Can Puiggener 2

Opinió de Jordi Serrano: ‘Electricitat a Can Puiggener’

Dimecres hi va haver un desplegament dels Mossos a Can Puiggener digne de la persecució de Bin Laden. De bones a primeres semblava que per fi feien fora els delinqüents que tenen atemorida la zona i que tothom sap qui són. Doncs no. Sembla que Endesa, els jutges i els mossos volien acabar amb una pràctica com és agafar l’electricitat sense pagar. Uns diuen que Endesa és una empresa privada que be ha de defensar els seus interessos. Altres diuen que l’acció policial és correcta. Hi ha gent fins i tot que afirmen que és lògic que no avisin a l’alcalde.

Intentaré argumentar que tots aquests no tenen raó. D’entrada Endesa no és una empresa privada sinó pública de l’estat italià. Però anem a pams.

Tenim l’electricitat més cara del món mundial i les companyies diuen que hi perden diners. Sensacional! No només diuen que hi perden diners sinó que a més que els devem 30.000 milions d’euros. Mentrestant i any rere any reparteixen dividends. Aquesta simple argumentació faria que tothom considerés sospitosa la gestió de les companyies elèctriques. A més a les elèctriques els vam donar 12.000 milions per un suposat cost de transició a la competència. Olé!

Els vam donar també 15.000 milions en cinc anys en concepte de subvencions. Aquesta mateixos diuen que no n’hi ha per l’estat de Benestar. Olé!

En cinc anys han guanyat 14.000 milions d’euros per la diferencia entre el cost de producció i el preu de mercat. Encara que sembli inversemblant un MWH de central hidroelèctrica amortitzada és de tres euros, d’una nuclear 20 euros. I ara cobren 61 euros. Olé!

Tenen la gran barra de reclamar que els devem 26.000 milions d’euros. Olé!

Encara hi ha més, l’Estat paga a les elèctriques 700 milions l’any en concepte de ‘interrumpivilitat’. Ja han cobrat més de 2.000 milions. Olé!

A més els consumidors domèstics paguem l’electricitat un 155 per cent més cara que la de les grans industries. Olé!

Als darrers 10 anys, amb la teòrica liberalització i competència han augment un 80 per cent el preu de la llum. Olé!

Una de les coses més increïbles és que els embassaments no els utilitzem per produir energia perquè en sobra! Olé!

Mentre tot això passa aquestes companyies han deixat sense llum a 1,1 milions de cases on viu gent que no pot pagar. D’aquests 62 a can Puiggener.

Potser que després de tants diners públics que hem donat a una empresa com Endesa, aquesta podria fer ni més ni menys que com CASSA. Relacionar-se amb els serveis socials de l’ajuntament de Sabadell per analitzar els que tenen necessitats socials i diferenciar-los dels que son simplement incívics i solucionar el tema. Com sap el jutge si el que no paga la llum és un delinqüent o una pobra família al límit de la subsistència? No ho sap, l’única forma de saber-ho és preguntar-ho als serveis socials de l’ajuntament i per això, es clar, ho hauria de saber Juli Fernández, el nostre alcalde. Fer-ho com ho fan ara és realment aplicar el principi que la justícia és cega. Si jo fos jutge no dormiria.

Ara bé és increïble que les autoritat judicials, policials i polítiques no informin a l’alcalde de Sabadell. Es d’una deslleialtat institucional que fa feredat. Sobretot quan haurà de ser l’ajuntament qui intenti pal·liar les conseqüències d’aquestes decisions. Siguin més o menys casos. Avui ningú ho sap. Hi haurà nens que viuran en cases sense llum. Algun jutge i algun conseller hi ha pensat? No seria molt millor que els jutges i la policia perseguissin les grans empreses que evadeixen impostos per milions cada dia?

Per cert dels ocupes violents que tenen atemorits els veïns a aquests no els diem res. Al·lucinant! Caldria ser durs contra els mafiosos i establir una taula de concertació amb fons d’Endesa per tal d’atendre els pobres. Una cosa tant revolucionària com el que es fa amb l’aigua.

Potser és que el sistema està muntat així però talment és com un exemple tret de la ment de Karl Marx. El govern de la Generalitat com deia el Manifest Comunista “sembla purament i simple, el Consell d’Administració que regeix els interessos col·lectius de la classe burgesa.” o d’Endesa. Hi fa pensar que David Madí sigui el President del consell assessor d’Endesa. Bé potser és una casualitat.

Mentrestant, si esteu empipats podeu fer una cosa, doneu-se de baixa d’Endesa i feu-se clients/socis de Som energia. És fàcil i senzill. Endolleu-vos al futur cooperatiu, solidari i ecològic. Ara és possible.

No Comments