Podemos

Opinió de Jordi Serrano: ‘La irrupció de Podem a Sabadell’

La crisi del PSUC de l’any 1981 va tenir moltes conseqüències. Una d’elles i potser la més important va ser la bestial davallada electoral, es va passar de 26.000 vots a les eleccions del Parlament de Catalunya de 1980 a 5.589 vots a les eleccions generals de 1982. Però van passar paral·lelament més coses. El 80 per cent dels militants del PSUC se’n van anar a casa. Recordo el cas de Josep Xinxó que havia reconstruït el PSUC l’any 1943, poc temps després de l’afusellament de Jaume Girabau l’any 1941. Va aguantar tota la dictadura, el cas Comorera i les mil i una piruetes de la història del comunisme català. Va estar a punt de ser un dissident, en aquella època. Com diu Javier Pradera, es considerava dissident el que segueix “recto cuando el partido gira a la derecha o a la izquierda“. I va preferir força vegades, com deia, Juan-Ramón Capella “mejor equivocarse con el partido que acertar fuera de él“. Però al final va anar-se’n a casa quan la crisi del PSUC de l’any 1981. I es va acabar una forma de fer política des de les classes populars. Des del punt de vista electoral i durant molts anys aquest buit el va omplir, en part, el PSC. Amb la crisi del PSC ara s’ha obert un abisme.

I de sobte ha aparegut Podem. A les europees sense quasi propaganda convencional han tret 5.148 vots a la ciutat. Podem a Sabadell és una gran novetat, una sorpresa i una gran esperança. Hi ha tot uns amplis sectors socials populars orfes de representació política. És també un canvi generacional que obre les portes a repolititzar noves generacions de les classes treballadores. Podem aporta dos elements importants, per una banda impedeix el sorgiment d’alternatives neofeixistes i per altra atura el procés a l’alça de Ciutadans. Ja només per aquestes dues raons hauríem d’estar contents. Però a més vivifica un espai infrarepresentat.

Hi ha veus que diuen que Podemos guanya perquè José Manuel Lara ha posat a Pablo Iglesias a les tertúlies televisives. Vaja imbecil·litat. Així doncs tots els que van a tertúlies haurien de muntar partits amb èxit electoral. Amb aquest principi ximple la Pilar Rahola arrasaria. Potser el fet que Pablo Iglesias tingui 670.000 seguidors a Twitter ajuda a entendre com funciona avui la informació. Però tampoc explica l’èxit electoral. També es diu que Podem és el partit de la ira. Fa uns anys vaig escriure un article on deia “si no estan emprenyats que ho facin veure”. Hi havia massa símptomes que ens indicaven que ens prenien el pèl i semblava que ningú reaccionava. Ara un grup de gent jove molt preparada són capaços de connectar amb amplis sectors populars que efectivament estan emprenyats i que volen unes altres polítiques. I molta gent ha posat el focus en les seves propostes. No sabem encara quines seran les propostes de Podem, el que si sabem és que les que han fet PP i PSOE ens han conduit al desastre. Per exemple, canviar l’article 135 de la Constitució amb 15 dies és un escàndol majúscul. Si un dia l’Estat no té diners pagarà abans als bancs alemanys i francesos als seus paradisos fiscals que als pensionistes! Uns bancs que van guanyar molts diners amb el totxo i ara quan la màfia de la construcció no els torna els diners els hem de tornar nosaltres. Potser la dificultat més gran que tindran a la ciutat és com formar en la política a una nova generació de joves, no és tasca fàcil.

Bruce Bégout al llibre Sobre la decencia común ens diu que George Orwell va escriure: “mi principal motivo de esperanza para el porvenir se cifra en que las personas corrientes siempre han sido fieles a su código moral“. Crec com ell, que la decència obrera pot esdevenir decència popular y desprès decència catalana.

Foto portada: acte de Podemos a Sabadell. Autor: José Peláez / Podemos.

2 Comments