ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Berlanga, tinent d’alcalde i regidor d’Educació
A Sabadell els més de 40.000 infants i joves en edat escolar tenen garantit el dret a l’educació en un context d’aparent normalitat. Tanmateix, malgrat aquesta “aparent normalitat” a la ciutat arrosseguem alguns problemes en l’àmbit educatiu greus, que per a molts ens situen lluny de l’escenari desitjable.
Un ve derivat de les conseqüències del baix finançament, especialment a l’escola pública. Únicament el 2,8 per cent de l’actual pressupost –el del “govern dels millors”, que deia Artur Mas– es destina a educació, percentatge que està molt per sota de la mitjana europea (5,2 per cent) o del 6 per cent que estableix la LEC. Aquest poc finançament es tradueix, entre altres mancances, en ràtios massa altes (a la ciutat hi ha classes de batxillerat amb més de 35 alumnes), en una insuficient dotació de professionals de suport o en la manca d’equipaments educatius, com per exemple al barri de Can Llong, on una escola i un institut estan a l’espera d’un edifici.
Un altre problema rellevant és la segregació escolar, tal com posa de manifest el fet que Sabadell encapçali la llista de municipis amb més segregació escolar a primària, segons el darrer informe del Síndic de Greuges de Catalunya sobre aquesta qüestió.
Aquesta segregació principalment ve determinada per les conseqüències que té el preu de l’habitatge en la configuració urbana i sobretot per l’existència d’una xarxa múltiple en el nostre sistema educatiu. Sistema que no es divideix únicament entre el públic i el privat-concertat, ja que dins del mateix sistema públic hi ha de facto una marcada dualitat entre les escoles públiques amb entorns socials favorables –on el nivell formatiu i adquisitiu de les famílies acaba compensant part de les mancances del sistema educatiu– i les escoles públiques amb entorns més desafavorits on aquesta compensació no es produeix. A més, la realitat dels centres concertats-privats tampoc és homogènia.
La llista de dèficits és més àmplia i prou coneguda, sobretot pels docents, que amb el seu esforç diari fan possible que molts infants i joves tirin endavant i que el sistema no acabi fent aigües.
Amb tot, a Sabadell hi ha barris on més del 30 per cent de l’alumnat no obté l’ESO, la qual cosa deixa cada curs a l’entorn d’uns 300 joves en una preocupant situació de vulnerabilitat formativa i laboral. Així doncs, la idea de garantir la igualtat d’oportunitats educatives a tothom és lluny de ser una realitat i la suposada funció d’ascensor social de l’educació en gran part no es produeix.
Davant d’aquesta realitat el Govern de la ciutat no ens volem quedar en la queixa o en la denúncia. De fet, revertir aquesta situació des de l’àmbit municipal és un dels objectius principals del nostre pla de mandat, i aquesta voluntat ja s’ha traduït en un increment pressupostari del 14 per cent respecte al darrer pressupost del govern anterior, que ja ha permès millores com la introducció de professionals de suport per atendre infants amb necessitats educatives especials a totes les escoles bressol municipals o activitats de teatre, coral i música a l’hora de menjador a 12 escoles d’entorns desafavorits.
Tanmateix, des del Govern tenim clar que per afrontar un repte tan ambiciós com aquest –el qual haurà d’abordar temes clau com les polítiques educatives municipals o la planificació escolar de la ciutat– ni volem ni podem fer-ho sols. És per això que des de la Regidoria d’Educació hem impulsat el Fòrum Educatiu de Sabadell amb l’objectiu de crear un espai de debat i reflexió amb la ciutadania, especialment amb els més implicats en la comunitat educativa, per repensar el fet educatiu a la ciutat i donar resposta als problemes que tenim actualment.
Aquest dissabte 26 novembre arrenca el Fòrum amb la voluntat que es faci trimestralment. Esperem que conjuntament el convertim en un instrument útil que permeti avançar cap a una ciutat on tots els infants i joves de la ciutat tinguin garantida una educació de qualitat independentment del racó de Sabadell on visquin.
