Opinió de Carles Marlés: ‘Regidors de 1ª categoria i regidors de 2ª o el segrest de la política per part dels partits’

ARTICLE D’OPINIÓ
Carles Marlés, regidor no adscrit a l’ajuntament de Sabadell

A l’ultim ple, degut al ostracisme en que se’ns ha arraconat als regidors no adscrits, vaig fer una petició a l’alcalde a fi de que obris el debat en el marc adequat per intentar pal•liar aquesta marginació. Vaig posar diferents exemples de procediment com d’altres molt greus de falta de informació. Vaig reclamar també el dret que tinc, com qualsevol altre regidor, de comunicar en els mitjans de titularitat municipal.

La petició concreta va ser: “Solicito al Sr.Alcalde que obri el debat ben aviat a fi de buscar i consensuar una solució ràpida i adient a aquesta contrarietat”. Deia “aviat” perquè de fet, només queden 4 mesos de legislatura.

L’alcalde, en Joan Carles Sanchez, va estar desafortunat en la seva resposta. Va precipitar-se en respondre i a la defensiva no va donar opció. Va venir a dir que la política es patrimoni dels grups municipals: “Vostè te dret a tenir la informació (menys mal que ho va reconèixer. De fet, ell mateix una estona abans m’havia demanat disculpes per aquest fet.) però en cap cas pot participar en les decisions que s’acorden ni te dret a comunicar com a regidor perquè aquests atribucions son exclusivament intrínseques dels grups municipals”.

Anem a veure. Jo soc un càrrec electe elegit per sufragi universal. Amb mi i en la mateixa candidatura van concorre i sortir escollits a les eleccions municipals 3 regidors mes. Dos d’ells, els afiliats a Euia van decidir, de bones a primeres i aprofitant una escletxa legal, constituir-se com a grup municipal propi, trencant la coalició en la que es van presentar. La llei els va donar aixopluc. Si jo en aquell moment, al•legant la descomposició d’aquella malmesa coalició, hagués volgut separar-me, al no pertànyer a cap partit polític hagués quedat com a regidor no adscrit, per tant un privilegi del que jo no hagués pogut gaudir-ne. La única diferencia doncs radica en estar afiliat o no a un partit polític.

Ara obrim el marc a la composició del ple municipal. Dels 27 regidors originals elegits pels ciutadans en aquesta legislatura, mes de la meitat, exactament quinze, o be han estat substituïts o be han canviat de rol: 8 Han estat substituts de les seves respectives llistes. 2 dels imputats al cas Mercuri han estat cessats en la seva responsabilitats al govern, un d’ells era primer tinent d’alcalde. L’alcalde actual tampoc era inicialment l’alcaldable que va presentar el seu partit, un valor considerable a tenir en compte en unes eleccions de caire tant singular com son les municipals. Dos regidors més, tal com he explicat, van formar grup municipal propi i finalment dos més, entre els que m’incloc, per divergències, hem abandonat la nostra formació inicial i hem passat a ser regidors no adscrits.

Quedi clar que no pretenc posar en dubte en cap cas la legitimitat d’aquests canvis. Ens trobem però un ple municipal que a aquestes alçades difícilment representa el que en els seu dia van elegir els ciutadans de Sabadell. No obstant d’aquests 15, els únics que hem perdut la categoria de regidors de 1ª tot i ser elegits per la ciutadania, curiosament som els que hem deixat de formar part d’un partit polític. La resta, -els que les urnes no els van donar representació però com a suplents han entrat en substitució, el que no anava per alcalde i ara ho és, els que tenien una important responsabilitat de govern i ha passat a ser regidors sense atribucions i els que es van presentar en coalició i a posteriori la van desfer perquè tenien l’aval d’un partit polític- tots ells, es mantenen a la primera categoria, per tant mantenen tots els drets.

Amb aquest panorama desolador, amb aquest campi qui pugui, l’alcalde no pot parlar massa de rigor i respecte en l’aplicació de les regles del joc ni ser massa estricte a l’hora de valorar la legitimitat de cadascú. Es demostra per si sol que no te cap argument moral per negar-me els drets que demano. Per tant considero que es va equivocar en la seva precipitada resposta i hagués fer be de obrir el debat, tal i com jo li deia, a fi de buscar una manera en la que tots poguéssim sentir-nos còmodes a l’hora de desenvolupar la nostra tasca com a regidors municipals. En cap cas sol•licitava tracte de favor ni l’incompliment de les normatives, senzillament pretenia que es fes una interpretació mes amplia que pogués adequar-se a la realitat del que és i qui forma el ple municipal avui.

Solucions n’hi han, del que es tracta es de tenir la voluntat de buscar-les.

No obstant considero que en part he guanyat. Havent exigit els que considero son els meus drets, em permet aventurar que a partir d’ara obtindré oficialment tota la informació que abans no disposava. Per tant, tot i condemnat a l’aïllament de la no alineació, recuperaré alguns dels drets que em corresponen, els deures per suposat, els conservo tots.

A l’hora de comunicar ja imagino que serà una altre cantar. La revista municipal, que no dels partits -Sabadell a Prop- i si es que torna a sortir-ne algun número, seguirà dient que a Sabadell només hi ha 25 regidors. Els 2 no adscrits els continuarà obviant. Pel que fa a Radio Sabadell, malgrat que per mandat èxplicit dels partits continuarà sense poder convidar-me als debats i entrevistes de còmput electoral, estic segur de que els professionals seguiran oferint-me el seu micròfon, tal i com sempre han fet, quan tingui necessitat de dir quelcom.

La política no es patrimoni dels partits politics. La política es patrimoni de les persones que trien exercir-la i son elegits pels ciutadans. Per imperatiu organitzatiu han d’agrupar-se. Però segrestar aquesta agrupació amb el cadenat de les sigles i tenir por d’obrir-se a la divergència s’ha demostrat que es oposar-se a que la política faci el seu paper, evolucioni i sigui creïble. Llavors es quan, equivocadament, es desprestigia. No es la professió doncs la que entre en crisi si no els professionals que l’exerceixen.