ARTICLE D’OPINIÓ
Albert Boada, membre de la Crida per Sabadell
Crisi? Esquerra? Unitat? Moltes paraules que volen dir moltes coses i cap al mateix temps. El capitalisme salvatge ha sucumbit a una de les seves grans crisis i ens hi ha arrossegat, i aquesta crisi econòmica de greus conseqüències socials comporta una crisi política i cultural. Fa molts anys que tenim una esquerra socialdemòcrata que aposta pel final del conflicte social i pels governs amb tints socials. Això ha fet que importants ajuntaments i fins i tot la Generalitat hagin tingut governs de coalició entre les forces de centre-esquerra i pretesament socialdemòcrates (PSC, ICV-EuiA i /o ERC). Aquesta proposta de governs segur que ha comportat alguns avantatges respecte el manteniment de l’estat del benestar i certes conquestes, però massa poques vegades hi ha hagut apostes clarament transformadores i s’ha intentat aparcar els sectors més lluitadors que han apostat per l’enfrontament amb els poders econòmics. La crisi social, econòmica i política ha comportat l’emergència de nous actors socials enfrontats al poder econòmic. Els exemples són clars, el moviment d’acampades del 15-M, les plataformes d’afectades per les hipoteques, les vagues indefinides, el moviment d’ocupacions, l’emergència del cooperativisme en l’àmbit econòmic… I simultàniament han sorgit nous actors polítics que trenquen amb l’ideari reformista per posar sobre la taula un ideari de canvi social. Els exemples també són clars: les Candidatures Alternatives del Vallès, les Candidatures d’Unitats Popular, Podemos, el Procés Constituent,…
Tot aquest sorgiment polític ha fet descol·locar i reposicionar les forces socialdemòcrates, buscant acostar-se a aquesta nova proposta transformadora. Simultàniament han sorgit iniciatives que proposen la unitat de socialdemòcrates i transformadors per assolir victòries electorals i formar governs.
Des del meu punt de vista aquesta proposta és clarament desencertada perquè no té en compte el motiu principal pel qual han sorgit aquests moviments polítics. Aquests moviments sorgeixen pel fracas de la socialdemocràcia i els partits ex-comunistes per transformar la societat i el model econòmic. Sorgeixen com a resposta al maltractament i ignorància rebudes des d’aquesta esquerra oficial i massa cops prepotent, que també ha utilitzat la violència contra els moviments socials. Sorgeixen com a moviment de carrer que vol seguir al carrer, lluitant per transformar les coses i no per integrar-se en cap maquinària administrativa de gestió burocràtica.
Les propostes d’unir l’esquerra reclamen que els moviments socials treguin del pou de la vella política actors que són plenament responsables de la situació en la que ens trobem. Que han participat de la festa dels sous abusius a la classe política, que participaven dels consells d’administració de les caixes, que veien els estralls de la corrupció i que festejaven amb el poder econòmic.
Siguem realistes. Cal foc nou. Cal posar fil a l’agulla. Ja no volem tints socials dins una selva capitalista. Això va en serio. Les persones del carrer n’estem fartes i volem canviar les coses. A la lluita tothom és benvingut, però no cal fer-se trampes al solitari. Els que fa quatre dies ens proposaven “govern d’esquerres” (lema d’ICV-EUiA) amb el PSC, ara ens venen la necessitat d’unir-se als moviments socials. Endavant. Que tothom es posi a treballar. Que facin una bona proposta socialdemòcrata, que no toleri la corrupció i que no utilitzi la política com a modus vivendi i segur que ens trobarem. I llavors parlarem de guanyar i de front popular.
Però ara cal que els moviments socials, que les ciutadanes organitzades i que totes les lluites de carrer no institucionalitzades tinguin una candidatura, que per suposat aspira a governar i recuperar la sobirania per transformar Sabadell des d’ara. I ara mateix per això treballem des de la Crida per Sabadell i ho farem amb totes les companyes i companys de moviments socials, d’organitzacions polítiques i tantes persones individuals que aspiren a un canvi real i no formal.
