ARTICLE D’OPINIÓ
Enrique Rodríguez, Secretari general de CCOO Vallès Occidental – Catalunya Central
Cada mes les mateixes mentides. Cada mes les dades de l’atur no deixen de ser una veritat a mitges i van acompanyades d’una estratègia de difusió mediàtica per avalar una recuperació econòmica fictícia que ens intenta vendre dia per altre i dos arreu la dreta que governa a Catalunya i a l’Estat espanyol, amb els seus sequaços de la caverna mediàtica.
No podem ni hem de negar que l’atur ha davallat. Ara bé, sí que hem d’exigir que es proporcionin totes les dades i que ningú, de manera interessada, obviï aquelles dades que no interessen per llançar una afirmació o un titular com “…s’ha reduït l’atur…”. És una veritat a mitges. Una veritat maquillada que té com a objectiu conformar i tranquil·litzar la població amb missatges buits.
Per què no parlen dels ingressos a la Seguretat Social en lloc de parlar únicament de les persones i de l’augment de la afiliació (tot i que també està bé)? Aquests ingressos són determinants per sustentar el sistema de protecció. Tampoc no ens diuen que la contractació d’aquest mes és temporal i que un nombre molt important d’aquests contractes són a temps parcial i precaris. Per què no ens diuen que es redueix la contractació indefinida de maig a juny, la qual cosa suposa més precarietat i pèrdua de condicions i drets al mercat laboral? I per què no ens expliquen que a Catalunya quan es diu que un 34 per cent de persones deixa d’estar a l’atur és perquè no renoven com a demandants d’ocupació?
Rosell, en unes jornades de la FAES, va dir que “un milió de mestresses i mestres de casa s’han incorporat voluntàriament a les llistes de l’atur”. Lògicament, només ho pot dir en unes jornades de la FAES, d’adoctrinament d’ideologia dretana rància. Que potser ens prenen per ximples? Ha estat el PP el que, reforma rere reforma, ha endurit, limitat i, en molts casos, impossibilitat que les persones puguin accedir a prestacions o subsidis. Així que el ‘senyor’ Rosell és un mentider perillós, entre altres coses perquè està culpant un sector de la població d’una cosa que no ha fet, tot i que, en cas que ho hagués fet, hi tindria tot el dret. Rosell criminalitza les persones en situació d’atur.
En aquest sentit, i venint al cas de les declaracions de Rosell, el que sí que baixa —tot i que no ens en proporcionen la dada— és la taxa de cobertura. Les persones que cobren prestacions, subsidis, etc., és el que baixa, i el que augmenta és la renda mínima d’inserció (RMI), però no pel supòsit i incert efecte d’incorporació a l’atur de ‘mestresses i mestres de casa’, sinó de persones que són aturades de llarga durada i que esgoten la via de protecció fins a arribar a la RMI. El que sí que es demostra és que necessitem una renda garantia de ciutadania. Em faig càrrec que em reitero molt en aquesta idea, però és que amb prou feines es diu, més enllà de l’àmbit del sindicalisme confederal i de l’esquerra social i política.
La dreta, la patronal, la banca… estan perfectament coordinades. L’últim exemple es pot veure en la reforma fiscal impulsada pel Govern del PP. No és progressiva, retalla indemnitzacions i assenta les bases per argumentar les properes retallades. Mentrestant, venen les bondats d’aquesta reforma, que beneficia les rendes molt altes, el capital, les grans empreses i la banca, i que en cap moment esmenta el problema més greu que tenim, el frau fiscal. A més, ‘abaixa’ l’IRPF i, per tant, els ingressos per fer polítiques públiques. No aprofundiran en una fiscalitat progressiva perquè pagui més qui més té. D’aquestes dretes, esperar aquest gest, és absurd.
Tanmateix, el resultat de les eleccions europees està fent tremolar els fonaments de l’estabilitat dels dos grans partits polítics de l’Estat espanyol, com també dels majoritaris nacionalistes. Sobretot amb la irrupció en el mapa electoral de Podem. La reacció del ‘senyor’ Rajoy respon a aquest fet, preveient la pèrdua de molts governs municipals per l’atomització que es pot donar, i formula una proposta de reforma perquè sigui alcalde o alcaldessa la persona que encapçali la llista més votada. I, per acabar-ho d’adobar, ho anomena ‘regeneració!’ Aquesta és la talla política del president del Govern: impulsar reformes per ocupar espais de poder i vestir-ho com una reforma electoral i de regeneració.
Al meu modest entendre, és el moment. El moment que es canviïn les coses i les maneres de fer-les. Incloent-hi les reformes legislatives necessàries per revertir el sistema actual, en què el negoci preval per damunt de les persones, i el benefici, per damunt dels drets.
És el moment de poder situar les persones al centre de les decisions polítiques. És el moment de regular els drets bàsics en plans nacionals o estatals que quedin a resguard de les reformes que es puguin donar en funció de la ideologia del partit polític que accedeix al Govern. Fàcil dir-ho, en sóc conscient, però ara és el moment d’un procés constituent.
Ha arribat aire fresc a la política i al panorama electoral (Podem, Guanyem Barcelona…): és el moment de sumar. Sumar amb força per arribar. Perquè és el moment que l’esquerra social i política es reforci. Per fugir de personalismes i donar prioritat als projectes, que n’hi ha. Primer, les persones i les seves necessitats bàsiques. Segon, explicar com es farà (ni un missatge buit). I tercer, triar les persones que han de tenir la responsabilitat, sense excloure ningú. Centrant-nos en el que ens uneix i en les necessitats, sent generosos i generoses, donant pas a persones que avui no són a l’espai polític i fugir de quotes. Tot això amb mecanismes de control i fiscalització per al seguiment de l’activitat política, de gestió i de govern de les organitzacions, moviments, plataformes, etc., que al meu entendre han de formar part d’aquest ampli front electoral, i perquè els ciutadans i ciutadanes puguin accedir a la informació sense necessitat d’esperar que el governant de torn vulgui proporcionar-la. Això és transparència.
És el moment de la suma per a les properes conteses electorals. És el moment d’aconseguir el nostre objectiu. És el moment d’aconseguir majories suficients i de govern que ens permetin canviar normes, lleis… En definitiva, canviar el sistema. Junts i sumant, clar que es pot.
