A la Generalitat ens manen una gent que sense cap mena de dubte són fills de la generació del maig del 68. Com tothom sap el mes de maig de 1968 a Catalunya no hi vivia ningú. Els sis milions de catalans d’aquells dies se’n van anar a estudiar a la Universitat de la Sorbonne. Els universitaris d’aquí estaven tot el dia de vaga i no obrien un llibre ni per la curiositat de descobrir-hi lletres. Això sí a tots, l’any 1968 els va entrar una dèria salvatge d’estudiar a una universitat francesa.
Com és conegut la generació del 68 va fer un ús desaforat de les drogues, sobretot dels porros i dels àcids. Van fer estralls. Quasi tots els catalans van quedar trastornats d’aquells experiències que en deien viatges. Entre viatge i viatge es van dedicar a fer nens i nenes que van educar en les idees sorgides d’aquella flamarada innòcua. I alguns d’ells han arribat a ser directors generals i consellers de la Generalitat de Catalunya.
Els sabadellencs han cregut durant uns quants anys que les obres han durat tant perquè en realitat no es feien per construir un metro, sinó per donar entreteniment a la quantitat d’aturats i jubilats de la ciutat. Fixeu-vos que van començar estratègicament a l’inici de la crisi. Mirar les obres ha estat, de sempre, una de les activitats favorites. De fet més que mirar les obres es tractava de veure com els altres penquen, esport molt popular entre nosaltres. El problema fonamental però és que en aquesta magna obra els treballadors sempre han estat escassos, durant mesos i mesos inexistents. Per tant la idea que les obres del metro s’allarguen per entreteniment dels sabadellencs queda descartada. A més es va cometre un error, es podria haver fet el túnel per espais menys urbans i no molestar tant el tràfic i la paciència dels ciutadans. En cas que algun partit tingui en el seu programa fer alguna obra més proposo que la faci ben lluny, per exemple als camps que rodegen la ciutat. Allí podrien fer un obròdom que la gent pugui visitar però sense necessitat de molestar ningú. S’hi podria posar una graderia i servei de bar.
Així doncs cal trobar una altra explicació als set anys d’obres del metro que pel que sembla encara duraran sis o set anys més. Fem un parèntesi. Encara ningú no ens ha explicat un cop inaugurat, allí al 2034, si el tren s’omple a Ca n’Oriac, com hi encabirem la gent a les altres estacions. Si ara va atapeït i si no s’hi poden posar més vagons ni poden circular més trens, com ho faran?
Bé us explicaré l’enigma del perquè s’allarguen tan les obres del metro. Aquests pobres consellers i directors generals han estat martellejats des de petits amb una consigna dels seus pares del maig del 68 que deia així: “sota les llambordes s’amaga la platja”. I ara ja grans amb diners públics busquen la platja sota els carres i places al llarg de tota la ciutat. Potser que algú els digui la veritat, que els seus pares van quedar tocats, que sota les llambordes només hi ha terra i que la platja està a la costa, que a Sabadell no la trobaran.
3 Comments