ARTICLE D’OPINIÓ
Gabriel Fernández i Díaz, ERC.
El passat 2 d’octubre vaig tenir l’oportunitat de viure un moment molt especial: el Parlament de Catalunya aprovava per amplia majoria la primera llei integral del món sobre els “drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals i per la eradicació de la homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia”.
Aquesta normativa, que va tenir només el vot negatiu del PP i el rebuig parcial d’Unió Democràtica, preveu desenvolupar i garantir els drets del col·lectiu LGTBI i així evitar les situacions de discriminació i violència que ha patit, que pateix i que pot patir aquest col·lectiu. Per això hem de tenir molt clar que aquesta llei no pretén dotar de drets especials a ningú, senzillament de que tothom tingui garantit gaudeixi dels mateixos drets.
Després d’estar quatre anys en fase de tramitació, es va aprovar la llei i aquesta contempla a tots els àmbits: el laboral, el sanitari i l’educatiu. Destaquen alguns punts bàsics com:
La càrrega invertida de la prova: és a dir, que serà el denunciat (la persona que presumptament descrimina) el que tindrà que demostrar la seva innocència i no la que ha patit el greuge.
El règim sancionador i llista de discriminacions: classificant les infraccions com a lleus, greus i molt greus, comportant multes que van des dels 500 euros fins els 5.000 euros i sancions com la prohibició de rebre ajudes i subvencions fins a cinc anys i amb la de ser contractat per la Generalitat fins a tres anys.
La transsexualitat i l’educació: a l’Administració, les universitats i centres d’ensenyament, les personesseran tractades d’acord amb el gènere amb el qual s’identifiquen. Així mateix a partir d’ara els llibres de text hauran de tenir en compte la diversitat sexual, la identitat i l’expressió de gènere.
Per descomptat que sempre hi ha els que tenen aquesta visió miop i socialment restrictiva, com per exemple el Sr. Duran i Lleida, que es lamentava públicament de que els democristians no hagin presentat una esmena a la totalitat de la llei i tractava despectivament de ‘xiringuitos’ i ‘lobi’ al conjunt d’entitats LGTB d’aquest país. Justament ell, que “té muntat un xiringuito en el Palace des de fa 40 anys i que representa als principals lobis d’aquest país”, com van expressar alguns parlamentaris, fent-nos aparèixer algun somriure en el transcurs del debat.
Recordant un brillant article de la Rosa Borge (diari Ara, 15/05/2014), penso ara en la ‘Núria’ que té catorze anys i està enamorada d’una companya de classe, però ho callava, i que ara podrà viure explícitament i sense por d’acord a la seva orientació sexual. I en el ‘Xavier’, que és un noi de la mateixa classe, qualificat de marica, que és insultat contínuament i fins i tot apallissat de tant en tant. Ara aquestes agressions i “bullying” ja no quedaran impunes.
Penso també en la mare i el pare d’en ‘Xavier’ que pateixen íntimament tots els dies pensant en les agressions de les que podria ser víctima el seu fill. Tampoc m’oblido d’en ‘Josep’ que té setanta-tres anys i ha perdut el seu home després de dècades de convivència. Ell ara podrà viure la seva vellesa a la residencia sense amagar la seva homosexualitat. Penso en ‘Carles’ que gaudirà de la gratuïtat de les operacions de reassignació sexual, i en ‘Virginia’ i la seva esposa, que podran tenir fills, com la resta de dones. Penso en tants i tantes, penso en tots i totes…
Ara toca des de les institucions, el món local i les entitats donar a conèixer la llei, amb campanyes de divulgació que ajudin a fer efectiu el nou marc normatiu. Els que creiem que la política és “l’art de fer possible això que és més necessari per la felicitat de les persones”, vam viure sense dubtes un gran dia, un dia gran, ja que gràcies a aquesta llei, Catalunya és avui un país més just, més igualitari i més lliure.
