de traslladar-se a Sant Pau de Riu-Sec. Mentrestant, sol·licitarien la cessió temporal d’un local municipal, com ara Can Marcet.

Entesa va reaccionar immediatament, mitjançant un comunicat de premsa on acusava al PP d’estar mal informat i recordava que la caserna “sempre ha estat i és de la ciutat”. Al mateix temps, responsabilitza a l’equip de govern de l’aturada del Parc de Salut.

El futur de la caserna

La intenció de Gesa és projectar l’imatge de la secció local del PP com mediador privilegiat entre el govern de l’Estat i l’ajuntament. En aquesta lògica va promoure una reunió entre alts càrrecs del Ministerio de Fomento, fa unes tres setmanes, per desencallar una sèrie de qüestions que afecten a Sabadell com ara el conveni amb ADIF per solucionar el problema de les barreres arquitectòniques a l’estació de RENFE Centre, l’aeroport o el Quart Cinturó. Una trobada que van comptar amb la participació de l’alcalde, el regidor d’urbanisme Joan Manau, l’arquitecte Manel Somoza i el mateix Gesa.

La caserna, des del carrer Taulí. Foto: J.d.A
La caserna, des del carrer Taulí. Foto: J.d.A

Ara bé, potser el portaveu del PP no s’ha adonat que, en el cas de la caserna, ha remogut les brases d’un foc que semblava apagat. En efecte, si Entesa tingués raó els contribuents de Sabadell haurien de pagar dues vegades pel mateix equipament.

Parc Salut Sabadell
Maqueta del hauria d'haver estat el Parc de Salut. Foto: DiBa.

Per acabar, tampoc està gens clar si al Parc de Salut tindrà el mateix destí que la Ciutat de la Música, doncs resulta preocupant que, des de la resolució del contenciós, a l’abril del 2010, no s’hagi donat cap pas en aquesta direcció.

Comments are closed.