ARTICLE D’OPINIÓ
Glòria Rubio, regidora d’Habitatge
La política urbanística de l’Estat espanyol dels últims 60 anys ha promogut l’accés a l’habitatge en règim de propietat privada, de manera que s’ha afavorit el creixement del mercat immobiliari i financer. L’habitatge s’ha convertit en un bé d’inversió i d’especulació en favor del capital, en comptes de ser un bé d’ús vinculat a les necessitats de les persones, cosa que ha causat la despossessió i la precarietat de les classes populars. Així, s’han destinat tots els recursos públics a aprovar normatives en aquest sentit. El resultat ha estat l’increment del preu dels terrenys pel sol pel fet de ser urbanitzables i la protecció del dret de la propietat privada i no pas el dret a un habitatge digne. És a dir, totes les polítiques han anat dirigides a posar els interessos econòmics per sobre els drets fonamentals i les necessitats populars.
Estem parlant de normes inhumanes, injustes i devastadores, que ens han abocat a una realitat crua i perversa, traduïda en milers de persones en situació d’emergència residencial, desnonades de casa seva i criminalitzades i estigmatitzades per haver de posar solucions reals a la situació que estan vivint.
Som conscients de les limitacions que hi ha en matèria d’habitatge en l’àmbit municipal. Gairebé totes les competències són estatals o autonòmiques i les administracions locals tenim poc marge de maniobra davant els poders econòmics, que tenen totes les normes al seu favor. Per això em sembla necessari explicar les línies estratègiques prioritàries que s’estan desenvolupant des del Servei d’Habitatge de l’Ajuntament.
L’augment del parc públic, la mobilització del parc d’habitatge buit, la rehabilitació del parc degradat i l’atenció de l’emergència residencial són les prioritats polítiques que estem abordant des de l’inici de mandat.
Dins d’aquest marc, el Govern municipal aprovat el nou Reglament d’Adjudicació d’Habitatges per a Emergències Econòmiques i Socials. És una iniciativa valenta que pot generar rebuig al sector privat, però que parteix de la realitat que estan vivint les persones i de l’obligació que tenim com a administració de donar resposta a aquesta situació. Els elements més rellevants que introdueix aquest reglament són:
- La universalització de l’accés a l’habitatge d’emergència: s’introdueixen nous supòsits de persones que fins ara no tenien dret a gaudir d’aquest recurs (amb zero ingressos, sense títol habilitant…) i es crea un nou procés més garantista i més transparent.
- Vinculació d’un acord social al contracte de lloguer, amb l’objectiu d’optimitzar l’ús d’aquest recurs i de potenciar la corresponsabilització per part de les usuàries.
- Obtenció de dades reals sobre la demanda existent i concreció dels recursos habitacionals que manquen a l’administració.
- El nou Reglament comporta canvis molt importants per a les persones que es troben en situació d’emergència residencial, perquè introdueix criteris que evitaran les situacions de desigualtat absoluta que es produïen fins ara entre les usuàries.
I és que nosaltres no oblidem mai qui som, d’on venim i per què som aquí! Som aquí per posar sobre la taula les situacions que generen les pràctiques criminals de la banca i les seves còmplices. Som aquí per posar els recursos públics al servei de les persones que ho necessitin. I som aquí per dir ben clar i ben alt que, davant d’aquesta situació, l’okupació d’habitatges està del tot legitimada, perquè mentre es continuï especulant i fent créixer la bombolla immobiliària les persones han de tenir dret a trobar solucions reals a aquest conflicte.
